Canvis

459 bytes eliminats ,  26 novembre
sense resum d'edició
Llínea 42: Llínea 42:  
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>)
 
| moneda = [[Franco CFA]] (<code>[[ISO 4217|XOF]]</code>)
 
| gentilici = Senegalés, -senegalesa
 
| gentilici = Senegalés, -senegalesa
| horari = [[Temps Coordinat Universal|UTC]]
+
| horari = [[Temps Universal Coordinat|UTC]]
 
| horari_estiu =  
 
| horari_estiu =  
 
| cctld= .sn
 
| cctld= .sn
Llínea 57: Llínea 57:  
La '''República de Senegal''' (en [[idioma francés|francés]]: ''République Du Sénégal'') és un país al sur del [[riu Senegal]] en l'[[Àfrica occidental]].  
 
La '''República de Senegal''' (en [[idioma francés|francés]]: ''République Du Sénégal'') és un país al sur del [[riu Senegal]] en l'[[Àfrica occidental]].  
   −
Senegal llimita en l'oest en l'[[oceà Atlàntic]], en [[Mauritània]] cap al nort, en [[Mali]] cap a l'est i en conjunt en [[Guinea]] (Guinea-Conakry) i [[Guinea-Bissau]] cap al sur.
+
Senegal llimita en l'oest en l'[[oceà Atlàntic]], en [[Mauritània]] cap al nort, en [[Mali]] cap a l'est i en conjunt en [[Guinea]] (Guinea-Conakry) i [[Guinea Bissau]] cap al sur.
    
[[Gàmbia]] forma un enclavament virtual dins de Senegal, seguint el [[riu Gàmbia]] durant més de 300 km terra dins. Les illes de [[Cap Vert]] descansen 560 km mar dins enfront de la costa senegalesa.
 
[[Gàmbia]] forma un enclavament virtual dins de Senegal, seguint el [[riu Gàmbia]] durant més de 300 km terra dins. Les illes de [[Cap Vert]] descansen 560 km mar dins enfront de la costa senegalesa.
Llínea 222: Llínea 222:  
Dels tres millons de Wolof, 2,8 millons viuen en Senegal. Els wolof viuen en un sector extremadament àrit i desèrtic per lo que a soles el 35% de la seua població té accés a l'aigua potable. La seua increible estructuració social i el llegat històric procedents de sigles d'esclavitut fan de Senegal i els Wolof un lloc i ètnies maravellosos.  
 
Dels tres millons de Wolof, 2,8 millons viuen en Senegal. Els wolof viuen en un sector extremadament àrit i desèrtic per lo que a soles el 35% de la seua població té accés a l'aigua potable. La seua increible estructuració social i el llegat històric procedents de sigles d'esclavitut fan de Senegal i els Wolof un lloc i ètnies maravellosos.  
   −
* TOSTAN, que significa ''novetat'' en wolof és una [[ONG]] que es dedica a l'educació no reglada i els [[drets humans]]. La seua directora és una nortamericana cridada [[Molly Melching]]
+
* TOSTAN, que significa ''novetat'' en wolof és una [[ONG]] que es dedica a l'educació no reglada i els [[drets humans]]. La seua directora és una nortamericana nomenada [[Molly Melching]]
    
== Religió ==
 
== Religió ==
Llínea 234: Llínea 234:  
Els Xaadir (Qadiriyya) són una confraria ortodoxa. És la més antiga. Fon fundada pel místic sufí Abd al Qadir al –Jilani en el [[sigle XII]]. Va arribar a Senegal a lo llarc del [[sigle XVIII]].
 
Els Xaadir (Qadiriyya) són una confraria ortodoxa. És la més antiga. Fon fundada pel místic sufí Abd al Qadir al –Jilani en el [[sigle XII]]. Va arribar a Senegal a lo llarc del [[sigle XVIII]].
   −
Els Murides constituïxen una de les confraries més importants. Es reconeix fàcilment als seus discipuls, també cridats “talibés” pel seu hàbit de color i el seu pentinat rasta. El seu centre religiós es troba en Touba on està una de les més grans mesquites d'[[Àfrica]]. El fundador és el morabit [[Ahmadou Bamba]] ([[1853]]-[[1927]]).
+
Els Murides constituïxen una de les confraries més importants. Es reconeix fàcilment als seus discipuls, també nomenats “talibés” pel seu hàbit de color i el seu pentinat rasta. El seu centre religiós es troba en Touba on està una de les més grans mesquites d'[[Àfrica]]. El fundador és el morabit [[Ahmadou Bamba]] ([[1853]]-[[1927]]).
    
Els Tidjanes són l'atra gran confraria. Tenen per ciutat santa [[Tivaouane]]. Kaolak és també una ciutat important ya que allí s'assenta el morabit Baye Niass qui difon un adoctrinament pacífic. El primer propagandiste fon Oumar Tall, qui va intentar fer una [[guerra santa]] ([[1852]]-[[1864]]) als francesos.
 
Els Tidjanes són l'atra gran confraria. Tenen per ciutat santa [[Tivaouane]]. Kaolak és també una ciutat important ya que allí s'assenta el morabit Baye Niass qui difon un adoctrinament pacífic. El primer propagandiste fon Oumar Tall, qui va intentar fer una [[guerra santa]] ([[1852]]-[[1864]]) als francesos.
Llínea 284: Llínea 284:  
|[[25 de decembre]]||Nadal||.||Catòlica i Protestant
 
|[[25 de decembre]]||Nadal||.||Catòlica i Protestant
 
|}
 
|}
 
+
   
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
<references />
 
<references />
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
+
{{commonscat|Senegal}}
* [http://www.gouv.sn/ République Du Sénégal, lloc oficial]
+
* [https://www.senegal.es Guia de Senegal]
* [http://www.senactu.info/ SenActu Sénégal, Informació General Senegalesa ]
  −
* [http://www.elcorresponsal.com/modules.php?name=ElCorresponsal_Articulos&file=articulo&req_sectionid=4&req_articleid=227 Senegal, el nostre barco, artícul de Susana Corral]
  −
* [http://www.africacontact.com/ Africacontact.Com Associació per a la promoció Cultural Senegalesa  ]
  −
* [http://www.senegal.Es Guia de Senegal]
  −
* [http://www.awale.info/?page_id=9 Awalé i atres jocs tradicionals de Senegal]
      
{{Països d'Àfrica}}
 
{{Països d'Àfrica}}
   −
{{Traduït de|es|Senegal}}
+
[[Categoria: Països]]
[[Categoria: Països d'Àfrica]]
+
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
 +
[[Categoria:Senegal]]
68 589

edicions