2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|200px|Escut pontífic de ''Sa Santitat'' el Papa [[Calixte III en les armes dels Borja.]] Els ...».
[[Image:Escut pontific de Sa santitat calixte III.png|thumb|right|200px|Escut pontífic de ''Sa Santitat'' el Papa [[Calixte III]] en les armes dels Borja.]]
Els '''Borja''' (també coneguts com ''Borgia'' per la italianisació escrita del llinage) foren una família [[Regne de Valéncia|valenciana]] establida en [[Xàtiva]], [[Valéncia]] i posteriorment en [[Gandia]], foren molt influyents durant el Renaiximent.
== Legat històric ==
Han passat a la història com a una família roïna i desijosa de poder. Els personages principals son [[Alfons de Borja]], Papa en el nom de [[Calixte III]], [[Rodrigo Borja]], que també fon Papa en el nom de [[Alexandre VI]], [[Cèsar Borja]] i [[Lucrècia Borja]], estos dos últims fills de Rodrigo.
L'arribada al papat de Rodrigo Borja dugué a la família a participar en una série de inrigues i disputes entre els distints chicotets estats en que estava dividida Itàlia en eixa época. Els Sforza, els Orsini, els Farnesio, foren en algun moment, ben alliats, ben enemics dels Borja. S'especula que la idea de Rodrigo podria haver segut fundar un imperi terrenal, ampliant els Estats Pontificis a gran part de la actual Itàlia i passant a la seua dinastia els drets, tant sobre els territoris com sobre la capçalada de la Iglésia Catòlica, encara que esta hipòtesis no estiga realment fondamentada. Els Borja han passat a la història gràcies a la seua inteligència per a eixir de situacions que pareixien pergudes. A la mort d'Alexandre VI, en 1503 (probàblement envenenat pel que després seria un succesor en el tro de Roma), son fill Cèsar (en qui s'inspirà el florentí Nicolàs de Maquiavel per a escriure "El príncep") tingué que fugir de Roma i va morir en [[Viana]], [[Navarra]], combatint junt al seu cunyat Joan III d'Albert, rei de Navarra. Per sa part, Lucrècia Borja, en Ferrara, continuà la llabor de son pare com a mecenes.
== Veja's també ==
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Palau dels Borja]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Història]]
Els '''Borja''' (també coneguts com ''Borgia'' per la italianisació escrita del llinage) foren una família [[Regne de Valéncia|valenciana]] establida en [[Xàtiva]], [[Valéncia]] i posteriorment en [[Gandia]], foren molt influyents durant el Renaiximent.
== Legat històric ==
Han passat a la història com a una família roïna i desijosa de poder. Els personages principals son [[Alfons de Borja]], Papa en el nom de [[Calixte III]], [[Rodrigo Borja]], que també fon Papa en el nom de [[Alexandre VI]], [[Cèsar Borja]] i [[Lucrècia Borja]], estos dos últims fills de Rodrigo.
L'arribada al papat de Rodrigo Borja dugué a la família a participar en una série de inrigues i disputes entre els distints chicotets estats en que estava dividida Itàlia en eixa época. Els Sforza, els Orsini, els Farnesio, foren en algun moment, ben alliats, ben enemics dels Borja. S'especula que la idea de Rodrigo podria haver segut fundar un imperi terrenal, ampliant els Estats Pontificis a gran part de la actual Itàlia i passant a la seua dinastia els drets, tant sobre els territoris com sobre la capçalada de la Iglésia Catòlica, encara que esta hipòtesis no estiga realment fondamentada. Els Borja han passat a la història gràcies a la seua inteligència per a eixir de situacions que pareixien pergudes. A la mort d'Alexandre VI, en 1503 (probàblement envenenat pel que després seria un succesor en el tro de Roma), son fill Cèsar (en qui s'inspirà el florentí Nicolàs de Maquiavel per a escriure "El príncep") tingué que fugir de Roma i va morir en [[Viana]], [[Navarra]], combatint junt al seu cunyat Joan III d'Albert, rei de Navarra. Per sa part, Lucrècia Borja, en Ferrara, continuà la llabor de son pare com a mecenes.
== Veja's també ==
* [[Regne de Valéncia]]
* [[Palau dels Borja]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Història]]