Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  12:46 8 ago 2025
sense resum d'edició
Llínea 15: Llínea 15:  
En el centre de la ciutat es troba el centre comercial, financer i turístic de Gaborone, que alberga numerosos bancs i centres comercials. En l'extrem oriental es troba el centre cívic, junt en el Polixca Arch que commemora l'independència de Botswana. La bossa de valors de Botswana, el museu nacional, i el campus principal de l'Universitat de Botswana també es troben en el centre de la ciutat. A l'oest està l'enclavament del Govern. Esta àrea conté els edificis governamentals, com l'Assamblea Nacional de Botsuana i el Ntlo ya Dikgosi. L'edifici de l'Archiu Nacional també es troba ací.
 
En el centre de la ciutat es troba el centre comercial, financer i turístic de Gaborone, que alberga numerosos bancs i centres comercials. En l'extrem oriental es troba el centre cívic, junt en el Polixca Arch que commemora l'independència de Botswana. La bossa de valors de Botswana, el museu nacional, i el campus principal de l'Universitat de Botswana també es troben en el centre de la ciutat. A l'oest està l'enclavament del Govern. Esta àrea conté els edificis governamentals, com l'Assamblea Nacional de Botsuana i el Ntlo ya Dikgosi. L'edifici de l'Archiu Nacional també es troba ací.
   −
L'assut de Gaborone es troba al [[sur]] de la ciutat, a lo llarc de la carretera Gaborone-Lobatse, i proporciona [[aigua]] tant a Gaborone com a Lobatse. L'assut és la més gran de Botsuana, capaç de sostindre 141.400.000 metros cúbics. També s'està escomençant a comercialisar-se en un àrea recreativa, l'extrem [[nort]] de l'embassament està previst per a convertir-se en un lloc d'entreteniment cridat The Waterfront. Hi ha un club de yates cridat Gaborone Yacht Club, també en el costat nort del llac. Al voltant de les cases en l'extrem sur del Club de Peixca Kalahari.
+
L'assut de Gaborone es troba al [[sur]] de la ciutat, a lo llarc de la carretera Gaborone-Lobatse, i proporciona [[aigua]] tant a Gaborone com a Lobatse. L'assut és la més gran de Botsuana, capaç de sostindre 141.400.000 metros cúbics. També s'està escomençant a comercialisar-se en un àrea recreativa, l'extrem [[nort]] de l'embassament està previst per a convertir-se en un lloc d'entreteniment nomenat The Waterfront. Hi ha un club de yates nomenat Gaborone Yacht Club, també en el costat nort del llac. Al voltant de les cases en l'extrem sur del Club de Peixca Kalahari.
    
El tossal Kgale es troba a uns centenars de metros de la ciutat. El tossal és conegut com el Jagant Dormit i és d'1.287 metros. Hi ha tres camins diferents per a aplegar al cim, per lo general es tarda dos hores.
 
El tossal Kgale es troba a uns centenars de metros de la ciutat. El tossal és conegut com el Jagant Dormit i és d'1.287 metros. Hi ha tres camins diferents per a aplegar al cim, per lo general es tarda dos hores.
Llínea 28: Llínea 28:     
La taxa de desocupació en Gaborone era de l'11,7% en [[2008]].​ El 19,7 % de la població en Gaborone s'ampra en el sector financer. Segons senyes de l'any [[2011]], Gaborone té el 195.º major cost de vida per a expatriats en el món, en [[2010]] estava per damunt de 203.º. Gaborone és la quarta ciutat més barata per als expatriats en Àfrica, aplegant per damunt de [[Addis Abeba]] ([[Etiopia]]), [[Kampala]] ([[Uganda]]) i [[Windhoek]] ([[Namíbia]]).​
 
La taxa de desocupació en Gaborone era de l'11,7% en [[2008]].​ El 19,7 % de la població en Gaborone s'ampra en el sector financer. Segons senyes de l'any [[2011]], Gaborone té el 195.º major cost de vida per a expatriats en el món, en [[2010]] estava per damunt de 203.º. Gaborone és la quarta ciutat més barata per als expatriats en Àfrica, aplegant per damunt de [[Addis Abeba]] ([[Etiopia]]), [[Kampala]] ([[Uganda]]) i [[Windhoek]] ([[Namíbia]]).​
 
+
 
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* [http://www.reingex.com/SADC-Comunidad-Desarrollo-Africa-Austral.asp  Comunidad de Desarrollo del África Austral]
 
* [http://www.reingex.com/SADC-Comunidad-Desarrollo-Africa-Austral.asp  Comunidad de Desarrollo del África Austral]
40 146

edicions

Menú de navegació