68 906
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Portugal''', oficialment la '''República Portuguesa'''<ref>[http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Portugal/ Portal do Governo] (en portugués)</ref> (en [[idioma portugués|portugués]]: ''República Portuguesa''), és un [[Nació|país sobirà]] membre de la [[Unió Europea]], constituït com un estat [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de dret|dret]]. El seu territori, en capital en [[Lisboa]], està situat en el sur-oest de [[Europa]], en la [[Península Ibèrica]]. Llimita a l'est i al nort en [[Espanya]], i al sur i oest en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén també els archipèlecs autònoms de les [[Açores]] i de [[Madeira]], situats en l'hemisferi nort de l'[[oceà Atlàntic]].
'''Portugal''', oficialment la '''República Portuguesa'''<ref>[http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Portugal/ Portal do Governo] (en portugués)</ref> (en [[idioma portugués|portugués]]: ''República Portuguesa''), és un [[Nació|país sobirà]] membre de la [[Unió Europea]], constituït com un estat [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de dret|dret]]. El seu territori, en capital en [[Lisboa]], està situat en el sur-oest de [[Europa]], en la [[Península Ibèrica]]. Llimita a l'est i al nort en [[Espanya]], i al sur i oest en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén també els archipèlecs autònoms de les [[Açores]] i de [[Madeira]], situats en l'hemisferi nort de l'[[oceà Atlàntic]].
Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. [[Tartessos]], [[celtes]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]], [[grecs]], [[romans]], [[germànics]] ([[sueus]] i [[visigots]]), [[musulmans]], [[judeus]] i atres cultures han deixat marca en la cultura, història, llenguage i ètnia.
Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. [[Tartessos]], [[celtes]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]], [[grecs]], [[Imperi romà|romans]], [[germànics]] ([[sueus]] i [[visigots]]), [[islam|musulmans]], [[judeus]] i atres cultures han deixat marca en la cultura, història, llenguage i ètnia.
Durant els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra|món]] en millor i major calitat de vida.
Durant els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra|món]] en millor i major calitat de vida.
El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].
El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].
A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, cridat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el cridat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.
A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, nomenat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el nomenat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.
El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].
El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Açores]] i [[Madeira]].
Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].
Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].
==Referències==
== Referències ==
{{Reflist}}
{{Reflist}}