83 706
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Archiu:Palacio de Bellas Artes, Mexico City, MX.jpg|thumb|300px|Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.]]
[[Archiu:Palacio de Bellas Artes, Mexico City, MX.jpg|thumb|300px|Palau de Belles Arts, en Ciutat de Mèxic.]]
La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre|consulta=4 de giner de 2017|llengua=castellà}}</ref>
La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre|consulta=4 de giner de 2017|llengua=castellà}}</ref>
'']]. La ciutat fon totalment destruïda en el sege de [[1521]], i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En [[1524]] s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a ''Mexihco-Tenochtitlan'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''ciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070203102048/http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html |date=2007-02-03}} Gobierno del Distrito Federal</ref>
'']]. La ciutat fon totalment destruïda en el sege de [[1521]], i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En [[1524]] s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a ''Mexihco-Tenochtitlan'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''ciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070203102048/http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html |date=2007-02-03}} Gobierno del Distrito Federal</ref>
nombroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.
== Història ==
[[Fitxer:Torre Mayor 005.jpg|miniatura|Àngel de la Independència i Av. Reforma]]
:''Vegeu també l'article: [[Tenochtitlan]]''
D'acord amb una llegenda antiga, els asteques van emigrar cap al centre de Mèxic cercant el compliment d'una profecia: al lloc on haurien de construir la seva ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una petita illa enmig del llac de [[Texcoco]] (imatge que és representada en l'[[escut de Mèxic|escut d'armes de Mèxic]]). Així, els asteques hi van construir llur ciutat el [[1325]] amb el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mitjà de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es va convertir en el centre més important de l'[[Amèrica del Nord]] i l'[[Amèrica Central]] de l'època prehispànica, i una de les més grans del món amb 300.000 habitants.
Els [[Espanya|espanyols]] van arribar a la ciutat el [[1519]] i es van allotjar al palau de [[Moctezuma II|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conqueridors, va dirigir el setge i la batalla de conquesta, una autèntica batalla naval, ja que la ciutat estava envoltada per aigua. Mèxic va caure el [[13 d'agost]] del [[1521]] i amb aquesta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat va ser destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. El [[1523]] es va constituir com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula reial de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines|Filipines]].
Després de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat va ser designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic, però, va ser reemplaçat per un govern [[república|republicà]] i [[federació|federal]] el [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i alhora el districte Federal, separant-la així de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
[[Fitxer:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg|miniatura|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic|Catedral de Mèxic]]]]
La [[dècada de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el ràpid creixement econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient milers d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sud]], i va experimentar un període d'urbanització sense precedents. El 1968 s'hi van celebrar els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968|Jocs Olímpics]] d'estiu, i esdevingué la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina|llatinoamericana]] a ser-ne seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades van començar una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en nombroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.
El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitud 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en la història de la capital mexicana, amb 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.cat/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat va començar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gestió de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar més participació en els afers locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[dècada del 1990]], amb l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].
El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitud 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en la història de la capital mexicana, amb 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.cat/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat va començar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gestió de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar més participació en els afers locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[dècada del 1990]], amb l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].