110 822
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 13:
Llínea 13: + + + + + + + + + + + + + + + + + + Llínea 39:
Llínea 57: + + + + + + + + + + − Llínea 48:
Llínea 75: − − == Referències == − {{traduït de|ca|All}}
sense resum d'edició
En [[castellà]] —i en atres llengües romançades també—, el terme «rosa» prové directament i sense canvis del [[llatí]] rosa, en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»; devingut del vocable previ rodia [ródja] —per canvi similar com en: Clausus per Claudius—. Este últim arcaisme llatí és, a la seua volta, prestat —a través de l'osco— del grec antic ρόδον [rhódon] «la rosa», «la flor del roser» o millor rhodéa, «el talle de la rosa», «el sosten de la flor».
En [[castellà]] —i en atres llengües romançades també—, el terme «rosa» prové directament i sense canvis del [[llatí]] rosa, en el significat que coneixem: «la rosa» o «la flor del roser»; devingut del vocable previ rodia [ródja] —per canvi similar com en: Clausus per Claudius—. Este últim arcaisme llatí és, a la seua volta, prestat —a través de l'osco— del grec antic ρόδον [rhódon] «la rosa», «la flor del roser» o millor rhodéa, «el talle de la rosa», «el sosten de la flor».
== Descripció ==
Els rosers són arbusts o trepadores (a voltes colgants), generalment espinosos, que alcancen de dos a cinc metros d'altura, en ocasions, poden aplegar als 20 m trepant sobre atres plantes.
Tenen el tall semilenyós, casi sempre erectes, alguns de textura rugosa i escamosa. Presenten notables formacions epidérmiques persistents, ben desenrollades i de formes variades, conegudes com a espines.
Els fulls poden ser perennes o caduques, peciolades en cinc a nou folíols de vora serrada i estípules basals. És freqüent la presència de glándules anexes, odoríferes o no, sobre els màrgens.
Les flors, generalment aromàtiques, s'agrupen en inflorescències racimoses, formant corimbes. Són flors completes, hermafrodites, regulars, en simetria radial. El periant està ben desenrollat. El hipanto o receptàcul floral prominent en forma d'urna (tàlem cóncau i profunt).
El cáliç és dialisépal, de cinc peces de color vert. Els sépals poden ser simples o, a voltes, de forma complexa en lobulacions laterals estilisades. Corola dialipétala, simètrica, formada per cinc pétals regulars (o múltiples de 5), a voltes escotades, i de variats colors cridaners o només blancs. La corola sol ser «doble» o «plena» per transformació dels estams en pétals, açò ocorre majoritàriament en cultivares.
L'androceo està compost per numerosos estams disposts en espiral, generalment en número múltiple dels pétals (5x).
El gineceo (compost per varis pistils separats). Nectario present, que atrau insectes per a favorir la polinisació predominantment entomófila. Perigina (ovari mig), numerosos carpelos uniovulats (un primordio seminal per cada carpelo), aixina cada carpelo produïx un aquenio.
El frut és conegut com escaramujo, que correspon a un tipo d'infrutescència denominada cinorrodón. Està compost per múltiples fruts secs chicotets o aquenios, separats i tancats en un receptàcul carnos i de color rojós vistós quan està madur.
== Mitologia ==
== Mitologia ==
</center>
</center>
</gallery>
</gallery>
== Referències ==
* [https://web.archive.org/web/20160402170322/http://crescentbloom.com/plants/Genus/R/O/Rosa.htm Crescent Bloom. «Rosa». The Compleat Botanica (en inglés). Sebastopol]
* [https://web.archive.org/web/20150923184409/http://www.bgbm.org/IOPI/GPC/PTaxonDetail.asp?NameCache=Rosa International Organization for Plant Information. «Details for: Rosa - 12 different source(s)»]
== Bibliografia ==
* [http://www.jolube.es/Editorial_Jolube/Rosas_Aragon.php Montserrat, Pedro; Gómez García, Daniel; Ferrández Palacio, José Vicente; Bernal Gálvez, Manuel (2015). Rosas de Aragón y tierras vecinas. Jaca, Huesca: Jolube Consultor Botánico y Editor. p. 324. ISBN 978-84-941996-9-1.]
* [http://www.etimo.it/?term=rosa&find=Cerca Pianigiani, O. (1907). Vocabolario etimologico della lingua italiana (en italiano) (vol. 1 edición). Roma, Milano: Società editrice Dante Alighieri di Albrighi, Segati e C. p. 1539. ISBN 8840367179]
* Diccionario Enciclopédico Popular Ilustrado Salvat (1906-1914)
* Loghmani-Khouzani, H.; Sabzi Fini1, O.; Safari, J. (2007)
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Roses by color}}
{{Commonscat|Roses by color}}
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
[[Categoria:Plantes aromàtiques]]
[[Categoria:Flors]]
[[Categoria:Flors]]