| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Salamanca]], [[Espanya]] | | | lloc_mort = [[Salamanca]], [[Espanya]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Miguel de Unamuno Jugo''' ([[Bilbao]], [[29 de setembre]] de [[1864]] - † [[Salamanca]], [[31 de decembre]] de [[1936]]) fon un escritor i filòsof [[Espanya|espanyol]] pertanyent a la [[generació del 98]]. En la seua obra va cultivar gran varietat de gèneros lliteraris com la novela, ensaig, teatre i poesia. Va ser, aixina mateix, diputat en Corts de [[1931]] a [[1933]] per [[Salamanca]]. Fon nomenat rector de l'[[Universitat de Salamanca]] tres voltes; la primera volta en l'any [[1900]] i l'última en [[1931]] fins a la seua destitució, el [[22 d'octubre]] de [[1936]], per orde de [[Francisco Franco|Franco]]. | + | '''Miguel de Unamuno Jugo''' ([[Bilbao]], [[29 de setembre]] de [[1864]] - † [[Salamanca]], [[31 de decembre]] de [[1936]]), fon un escritor, filòsof i polític [[Espanya|espanyol]] pertanyent a la [[generació del 98]]. En la seua obra va cultivar gran varietat de gèneros lliteraris com la novela, ensaig, teatre i poesia. Fon, aixina mateix, diputat en Corts de [[1931]] a [[1933]] per [[Salamanca]]. Fon nomenat rector de l'[[Universitat de Salamanca]] tres voltes; la primera volta en l'any [[1900]] i l'última en [[1931]] fins a la seua destitució, el [[22 d'octubre]] de [[1936]], per orde de [[Francisco Franco|Franco]]. |
| | + | |
| | + | {{Cita|La llibertat no és un estat sino un procés; només el que sap és lliure, i més lliure el que més sap. Només la cultura dona llibertat. No proclameu la llibertat de volar, sino doneu ales; no la de pensar, sino doneu pensaments. La llibertat que cal donar al poble és la cultura.|Miguel de Unamuno}} |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| Llínea 60: |
Llínea 62: |
| | === La República === | | === La República === |
| | | | |
| − | Miguel de Unamuno es presenta candidat a regidor per la conjunció republicà-socialista per a les eleccions del 12 d'abril de [[1931]], sent elegit. Unamuno proclama el 14 d'abril la República en Salamanca. Des del balcó de l'ajuntament, el filòsof declara que ''comença una nova era i acaba una dinastia que nos ha empobrit, envilit i enbadocat''. La República li repon en el càrrec de rector de l'Universitat salmantina. Es presenta a les eleccions a les Corts i és elegit diputat com a independent per la candidatura de la conjunció republicà-socialista en Salamanca, eixercint el seu càrrec entre el 12 de juliol de 1931 i el 9 d'octubre de [[1933]]. No obstant, l'escritor i intelectual, que en 1931 havia dit que ell havia contribuït més que cap atre espanyol —en la seua ploma, en la seua oposició al rei i al dictador, en el seu exili...— a l'adveniment de la República, comença a desencantar-se. L'any [1933 decidix no presentar-se a la reelecció. A l'any següent es jubila de la seua activitat docent i és nomenat Rector vitalici, a títul honorífic, de l'Universitat de Salamanca, que crea una càtedra en el seu nom. En [[1935]] és nomenat ciutadà d'honor de la República. Frut del seu desencant, expressa públicament les seues crítiques a la reforma agrària, la política religiosa, la classe política, el govern i a [[Manuel Azaña]]. | + | Miguel de Unamuno es presenta candidat a regidor per la conjunció republicà-socialista per a les eleccions del 12 d'abril de [[1931]], sent elegit. Unamuno proclama el [[14 d'abril]] la República en Salamanca. Des del balcó de l'ajuntament, el filòsof declara que ''comença una nova era i acaba una dinastia que nos ha empobrit, envilit i enbadocat''. La República li repon en el càrrec de rector de l'Universitat salmantina. Es presenta a les eleccions a les Corts i és elegit diputat com a independent per la candidatura de la conjunció republicà-socialista en Salamanca, eixercint el seu càrrec entre el 12 de juliol de 1931 i el 9 d'octubre de [[1933]]. No obstant, l'escritor i intelectual, que en 1931 havia dit que ell havia contribuït més que cap atre espanyol —en la seua ploma, en la seua oposició al rei i al dictador, en el seu exili...— a l'adveniment de la República, comença a desencantar-se. L'any [1933 decidix no presentar-se a la reelecció. A l'any següent es jubila de la seua activitat docent i és nomenat Rector vitalici, a títul honorífic, de l'Universitat de Salamanca, que crea una càtedra en el seu nom. En [[1935]] és nomenat ciutadà d'honor de la República. Frut del seu desencant, expressa públicament les seues crítiques a la reforma agrària, la política religiosa, la classe política, el govern i a [[Manuel Azaña]]. |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Hablar de nacionalidades oprimidas -perdonadme la fuerza, la dureza de la expresión- es sencillamente una mentecatada; no ha habido nunca semejante opresión, y lo demás es envenenar la historia y falsearla.''|Unamuno en les Corts, el 2 de juliol de 1932, en referència a l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya.}} |
| | | | |
| | === La Guerra Civil === | | === La Guerra Civil === |
| | | | |
| − | En iniciar-se la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], recolza inicialment als rebels. Unamuno va voler vore en els militars alçats a un conjunt de regeneracionistes autoritaris disposts a canalisar la deriva del país. Quan el 19 de juliol la pràctica totalitat del consistori salmantí és destituïda per les noves autoritats i substituïda per persones adeptes, Unamuno accepta l'acta de regidor que li oferix el nou alcalde, el comandant Del Valle. En l'estiu de [[1936]] fa una crida als intelectuals europeus per a que recolzen als sublevats, declarant que representaven la defensa de la civilisació occidental i de la tradició cristiana, lo que causa tristea i horror en el món, segons l'historiador [[Fernando García de Cortázar]]. Azaña el destituïx, pero el govern de [[Burgos]] li repon de nou en el càrrec. No obstant, l'entusiasme per la sublevació pronte es torna en decepció, especialment davant el caire que pren la repressió en Salamanca. En les seues bojaques s'amontonen les cartes de dònes d'amics, coneguts i desconeguts, que li demanen que intercedixca pels seus marits encarcerats, torturats i fusilats. A finals de juliol, els seus amics salmantins, Prieto Carrasco, alcalde republicà de Salamanca i José Andrés y Manso, diputat socialiste, havien segut assessinats, i el seu alumne predilecte i rector de l'Universitat de Granada, Salvador Vila Hernández, detengut el 7 d'octubre. En la presó es trobaven també reclosos els seus íntims amics el doctor Filiberto Villalobos i el periodiste José Sánchez Gómez, este a l'espera de ser fusilat. El seu també amic, el pastor de l'Iglésia anglicana i francmaçó Atilano Coco, estava amenaçat de mort i de fet va ser fusilat en decembre de 1936. A principis d'octubre, Unamuno va visitar a [[Francisco Franco|Franco]] en el palau episcopal per a suplicar inútilment clemència per als seus amics presos. Salvador Vila va ser eixecutat el 22 d'octubre. | + | En iniciar-se la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], recolza inicialment als rebels. Unamuno va voler vore en els militars alçats a un conjunt de regeneracionistes autoritaris disposts a canalisar la deriva del país. Quan el [[19 de juliol]] la pràctica totalitat del consistori salmantí és destituïda per les noves autoritats i substituïda per persones adeptes, Unamuno accepta l'acta de regidor que li oferix el nou alcalde, el comandant Del Valle. En l'[[estiu]] de [[1936]] fa una crida als intelectuals europeus per a que recolzen als sublevats, declarant que representaven la defensa de la civilisació occidental i de la tradició cristiana, lo que causa tristea i horror en el món, segons l'historiador [[Fernando García de Cortázar]]. Azaña el destituïx, pero el govern de [[Burgos]] li repon de nou en el càrrec. No obstant, l'entusiasme per la sublevació pronte es torna en decepció, especialment davant el caire que pren la repressió en Salamanca. En les seues bojaques s'amontonen les cartes de dònes d'amics, coneguts i desconeguts, que li demanen que intercedixca pels seus marits encarcerats, torturats i fusilats. A finals de [[juliol]], els seus amics salmantins, Prieto Carrasco, alcalde republicà de Salamanca i José Andrés y Manso, diputat socialiste, havien segut assessinats, i el seu alumne predilecte i rector de l'Universitat de Granada, Salvador Vila Hernández, detengut el [[7 d'octubre]]. En la presó es trobaven també reclosos els seus íntims amics el doctor Filiberto Villalobos i el periodiste José Sánchez Gómez, este a l'espera de ser fusilat. El seu també amic, el pastor de l'Iglésia anglicana i francmaçó Atilano Coco, estava amenaçat de mort i de fet va ser fusilat en [[decembre]] de 1936. A principis d'octubre, Unamuno va visitar a [[Francisco Franco|Franco]] en el palau episcopal per a suplicar inútilment clemència per als seus amics presos. Salvador Vila va ser eixecutat el [[22 d'octubre]]. |
| | | | |
| | === L'incident en l'Universitat de Salamanca === | | === L'incident en l'Universitat de Salamanca === |
| | | | |
| − | Miguel de Unamuno també es va arrepenedir públicament del seu respal a la sublevació. El 12 d'octubre de 1936, en el paraninf de l'[[Universitat de Salamanca]], durant l'acte d'obertura del curs acadèmic que se celebrava tradicionalment en la mateixa data que el [[Dia de la Raça]], el rector es va enfrontar públicament al general [[José Millán-Astray|Millán-Astray]], que havia pronunciat unes soflames contra l'inteligència i exaltadores de la mort. Posteriorment es va atribuir a Unamuno un discurs lapidari que hauria inclós la seua famosa frase: | + | Miguel de Unamuno també es va arrepenedir públicament del seu respal a la sublevació. El [[12 d'octubre]] de 1936, en el paraninf de l'[[Universitat de Salamanca]], durant l'acte d'obertura del curs acadèmic que se celebrava tradicionalment en la mateixa data que el [[Dia de la Raça]], el rector es va enfrontar públicament al general [[José Millán-Astray|Millán-Astray]], que havia pronunciat unes soflames contra l'inteligència i exaltadores de la mort. Posteriorment es va atribuir a Unamuno un discurs lapidari que hauria inclós la seua famosa frase: |
| | | | |
| | {{Cita|Vencereu, pero no convencereu. Vencereu perque teniu sobrada força bruta, pero no convencereu perque convéncer significa persuadir. I per a persuadir necessiteu alguna cosa que vos falta en esta lluita, raó i dret. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya.}} | | {{Cita|Vencereu, pero no convencereu. Vencereu perque teniu sobrada força bruta, pero no convencereu perque convéncer significa persuadir. I per a persuadir necessiteu alguna cosa que vos falta en esta lluita, raó i dret. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya.}} |
| Llínea 80: |
Llínea 84: |
| | == Obra == | | == Obra == |
| | | | |
| − | Unamuno nos deixà joyes com: | + | Unamuno nos deixà joyes, com: |
| | | | |
| | * ''Niebla'' (1914) | | * ''Niebla'' (1914) |
| | * ''La tía Tula'' (1921) | | * ''La tía Tula'' (1921) |
| | + | * ''Andanzas y visiones españolas'' (1922), llibre de viages. Artículs publicats en els periòdics ''[[La Nación]]'' i ''[[El Imparcial]]''. |
| | * ''San Manuel Bueno Mártir'' (1930) | | * ''San Manuel Bueno Mártir'' (1930) |
| | * ''Por tierras de Portugal y España'' (1911) | | * ''Por tierras de Portugal y España'' (1911) |
| | * ''La agonía del cristianismo'' (1864-1936) | | * ''La agonía del cristianismo'' (1864-1936) |
| | | | |
| − | I obres teatrals com: | + | I obres teatrals, com: |
| | | | |
| | * ''La esfinge'' (1898) | | * ''La esfinge'' (1898) |
| Llínea 94: |
Llínea 99: |
| | * ''Fedra'' (1910) | | * ''Fedra'' (1910) |
| | * ''Soledad'' (1921) | | * ''Soledad'' (1921) |
| | + | |
| | + | També obres de tema llingüistic, com: |
| | + | |
| | + | * ''La frontera lingüística'' (1919) |
| | | | |
| | == Cites == | | == Cites == |
| | | | |
| − | {{Cita|''En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron Aribau y Rubio y Orts, no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de Querol, no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando Cambó, el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán.''|Miguel de Unamuno, 1922. Citat en el llibre ''Historias del Idioma Valenciano'', per [[Ricart Garcia Moya]] (Valéncia, 2003)}} | + | {{Cita|En l'any [[1919]] en l'Universitat de Salamanca en el seu rector al front [[Miguel de Unamuno|D. Miguel de Unamuno]], escritor i filòsof espanyol, declara que no existix cap unitat entre valencià i català, i es publica ''La frontera lingüística'' a on el seu autor aborda el problema de la llengua valenciana amenaçada per l'imperialisme català.}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''¿[[Pompeu Fabra]]? Un mal aprendiz de filólogo que ha creado una lengua bombarda plagada de arcaísmos, galicismos y barbarismos.''|Miguel de Unamuno}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron [[Buenaventura Carlos Aribau|Aribau]] y [[Joaquim Rubió i Ors|Rubio y Orts]], no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de [[Vicente Wenceslao Querol|Querol]], no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando [[Francesc Cambó|Cambó]], el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán.''|''Andanzas y visiones españolas'', per Miguel de Unamuno, febrer 1922. Citat en el llibre ''Historias del Idioma Valenciano'', per [[Ricart Garcia Moya]] (Valéncia, 2003)}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Cuando [[Francesc Cambó|Cambó]] "leader catalanista", fué a Valencia a una sociedad popular y se puso hablar en ella en catalán, le silbaron, sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán, y los valencianos de hoy, del pueblo, no entienden mejor el catalán que el castellano o español''|''Andanzas y visiones españolas'', Miguel de Unamuno, febrer de 1922}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|Les universitats. El diccionari diu d'universitat: establecimiento o grupo de establecimientos de enseñanza superior. Quan diuen que les universitats ho tenen clar no se a que se referixen per que els establiments no parlen, per lo tant n'hi haura que escoltar a les persones que els regixen. |
| | + | |
| | + | Des de 1918 el [[pare Fullana]] va ensenyar llengua valenciana en la seua catedra de l'Universitat Lliteraria de Valencia, tots sabem la seua opinio al respecte. |
| | + | |
| | + | [[Miguel de Unamuno]], rector de l'Universitat de Salamanca i gran autoritat per la condicio de filolec ademes de ridiculisar a Pompeu Fabra per lo deficient de la seua normativa, en varies publicacions demostre el coneiximent i l'admiracio que li tenia a la llengua valenciana, en La Frontera linguistica (Salamanca 1919), diu: cuando Cambó fue a Valencia le silbaron, i no le dejaron continuar, no les hablaba en valenciano si no en catalán. Les pareció un acto de imperialismo. |
| | + | |
| | + | [[Manuel Mourelle de Lema]], doctor en filosofia i lletres (seccio de filologia romanica) Universidad Complutense de Madrid. En el seu llibre, La Identidad Etnolingüística de Valencia, diu: Valencia y sus gentes constituyen a través de la historia la base científica sobre la que se cimentará la configuración del edificio lingüístico valenciano. |
| | + | |
| | + | [[José Ángeles Castelló]], Universitat de l'Estat de Florida (EE.UU.) en el seu llibre Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana, diu: la resistencia que el pueblo valenciano pone al proceso de catalanización a que está sometido es prueba incontrovertible de su condición de lengua (Llamentem que per falta d'espai no podem afegir molts mes eixemples). |
| | + | |
| | + | Com podem vore “les universitats” no ho tenen tan clar (Les que tenen per himne la sardana pot ser que si).|'Llengua i literatura dels valencians' ([[Revista Renou]], nº 62, Octubre 2008), per [[Domingo Gimeno Peña]]. La revista Renou és editada per l'[[Cardona i Vives|associació castellonenca Cardona Vives]]}} |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Abellán, José Luis (1964). Miguel de Unamuno a la luz de la psicología; una interpretación de Unamuno desde la psicología individual. Tesis doctoral. Madrid: Tecnos |
| | + | * Hamling, Anna (2003). «Tolstoi, Unamuno y el existencialismo cristiano». Cuadernos de la Cátedra Miguel de Unamuno (38): 91-105. ISSN 0210-749X |
| | + | * López-Pasarín Basabe, Alfredo (2009). «En torno a la «Vida de Don Quijote y Sancho», de Unamuno: cuestiones de hermenéutica». Cuadernos de la Cátedra Miguel de Unamuno (47): 53-67. ISSN 0210-749X. |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | |
| | + | * Blanco Aguinaga, Carlos (1975). El Unamuno contemplativo. Colegio de México, Publicaciones de la Nueva Revista de Filología Hispánica, 1959. Barcelona: Laia. ISBN 8472223051 |
| | + | * Blázquez González, Jesús Alfonso (2007). Miguel de Unamuno y Bernardo G. de Candamo: amistad y epistolario (1899-1936). Madrid: Ediciones 98. ISBN 978-84-935894-0-0 |
| | + | * Garrido Ardila, Juan Antonio (2007). Etnografía y politología del 98. Unamuno, Ganivet y Maeztu. Madrid: Biblioteca Nueva. ISBN 978-84-9742-578-0 |
| | + | * Garrido Ardila, Juan Antonio (ed.) (2015). El Unamuno eterno. Barcelona: Anthropos |
| | + | * Juaristi Linacero, Jon (2012). Miguel de Unamuno. Madrid: Taurus. ISBN 9788430600762. OCLC 827934782 |
| | + | * Laín Entralgo, Pedro (1988). Cajal, Unamuno, Marañón. Tres españoles. Círculo de Lectores. ISBN 978-84-226-2474-5 |
| | + | * Rabaté, Colette; Rabaté, Jean Claude (2009). Unamuno. Madrid: Taurus. ISBN 9788430607617. OCLC 464747365 |
| | + | * Urrutia León, Manuel María (1997). Evolución del pensamiento político de Miguel de Unamuno. Universidad de Deusto. ISBN 84-7485-482-2 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Miguel de Unamuno}} |
| | | | |
| | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_de_Unamuno Miguel de Unamuno en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_de_Unamuno Miguel de Unamuno en Wikipedia] |
| Llínea 106: |
Llínea 150: |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| | [[Categoria:Escritors]] | | [[Categoria:Escritors]] |
| | + | [[Categoria:Escritors d'Espanya]] |
| | [[Categoria:Filòsofs]] | | [[Categoria:Filòsofs]] |
| | + | [[Categoria:Generació del 98]] |
| | + | [[Categoria:Sigle XIX]] |
| | + | [[Categoria:Sigle XX]] |