Canvis

| lloc_mort = [[Salamanca]], [[Espanya]]

| lloc_mort = [[Salamanca]], [[Espanya]]

}}

}}

'''Miguel de Unamuno Jugo''' ([[Bilbao]], [[29 de setembre]] de [[1864]] - † [[Salamanca]], [[31 de decembre]] de [[1936]]) fon un escritor i filòsof [[Espanya|espanyol]] pertanyent a la [[generació del 98]]. En la seua obra va cultivar gran varietat de gèneros lliteraris com la novela, ensaig, teatre i poesia. Va ser, aixina mateix, diputat en Corts de [[1931]] a [[1933]] per [[Salamanca]]. Fon nomenat rector de l'[[Universitat de Salamanca]] tres voltes; la primera volta en l'any [[1900]] i l'última en [[1931]] fins a la seua destitució, el [[22 d'octubre]] de [[1936]], per orde de [[Francisco Franco|Franco]].

'''Miguel de Unamuno Jugo''' ([[Bilbao]], [[29 de setembre]] de [[1864]] - † [[Salamanca]], [[31 de decembre]] de [[1936]]), fon un escritor, filòsof i polític [[Espanya|espanyol]] pertanyent a la [[generació del 98]]. En la seua obra va cultivar gran varietat de gèneros lliteraris com la novela, ensaig, teatre i poesia. Fon, aixina mateix, diputat en Corts de [[1931]] a [[1933]] per [[Salamanca]]. Fon nomenat rector de l'[[Universitat de Salamanca]] tres voltes; la primera volta en l'any [[1900]] i l'última en [[1931]] fins a la seua destitució, el [[22 d'octubre]] de [[1936]], per orde de [[Francisco Franco|Franco]].

 

== Biografia ==  

== Biografia ==  

=== La República ===

=== La República ===

Miguel de Unamuno es presenta candidat a regidor per la conjunció republicà-socialista per a les eleccions del 12 d'abril de [[1931]], sent elegit. Unamuno proclama el 14 d'abril la República en Salamanca. Des del balcó de l'ajuntament, el filòsof declara que ''comença una nova era i acaba una dinastia que nos ha empobrit, envilit i enbadocat''. La República li repon en el càrrec de rector de l'Universitat salmantina. Es presenta a les eleccions a les Corts i és elegit diputat com a independent per la candidatura de la conjunció republicà-socialista en Salamanca, eixercint el seu càrrec entre el 12 de juliol de 1931 i el 9 d'octubre de [[1933]]. No obstant, l'escritor i intelectual, que en 1931 havia dit que ell havia contribuït més que cap atre espanyol —en la seua ploma, en la seua oposició al rei i al dictador, en el seu exili...— a l'adveniment de la República, comença a desencantar-se. L'any [1933 decidix no presentar-se a la reelecció. A l'any següent es jubila de la seua activitat docent i és nomenat Rector vitalici, a títul honorífic, de l'Universitat de Salamanca, que crea una càtedra en el seu nom. En [[1935]] és nomenat ciutadà d'honor de la República. Frut del seu desencant, expressa públicament les seues crítiques a la reforma agrària, la política religiosa, la classe política, el govern i a [[Manuel Azaña]].

Miguel de Unamuno es presenta candidat a regidor per la conjunció republicà-socialista per a les eleccions del 12 d'abril de [[1931]], sent elegit. Unamuno proclama el [[14 d'abril]] la República en Salamanca. Des del balcó de l'ajuntament, el filòsof declara que ''comença una nova era i acaba una dinastia que nos ha empobrit, envilit i enbadocat''. La República li repon en el càrrec de rector de l'Universitat salmantina. Es presenta a les eleccions a les Corts i és elegit diputat com a independent per la candidatura de la conjunció republicà-socialista en Salamanca, eixercint el seu càrrec entre el 12 de juliol de 1931 i el 9 d'octubre de [[1933]]. No obstant, l'escritor i intelectual, que en 1931 havia dit que ell havia contribuït més que cap atre espanyol —en la seua ploma, en la seua oposició al rei i al dictador, en el seu exili...— a l'adveniment de la República, comença a desencantar-se. L'any [1933 decidix no presentar-se a la reelecció. A l'any següent es jubila de la seua activitat docent i és nomenat Rector vitalici, a títul honorífic, de l'Universitat de Salamanca, que crea una càtedra en el seu nom. En [[1935]] és nomenat ciutadà d'honor de la República. Frut del seu desencant, expressa públicament les seues crítiques a la reforma agrària, la política religiosa, la classe política, el govern i a [[Manuel Azaña]].

 

=== La Guerra Civil ===

=== La Guerra Civil ===

En iniciar-se la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], recolza inicialment als rebels. Unamuno va voler vore en els militars alçats a un conjunt de regeneracionistes autoritaris disposts a canalisar la deriva del país. Quan el 19 de juliol la pràctica totalitat del consistori salmantí és destituïda per les noves autoritats i substituïda per persones adeptes, Unamuno accepta l'acta de regidor que li oferix el nou alcalde, el comandant Del Valle. En l'estiu de [[1936]] fa una crida als intelectuals europeus per a que recolzen als sublevats, declarant que representaven la defensa de la civilisació occidental i de la tradició cristiana, lo que causa tristea i horror en el món, segons l'historiador [[Fernando García de Cortázar]]. Azaña el destituïx, pero el govern de [[Burgos]] li repon de nou en el càrrec. No obstant, l'entusiasme per la sublevació pronte es torna en decepció, especialment davant el caire que pren la repressió en Salamanca. En les seues bojaques s'amontonen les cartes de dònes d'amics, coneguts i desconeguts, que li demanen que intercedixca pels seus marits encarcerats, torturats i fusilats. A finals de juliol, els seus amics salmantins, Prieto Carrasco, alcalde republicà de Salamanca i José Andrés y Manso, diputat socialiste, havien segut assessinats, i el seu alumne predilecte i rector de l'Universitat de Granada, Salvador Vila Hernández, detengut el 7 d'octubre. En la presó es trobaven també reclosos els seus íntims amics el doctor Filiberto Villalobos i el periodiste José Sánchez Gómez, este a l'espera de ser fusilat. El seu també amic, el pastor de l'Iglésia anglicana i francmaçó Atilano Coco, estava amenaçat de mort i de fet va ser fusilat en decembre de 1936. A principis d'octubre, Unamuno va visitar a [[Francisco Franco|Franco]] en el palau episcopal per a suplicar inútilment clemència per als seus amics presos. Salvador Vila va ser eixecutat el 22 d'octubre.

En iniciar-se la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]], recolza inicialment als rebels. Unamuno va voler vore en els militars alçats a un conjunt de regeneracionistes autoritaris disposts a canalisar la deriva del país. Quan el [[19 de juliol]] la pràctica totalitat del consistori salmantí és destituïda per les noves autoritats i substituïda per persones adeptes, Unamuno accepta l'acta de regidor que li oferix el nou alcalde, el comandant Del Valle. En l'[[estiu]] de [[1936]] fa una crida als intelectuals europeus per a que recolzen als sublevats, declarant que representaven la defensa de la civilisació occidental i de la tradició cristiana, lo que causa tristea i horror en el món, segons l'historiador [[Fernando García de Cortázar]]. Azaña el destituïx, pero el govern de [[Burgos]] li repon de nou en el càrrec. No obstant, l'entusiasme per la sublevació pronte es torna en decepció, especialment davant el caire que pren la repressió en Salamanca. En les seues bojaques s'amontonen les cartes de dònes d'amics, coneguts i desconeguts, que li demanen que intercedixca pels seus marits encarcerats, torturats i fusilats. A finals de [[juliol]], els seus amics salmantins, Prieto Carrasco, alcalde republicà de Salamanca i José Andrés y Manso, diputat socialiste, havien segut assessinats, i el seu alumne predilecte i rector de l'Universitat de Granada, Salvador Vila Hernández, detengut el [[7 d'octubre]]. En la presó es trobaven també reclosos els seus íntims amics el doctor Filiberto Villalobos i el periodiste José Sánchez Gómez, este a l'espera de ser fusilat. El seu també amic, el pastor de l'Iglésia anglicana i francmaçó Atilano Coco, estava amenaçat de mort i de fet va ser fusilat en [[decembre]] de 1936. A principis d'octubre, Unamuno va visitar a [[Francisco Franco|Franco]] en el palau episcopal per a suplicar inútilment clemència per als seus amics presos. Salvador Vila va ser eixecutat el [[22 d'octubre]].

=== L'incident en l'Universitat de Salamanca ===

=== L'incident en l'Universitat de Salamanca ===

Miguel de Unamuno també es va arrepenedir públicament del seu respal a la sublevació. El 12 d'octubre de 1936, en el paraninf de l'[[Universitat de Salamanca]], durant l'acte d'obertura del curs acadèmic que se celebrava tradicionalment en la mateixa data que el [[Dia de la Raça]], el rector es va enfrontar públicament al general [[José Millán-Astray|Millán-Astray]], que havia pronunciat unes soflames contra l'inteligència i exaltadores de la mort. Posteriorment es va atribuir a Unamuno un discurs lapidari que hauria inclós la seua famosa frase:

Miguel de Unamuno també es va arrepenedir públicament del seu respal a la sublevació. El [[12 d'octubre]] de 1936, en el paraninf de l'[[Universitat de Salamanca]], durant l'acte d'obertura del curs acadèmic que se celebrava tradicionalment en la mateixa data que el [[Dia de la Raça]], el rector es va enfrontar públicament al general [[José Millán-Astray|Millán-Astray]], que havia pronunciat unes soflames contra l'inteligència i exaltadores de la mort. Posteriorment es va atribuir a Unamuno un discurs lapidari que hauria inclós la seua famosa frase:

{{Cita|Vencereu, pero no convencereu. Vencereu perque teniu sobrada força bruta, pero no convencereu perque convéncer significa persuadir. I per a persuadir necessiteu alguna cosa que vos falta en esta lluita, raó i dret. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya.}}

{{Cita|Vencereu, pero no convencereu. Vencereu perque teniu sobrada força bruta, pero no convencereu perque convéncer significa persuadir. I per a persuadir necessiteu alguna cosa que vos falta en esta lluita, raó i dret. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya.}}

== Obra ==

== Obra ==

Unamuno nos deixà joyes com:

Unamuno nos deixà joyes, com:

* ''Niebla'' (1914)

* ''Niebla'' (1914)

* ''La tía Tula'' (1921)

* ''La tía Tula'' (1921)

* ''San Manuel Bueno Mártir'' (1930)

* ''San Manuel Bueno Mártir'' (1930)

* ''Por tierras de Portugal y España'' (1911)

* ''Por tierras de Portugal y España'' (1911)

* ''La agonía del cristianismo'' (1864-1936)

* ''La agonía del cristianismo'' (1864-1936)

I obres teatrals com:

I obres teatrals, com:

* ''La esfinge'' (1898)

* ''La esfinge'' (1898)

* ''Fedra'' (1910)

* ''Fedra'' (1910)

* ''Soledad'' (1921)

* ''Soledad'' (1921)

== Cites ==

== Cites ==

{{Cita|''En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron Aribau y Rubio y Orts, no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de Querol, no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando Cambó, el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán.''|Miguel de Unamuno, 1922. Citat en el llibre ''Historias del Idioma Valenciano'', per [[Ricart Garcia Moya]] (Valéncia, 2003)}}

 

 

{{Cita|''En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron [[Buenaventura Carlos Aribau|Aribau]] y [[Joaquim Rubió i Ors|Rubio y Orts]], no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de [[Vicente Wenceslao Querol|Querol]], no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando [[Francesc Cambó|Cambó]], el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán.''|''Andanzas y visiones españolas'', per Miguel de Unamuno, febrer 1922. Citat en el llibre ''Historias del Idioma Valenciano'', per [[Ricart Garcia Moya]] (Valéncia, 2003)}}

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_de_Unamuno Miguel de Unamuno en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Miguel_de_Unamuno Miguel de Unamuno en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Filòsofs]]

[[Categoria:Filòsofs]]