78 813
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 17:
Llínea 17: − + − +
sense resum d'edició
}}
}}
'''Maicao''' es un municipi de [[Colombia]], en el departament de La Guajira. La seua capcelera municipal es troba en les coordenaes 11º 20'N 72º20'0 / 11.444, -72.333, a 76 km al orient de la capital departamental Riohacha, en la peninsula de la Guajira en el que es coneix com la zona de transicio entre la Alta i la Baixa Guajira i en llimits en Venezuela. Fon declaràt port lliure en 1936. el nom de Maicao en [[llengua wayuu]] (maiko-u) vol dir terra de la dacsa.
'''Maicao''' es un municipi de [[Colòmbia]], en el departament de La Guajira. La seua capçalera municipal es troba en les coordenaes 11º 20'N 72º20'0 / 11.444, -72.333, a 76 km al orient de la capital departamental Riohacha, en la peninsula de la Guajira en el que es coneix com la zona de transicio entre la Alta i la Baixa Guajira i en llimits en Venezuela. Fon declarat port lliure en 1936. el nom de Maicao en [[llengua wayuu]] (maiko-u) vol dir terra de la dacsa.
== Cultura ==
== Cultura ==
El 40,1% de la poblacio del municipi s'identifica com indigena, per tant Maicao es un municipi a on la cultura nativa te amplia presencia, en un context multicultural.
El 40,1% de la poblacio del municipi s'identifica com indigena, per tant Maicao es un municipi a on la cultura nativa te amplia presencia, en un context multicultural.
La ciutat de Maicao es el principal centre de presencia arap en [[Colòmbia]]. Els àraps, que es dien erroneament "turcs", perque entraren cap a finals del [[sigle XIX]] en documents del [[Imperi Otomà]] ([[Turquia]]) que llavors regia el Mig Orient, son procedents de Líban, Síria, Palestina i Jordània i s'integraren en les societats colombianes deixant calcigà cultural de la seua presencia en elements que es confonen en la cultura local (expresions, aliments, arquitectura, religiositat, etc).
La ciutat de Maicao es el principal centre de presencia arap en [[Colòmbia]]. Els àraps, que es dien erroneament "turcs", perque entraren cap a finals del [[sigle XIX]] en documents del [[Imperi Otomà]] ([[Turquia]]) que llavors regia el Mig Orient, son procedents de Líban, Síria, Palestina i Jordània i s'integraren en les societats colombianes deixant calcigà cultural de la seua presencia en elements que es confonen en la cultura local (expressions, aliments, arquitectura, religiositat, etc).
Els primers araps eren en general catolics maronites i trobaren molt mes facil el mestiçage en els locals, pero els araps musulmans, que entraren al pais a parir dels anys 70, han conservat mes celosament la seua identitat, sobre tot en resposta a una cultura regida per una Constitucio confesional fins a 1991. En tot i aixo, els musulmans colombians, situats especialment en Maicao i en San Andres (San Andres i Providencia (Departament)), no han trobat dificultat d'integrar-se en la cultura nacional de [[Colombia]]. En Maicao se poden vore colombians vestint-se en vestits propis del Mig Orient. Està alli ademes la segon mesquita mes gran de Llatinoamerica, encara que els musulmans colombians son una minoria en comparacio en atres països del continent.
Els primers araps eren en general catolics maronites i trobaren molt mes facil el mestiçage en els locals, pero els araps musulmans, que entraren al pais a parir dels anys 70, han conservat mes celosament la seua identitat, sobre tot en resposta a una cultura regida per una Constitucio confesional fins a 1991. En tot i aixo, els musulmans colombians, situats especialment en Maicao i en San Andres (San Andres i Providencia (Departament)), no han trobat dificultat d'integrar-se en la cultura nacional de [[Colombia]]. En Maicao se poden vore colombians vestint-se en vestits propis del Mig Orient. Està alli ademes la segon mesquita mes gran de Llatinoamerica, encara que els musulmans colombians son una minoria en comparacio en atres països del continent.