1776
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 66:
Llínea 66: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue
=== IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue ===
=== IALA, interlingua i canvi de nom a interlingue ===
L'Associació Internacional d'Idiomes Auxiliars (IALA), fundada en 1924 per a estudiar i determinar el millor idioma planificat per a la comunicació internacional, fon vista al principi en recel per la comunitat occidental. El seu cofundadora, Alice Vanderbilt Morris, era esperantista, de la mateixa manera que molts dels seus empleats. Molts occidentalistes, inclós el propi de Wahl, creïen que el fet de que el també esperantista William Edward Collinson (conegut entre els llectors de ''Cosmoglotta'' per un artícul del seu títul "Alguns punts dèbils de l'occidental") liderara el proyecte significava que l'interlingua havia segut creat en un equip de llingüistes professionals baixe un pretext neutral i científic per a reforçar una recomanació final per a l'esperanto. No obstant, les relacions varen millorar pronte, ya que va quedar clar que la IALA pretenia ser lo més imparcial possible al familiarisar-se en tots els idiomes planificats existents. Ric Berger, un prominent occidentalista que després es va unir a Interlingua en la década de 1950, va detallar una d'eixes visites que va fer en 1935 a Morris la qual va millorar enormement la seua opinió sobre l'organisació:
{{Cita|La meua opinió personal no era tan pessimista, ya que, en trobar-me en Brusseles en 1935, vaig buscar a la Sra. Morris i pronte vaig obtindre una audiència en ella a on la meua encantadora amfitriona em va invitar a parlar en occidental. Li va demanar al seu espós, l'embaixador nortamericà, que vinguera a escoltar-me per a confirmar lo que semblava interessar-los molt: ¡un idioma en el que es poden entendre totes les paraules sense haver-ho deprés! [...] La Sra. Morris podria haver usat la seua fortuna simplement per a recolzar l'esperanto, que era el seu dret com a esperantista convicta. Pero en lloc d'això [...] va decidir donar els seus diners a un tribunal llingüístic neutral per a resoldre científicament el problema, encara que la sentència fòra en contra de les seues conviccions.}}
En 1945, la IALA va anunciar que planejava crear el seu propi llenguage i va mostrar quatre possibles versions baixe consideració, totes les quals eren naturalistes en lloc d'esquemàtiques. Els occidentalistes estaven en general complaguts de que la IALA haguera decidit crear un llenguage de naturalea tan similar a l'occidental, veent-lo com una associació creible que donava pes al seu argument de que un idioma auxiliar deuria procedir de l'estudi dels idiomes naturals en lloc d'intentar encaixar en un sistema artificial. Ric Berger fon particularment positiu en descriure l'idioma que la IALA estava creant com una victòria per a la "escola natural"; ("¡Li naturalitá esset victoriosi!") i "casi el mateix idioma"; en 1948. No obstant, encara tenia reserves, dubtant de que un proyecte en un aspecte i una estructura tan similars seria capaç de "provocar sobtadament la caiguda dels prejuïns [contra les llengües planificades] i crear l'unitat entre els partidaris de les llengües internacionals". També temia que simplement podria "dispersar als partidaris de l'idioma natural sense res que mostrar" en acabant de que l'occidental haguera creat "unitat en l'escola naturalista" durant tant temps.
Si ben els dos idiomes tenien un vocabulari idèntic en un 90 per cent sense tindre en conte les diferències ortogràfiques (per eixemple, en ''filosofie'' i ''philosophia'' considerades la mateixa paraula), estructural i derivacionalment eren molt diferents. La Regla de De Wahl en l'occidental havia eliminat en la seua majoria els verps llatins de doble raïl (verps com actuar: ''ager'', ''act''- o enviar: ''mitter'', ''miss''-), mentres que l'interlingua simplement els acceptava com partix integrant d'un sistema naturaliste. Els idiomes de control (italià, espanyol i/o portugués, francés, anglés) utilisats per l'interlingua per a formar el seu vocabulari en la seua majoria requerixen que una paraula elegible es trobe en tres idiomes d'orige (la "regla de tres"), lo que entraria en conflicte en el substrat germànic de l'occidental i vàries atres paraules que serien, per definició, inelegibles en un idioma unificat que retinguera la metodologia de l'interlingua. L'acceptació de paraules occidentals com ''mann'', ''strax'', ''old'' i ''sestra'' (Interlingua: ''viro'', ''immediatament'', ''vetere'', ''soror'') en l'interlingua solament podria fer-se eliminant els idiomes de control, el núcleu mateix de la metodologia de l'interlingua per a determinar el seu vocabulari. L'interlingua també permetia conjugacions verbals irregulars opcionals com ''so'', ''són'' i ''sia'' com a primera persona del singular, tercera persona del plural i subjuntiu de ''esser'', el verp 'ser'.
L'occidental també s'estava recuperant de la guerra. ''Cosmoglotta'' va continuar informant fins a 1946 sobre quí havien sobrevixcut a la guerra, quí d'ells estaven llests per a participar novament i quí encara estaven fora de contacte. La revista es va vore afectada financerament pels costs d'impressió unflats de la posguerra i la seua incapacitat per a cobrar pagaments de certs països, en marcat contrast en la ben finançada IALA en sèu en Nova York.
La política internacional fon una atra dificultat per als occidentalistes despuix de la guerra. El començ de la Guerra Freda va crear una situació particularment incómoda per a l'Occidental-Union, el nom de la qual llamentablement coincidia en el d'una lliga política antirrusa; els occidentaliste suïssos creïen que eixa era la raó per la que es varen interceptar totes les cartes de De Wahl des de Tallin. De Wahl va permanéixer inconscient dels desenrolls en l'idioma i la proposta pel restant de la seua vida. A principis de 1948 els occidentalistes checoslovacs havien començat a solicitar un nou nom que els permetera continuar en les seues activitats llingüístiques sense sospites, proponent el nom de Interal (International auxiliari lingue), a lo que el sindicat va respondre que el terme Interlingue seria més apropiat i que eren lliures d'introduir l'idioma com "Interlingue (Occidental)", o inclús eliminar la menció d'Occidental entre paréntesis si aixina ho desijaven. Ric Berger va començar a advocar per un canvi de nom d'Occidental a Interlingue en 1948 que també esperava que ajudaria en una fusió entre els dos idiomes. La votació oficial sobre el canvi de nom a Interlingue va tindre lloc en el ple d'Occidental Union en 1949 i va ser aprovada en un respal del 91 per cent, lo que va fer que el nom oficial Interlingue, en Interlingue (Occidental) també permés, a partir de setembre de 1949.
El debut de l'interlingua en 1951 va debilitar al interlingue-occidental, que fins a llavors no havia segut qüestionat en el camp dels idiomes auxiliars planificats naturalistes. La percepció de Vĕra Barandovská-Frank de la situació en eixe moment fon la següent (traduït de l'esperanto):
{{Cita|En el camp dels llenguages planificats naturalistes, l'occidental-interlingue no havia segut qüestionat fins a eixe moment (especialment despuix de la mort d'Otto Jespersen, autor de Novial), ya que tots els nous proyectes eren casi imitacions d'ell. Açò també s'aplicava a l'interlingua, pero duya en si un diccionari de 27 000 paraules elaborat per llingüistes professionals que generava un gran respecte, a pesar de que en principi solament confirmava el camí que havia iniciat De Wahl. El Senat de la Interlingue-Union i la Interlingue-Academie varen acceptar les propostes de que (1) la Interlingue-Union es convertixca en un membre colectiu de la IALA i (2) la Interlingue-Union seguira sent favorable a l'activitat futura de la IALA i moralment recolzar-la. La primera proposta no va ser acceptada, pero la segona sí, donant una colaboració pràctica i respal a l'interlingua.}}
André Martinet, el penúltim director de la IALA, va fer observacions similars a les de Matejka. Va confessar que la seua variant preferida de la interlingua era la més propenca al interlingue que l'oficialisada per Gode. En estes circumstàncies, els esforços de Ric Berger per a traslladar a tots els usuaris del interlingue en massa a l'interlingua de IALA va causar commoció en el moviment a favor del interlingue posat que, fins a llavors, havia segut el seu més férreu defensor. El seu "heregia" va causar dubtes i interrupcions en els círculs del interlingue, especialment en acabant de que es va involucrar en la publicació de "Revista d'Interlingua". Es va demostrar que l'idea anterior d'una fusió natural d'abdós idiomes no era realiste, i el nou idioma es va convertir en un rival.
Don Harlow resumix de manera similar l'any 1951 per a l'occidental:
{{Cita|L'interlingua tenia un electorat llest per a usar. Havien passat casi trenta anys des de la creació de l'occidental, la força del qual en el món "naturaliste" havia impedit que atres proyectes "naturalistes" desenrollaren els seus propis moviments. Pero l'estrela de l'occidental s'havia desvanit des de la guerra. Ara, com un raig caigut del cel, va aplegar este regal enviat pel cel: un nou idioma construït encara més "naturaliste" que l'occidental. A pesar dels intents dels partidaris acèrrims de l'occidental d'evitar lo inevitable, per eixemple, per mig de tàctiques com canviar el nom del seu idioma al de interlingue, la majoria dels occidentalistes restants varen fer el breu pelegrinage al santuari de l'interlingua.}}
=== Estancament i resorgiment ===
=== Estancament i resorgiment ===