1821
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Rafael Altamira i Crevea''' (Alacant, 1866 - Mèxic DF, 1 de juny de 1951), humanista, historiador i americaniste; [[...».
'''Rafael Altamira i Crevea''' ([[Alacant]], [[1866]] - [[Mèxic DF]], [[1 de juny]] de [[1951]]), [[Humanisme|humanista]], [[historiador]] i [[americaniste]]; [[pedagoc]], [[juriste]], [[crític lliterari]] i [[escritor]] [[Espanya|espanyol]]. Fon un prolífic autor en numeroses disciplines. [[Exili espanyol en Mèxic|Exiliat del franquisme a Mèxic]] en [[1944]].
== Biografia ==
;Formació i carrera acadèmica
En juliol de [[1882]] se trasllada d'Alacant a [[Valéncia]] per a estudiar dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul [[Krausismo|krausista]] format per [[Francisco Giner dels Rius]], [[Manuel Bartolomé Cossío]], [[Gumersindo d'Azcárate]] i [[Nicolás Salmerón]] a través del seu doctorat en [[Madrit]] i la seua docència en la [[Institució Lliure d'Ensenyança]] i la seua llabor en el [[Museu Pedagògic]], del que va arribar a ser secretari. Escriu ''L'ensenyança en la història'', que es publica en [[1891]]. Dirigix el periòdic republicà ''La Justícia'', i la ''Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes''. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en la [[Universitat d'Oviedo]], a on va crear l'extensió universitària.
;Viage per Hispanoamèrica:
En 1909 va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre ''El meu viage a Amèrica''. En el viage, des de juny de 1909 a març de 1910, visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 37</ref>
;Tornà a Espanya
A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat després professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en la Universitat de Madrit. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En 1920 fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'anteprojecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en 1921 és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de 1921 fins a 1940, que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En 1929 va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li van impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en 1933 a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.
;Exili en Mèxic
Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, després d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En Mèxic va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de 1680''. Allí també el [[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en 1951.
== Llabor ==
Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre la [[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En 1898 va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de la Universitat d'Oviedo, l'Extensió Universitària com a àrea definida de la universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres (Argentina, Perú, EE.UU., França, Anglaterra, etc.).
La seua obra s'inscriu dins del [[Regeneracionisme]] com a continuadora de la de [[Joaquín Costa]] i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus ''Contes d'amor i tristea'' o la seua novela ''Repòs'', cal destacar la seua célebre ''Història d'Espanya i de la civilisació espanyola'', aixina com la ''Sicologia del poble espanyol'' i la ''Història del Dret espanyol''.
== Reconeiximents ==
* Fon nomenat fill adoptiu de [[Sant Vicent del Raspeig]] en [[1910]].<ref>Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier (2001), ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8</ref>
== Obres ==
;Obra de Rafael Altamira<ref>[http://www.cervantesvirtual.com Cervantes Virtual]</ref>
* [[1890]] --- ''Història de la propietat comunal'', (Tesi dirigida per Gumersindo d'Azcárate), Ed. Fácsimil, BiblioBazaar, LLC, 2008. ISBN 978-0-554-98841-2, 381 ps. [http://books.google.es/books?id=s6eaC7fsO_EC Vista prèvia en Google books]
* --- ''La formació del juriste'', en Les conferències de Rafael Altamira en l'Escola Nacional de Jurisprudència [[UNAM]], ISBN 978-970-32-5088-2 [http://books.Google.Es/books?id=gvSssTSKak8C Vista prèvia en Google books]
;Obra sobre Rafael Altamira<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/Buscar.html?texto=Rafael+Altamira En Cervantes Virtual poden consultar-se numeroses obres sobre Rafael Altamira]</ref>
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaMateria.html?Ref=76390 Altamira, Pilar, Biografia] en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Congrés Internacional Rafael Altamira 1r'', 2002, Alacant] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Estudis'', Pilar Altamira, Miguel A. Richart Bernardo, Javier Ramos Altamira, Eva M.a Valero Juan] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
* Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, 2001, ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira]
* Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9
== Referències ==
{{reflist}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.cervantesvirtual.com/Buscar.html?texto=Rafael+Altamira Documents i bibliografia relacionada en Rafael Altamira] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
*[http://www.analitica.com/va/hispanica/plumas/3657775.Aspe Esbós biogràfic de Rafael Altamira per Francisco Arias Solís]
*[http://www.univerano.ua.es/es/presentacion.Aspe Universitat d'Estiu Rafael Altamira. Universitat d'Alacant]
{{Traduït de|es|Rafael_Altamira}}
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Escritors en espanyol]]
[[Categoria:Historiadors d'Espanya]]
[[Categoria:Juristes d'Espanya]]
[[Categoria:Historiadors del Dret]]
[[Categoria:Pedagocs d'Espanya]]
[[Categoria:Exiliats del franquisme]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Institució Lliure d'Ensenyança]]
[[Categoria:Catedràtics de la Universitat Complutense de Madrid]]
[[Categoria:Regeneracionisme]]
== Biografia ==
;Formació i carrera acadèmica
En juliol de [[1882]] se trasllada d'Alacant a [[Valéncia]] per a estudiar dret; allí es va llicenciar. Es vinculà en el círcul [[Krausismo|krausista]] format per [[Francisco Giner dels Rius]], [[Manuel Bartolomé Cossío]], [[Gumersindo d'Azcárate]] i [[Nicolás Salmerón]] a través del seu doctorat en [[Madrit]] i la seua docència en la [[Institució Lliure d'Ensenyança]] i la seua llabor en el [[Museu Pedagògic]], del que va arribar a ser secretari. Escriu ''L'ensenyança en la història'', que es publica en [[1891]]. Dirigix el periòdic republicà ''La Justícia'', i la ''Reviste Crítica d'Història i Lliteratura Espanyoles, Portugueses i Hispanoamericanes''. Va obtindre la càtedra de Dret Espanyol en la [[Universitat d'Oviedo]], a on va crear l'extensió universitària.
;Viage per Hispanoamèrica:
En 1909 va realisar un viage per quasi tot Hispanoamèrica de notable repercussió i que se troba relatat en el seu llibre ''El meu viage a Amèrica''. En el viage, des de juny de 1909 a març de 1910, visió Argentina, Uruguai, Chile, Perú, Mèxic, Cuba i els Estats Units. Va donar unes 300 conferències en gran èxit de públic.<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 37</ref>
;Tornà a Espanya
A la seua tornada fon nomenat director general d'Ensenyança Primària. Nomenat després professor de l'Institut Diplomàtic i Consular en [[1914]] gana la càtedra d'Història de les Institucions Polítiques i Civils d'Amèrica en la Universitat de Madrit. En la [[Primera Guerra Mundial]] es va declarar aliadòfil en el seu llibre ''La guerra actual i l'opinió espanyola''. En 1920 fon triat membre de la Comissió de Juristes encarregat pel Consell de la [[Societat de nacions]] de redactar l'anteprojecte del [[Tribunal Internacional de L'Haya]]; en 1921 és nomenat un dels nou juges primers titulars del mateix, des de 1921 fins a 1940, que deixa funcionar el Tribunal; en 1922 se li nomena acadèmic de la [[Real Acadèmia de la Història]]. En 1929 va començar a preparar l'edició dels seus ''Obres completes'' en les que s'incloïen, ademés de les ya citades, el seu ''Història de la civilisació espanyola'', el ''Epítom d'història d'Espanya'', ''Qüestions modernes d'història'', ''d'història i art'', ''Qüestions obreres'', ''Giner educador'', ''Ideari polític'', etc. La guerra i l'exili li van impedir realisar el proyecte. Fon propost per al [[premi Nobel de la pau]] en 1933 a raïl dels seus esforços per evitar el belicisme.
;Exili en Mèxic
Infatigable a pesar dels seus prop de huitanta anys, després d'una odissea a través de la [[França]] -ocupada pels alemans- i [[Estats Units]] va arribar a [[Mèxic]] al novembre de [[1944]],<ref>Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9, p. 41</ref> on estaven exiliades les seues dos filles, Pilar i Nela. Durant la travessia marítima es va fracturar la cadera. Reposat, va dictar cursos en el Colege de Mèxic i en la [[Universitat Nacional Autònoma de Mèxic]] i va participar en activitats del [[exili republicà]]. En Mèxic va completar treballs ya iniciats anys abans, com el ''Diccionari castellà de paraules jurídiques i tècniques preses de la llegislació indiana i el seu estat'' i el seu ''Anàlisis de la recopilació de les lleis d'Índies de 1680''. Allí també el [[Institut Panamericà de Geografia i Història]] li va otorgar en [[1947]] el seu primer premi d'Història d'Amèrica; va morir en 1951.
== Llabor ==
Fon el primer que va penetrar en la [[historiografia]] partint de la seua relació en la cultura i la [[història de les idees]]. Encara que va impulsar i va recolzar sempre la [[Institució Lliure d'Ensenyança]], en la que va treballar com a docent, va tindre sempre independència de criteri respecte al [[Krausisme]], en una orientació ideològica lliberal-progressiste. Va promoure l'educació popular i va propugnar una [[pedagogia]] en fort sentit moral. En 1898 va crear, junt en atres catedràtics de la Facultat de Dret de la Universitat d'Oviedo, l'Extensió Universitària com a àrea definida de la universitat en el propòsit de difondre els coneiximents generats en esta institució a través de conferències, cursos i atres activitats a aquelles classes socials que no podien accedir a ells, seguint l'eixemple d'unes quantes universitats angleses que ya s'havia estés a atres països europeus com Alemanya i Bèlgica. No content en això, va donar eixemple impartint cursos i conferències en numeroses universitats espanyoles i estrangeres (Argentina, Perú, EE.UU., França, Anglaterra, etc.).
La seua obra s'inscriu dins del [[Regeneracionisme]] com a continuadora de la de [[Joaquín Costa]] i va sentir una gran influència de l'evolucionisme i un gran interés per la ciència experimental. Va cultivar assíduament el periodisme i la crítica lliterària i va deixar escrits més de setanta llibres, entre ells llibres de narracions, com els seus ''Contes d'amor i tristea'' o la seua novela ''Repòs'', cal destacar la seua célebre ''Història d'Espanya i de la civilisació espanyola'', aixina com la ''Sicologia del poble espanyol'' i la ''Història del Dret espanyol''.
== Reconeiximents ==
* Fon nomenat fill adoptiu de [[Sant Vicent del Raspeig]] en [[1910]].<ref>Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier (2001), ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, ISBN 84-8454-108-8</ref>
== Obres ==
;Obra de Rafael Altamira<ref>[http://www.cervantesvirtual.com Cervantes Virtual]</ref>
* [[1890]] --- ''Història de la propietat comunal'', (Tesi dirigida per Gumersindo d'Azcárate), Ed. Fácsimil, BiblioBazaar, LLC, 2008. ISBN 978-0-554-98841-2, 381 ps. [http://books.google.es/books?id=s6eaC7fsO_EC Vista prèvia en Google books]
* --- ''La formació del juriste'', en Les conferències de Rafael Altamira en l'Escola Nacional de Jurisprudència [[UNAM]], ISBN 978-970-32-5088-2 [http://books.Google.Es/books?id=gvSssTSKak8C Vista prèvia en Google books]
;Obra sobre Rafael Altamira<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/Buscar.html?texto=Rafael+Altamira En Cervantes Virtual poden consultar-se numeroses obres sobre Rafael Altamira]</ref>
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaMateria.html?Ref=76390 Altamira, Pilar, Biografia] en Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Congrés Internacional Rafael Altamira 1r'', 2002, Alacant] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
*[http://www.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=7963 ''Estudis'', Pilar Altamira, Miguel A. Richart Bernardo, Javier Ramos Altamira, Eva M.a Valero Juan] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
* Martínez Verdú, Domingo; Altamira García-Tàpia, Pilar; Ramos Altamira, Javier, ''Rafael Altamira fill adoptiu de Sant Vicent del Raspeig'', Sant Vicent del Raspeig, Editorial Club Universitari, 2001, ISBN 84-8454-108-8 [http://www.cervantesvirtual.Com/Buscar.Html?texto=Rafael+Altamira]
* Zabala, Silvio, ''L'americanisme d'Altamira'', en [[Fernando Serrano Migallón|Serano Migallón, Fernando]] (coord.), ''Els mestres de l'exili espanyol en la Facultat de Dret'', Editorial Porrúa, Mèxic, 2003, ISBN 970-07-4334-9
== Referències ==
{{reflist}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.cervantesvirtual.com/Buscar.html?texto=Rafael+Altamira Documents i bibliografia relacionada en Rafael Altamira] en [[Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes]]
*[http://www.analitica.com/va/hispanica/plumas/3657775.Aspe Esbós biogràfic de Rafael Altamira per Francisco Arias Solís]
*[http://www.univerano.ua.es/es/presentacion.Aspe Universitat d'Estiu Rafael Altamira. Universitat d'Alacant]
{{Traduït de|es|Rafael_Altamira}}
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XIX]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XX]]
[[Categoria:Escritors en espanyol]]
[[Categoria:Historiadors d'Espanya]]
[[Categoria:Juristes d'Espanya]]
[[Categoria:Historiadors del Dret]]
[[Categoria:Pedagocs d'Espanya]]
[[Categoria:Exiliats del franquisme]]
[[Categoria:Valencians]]
[[Categoria:Institució Lliure d'Ensenyança]]
[[Categoria:Catedràtics de la Universitat Complutense de Madrid]]
[[Categoria:Regeneracionisme]]