| Llínea 13: |
Llínea 13: |
| | '''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''. | | '''Peñalba''' (també denominada Cárrica) i '''Villatorcas'''. |
| | | | |
| − | === Localitats limítrofs === | + | === Localitats llimítrofes === |
| − | [[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[Geldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneja]], [[Sot de Ferrer]] i [[el Vall d’Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar de Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]]. | + | [[Altura (Alt Palància)|Altura]], [[Castellnou]], [[Xeldo]], [[Xérica]], [[Navaixes]], [[Soneixa]], [[Sot de Ferrer]] i [[La Vall d'Almonesir]] en la [[província de Castelló]] i [[Alfara d'Algímia]], [[Algar del Palància]], [[Algímia d'Alfara]], [[Gàtova]], [[Serra]] i [[Torres Torres]] en la [[província de Valéncia]]. |
| | | | |
| | === Accessos === | | === Accessos === |
| Llínea 25: |
Llínea 25: |
| | A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]]. | | A causa de la presència humana des de temps tan remots i la coincidència del nom ha segut identificada erròneament en la ciutat [[Iber|ibera]] de [[Segóbriga]] nomenada per diversos autors clàssics com [[Estrabó]], [[Plini]] o [[Claudio Ptolemeu|Ptolemeu]]. |
| | | | |
| − | Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Ándalus|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]]. | + | Despuix de ser part de la [[Hispània]] romana, i [[visigots|visigoda]] el primer periodo d'esplendor de la ciutat arribà en la dominació [[Al-Àndalus|musulmana]]. Despuix d'aumentar la seua importància estratègica arriba a ser la residència de [[Zayd Abu Saïd]], últim governador almohade de [[Valéncia]], desposseït del càrrec per [[Zayyan ibn Mardanish|Zayyan]] qui es convertí en l'últim rei musulmà de la [[Taifa de Valéncia]], en [[1229]]. Zayd s'havia fet feudatari del rei aragonés [[Jaume I el Conquistador]] en [[1225]]. Despuix del seu exili en Sogorp, es ratificà el seu acort i Sogorp és utilisat com a base per a la següent conquista de Valéncia en l'any [[1238]]. |
| | | | |
| | Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]]. | | Immediatament va ser nomenada [[diòcesis|seu episcopal]] al traslladar-se a ella la que fins llavors havia estat en la vila terolana de [[Albarrasí]]. Això li va guanyar l'enemistat del bisbat de Valéncia, devent la Santa Seu dirimir la qüestió a l'acordar la fusió de les seus d’Albarrasí i Sogorp en l'any [[1259]]. |
| Llínea 47: |
Llínea 47: |
| | | | |
| | == Demografia == | | == Demografia == |
| − | Sogorp conta en una població de 9.139 habitants en l'any 2021 segons el cens del [[INE Espanya|INE]], repartits entre el núcleu principal i les [[pedanies]] de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l'arribada d'immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del [[sigle XIX]]. | + | Sogorp conta en una població de 9.146 habitants en l'any 2022 segons el cens del [[INE Espanya|INE]], repartits entre el núcleu principal i les [[pedanies]] de Peñalba i Villatorcas. Recentment ha patit un notable increment en el seu padró degut a l'arribada d'immigrants superant els 8.000 habitants per primera vegada des de finals del [[sigle XIX]]. |
| | | | |
| − | {| {{taulabonita}} | + | <center> |
| − | !bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de Sogorp | + | {|align="center" {{tablabonita}} |
| | + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica |
| | |- | | |- |
| | | | |
| − | !!![[1857]] !! [[1887]]!! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2019]] !! [[2021]]
| + | ![[1857]] !! [[1887]]!! [[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2019]] !! [[2022]] |
| | |- | | |- |
| − | | Població ||align=center| 7.951 || align=center| 7.440 ||align=center| 7.045 || align=center| 7.190 || align=center| 6.555 || align=center| 6.603 || align=center|6.502 || align=center| 7.317 || align=center| 7.538 || align=center| 7.342 || align=center| 7.535 || align=center| 7.435 || align=center| 7.839 || align=center| 8.730 || align=center| 8.889 || align=center| 8.979 || align=center| 9.139
| + | | align=center| 7.951 || align=center| 7.440 ||align=center| 7.045 || align=center| 7.190 || align=center| 6.555 || align=center| 6.603 || align=center|6.502 || align=center| 7.317 || align=center| 7.538 || align=center| 7.342 || align=center| 7.535 || align=center| 7.435 || align=center| 7.839 || align=center| 8.730 || align=center| 8.889 || align=center| 8.979 || align=center| 9.146 |
| | |} | | |} |
| | <div style="font-size: 90%" > | | <div style="font-size: 90%" > |
| | '''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de l'any 1857 era un municipi independent. | | '''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Institut Nacional d’Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index]. S’inclou en esta taula la població de Villatorcas, que en el cens de l'any 1857 era un municipi independent. |
| | </div> | | </div> |
| | + | </center> |
| | | | |
| | == Monuments == | | == Monuments == |
| | === Monuments religiosos === | | === Monuments religiosos === |
| | [[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]] | | [[Image:Catedral segorbe.jpg|thumb|250px|Catedral de Sogorp]] |
| − | * '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]] ''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea. | + | * '''[[Catedral de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el [[sigle XIII]] adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, el torrelló de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada en l'any [[1791]] d’estil academiciste. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per l'irregularitat de la muralla a que s'adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea. |
| | | | |
| | * '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]] | | * '''Museu catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s'accedix per una escala del [[sigle XVIII]]. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció despuix del museu de Belles Arts de [[Valéncia]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l'antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre els anys [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]] |
| Llínea 99: |
Llínea 101: |
| | | | |
| | == Festes == | | == Festes == |
| | + | [[Archiu:Entrada toros Segorbe.jpg|thumb|L'entrada a l'altura de la Casa Garcerán.]] |
| | A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. | | A lo llarc de l’any es produïxen cantitat d'actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. |
| | | | |
| − | Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la. | + | Actes festius més nous com les [[falles]] de Sant Josep i la fira migeval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En [[decembre]] i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada, coneguda també com Fira de la Puríssima, en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies dels que van a visitar-la. |
| | | | |
| − | No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d'Interés Turístic Internacional. | + | No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l'últim dissabte d'[[agost]] comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d'Interés Turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l'últim dissabte d'agost. Durant la segona semana destaca l'[[entrada de bous i cavalls]] declarada Festa d'Interés Turístic Internacional. |
| | | | |
| | == Política == | | == Política == |
| Llínea 113: |
Llínea 116: |
| | | Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín | | | Alcalde_3 = Miguel Ángel González Sanchís (fins a 1989) / Luis Pedro Martín |
| | | Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA | | | Partit_3 = PSPV-PSOE / [[PR]]-CREMA |
| − | | Alcalde_4 = Olga Rar Plasència | + | | Alcalde_4 = Olga Raro Plasencia |
| | | Partit_4 = PSPV-PSOE | | | Partit_4 = PSPV-PSOE |
| − | | Alcalde_5 = Rafael Calvo Calp | + | | Alcalde_5 = Rafael Calvo Calpe |
| | | Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]] | | | Partit_5 = [[PP]]-[[CDS]] |
| − | | Alcalde_6 = Rafael Calvo Calp | + | | Alcalde_6 = Rafael Calvo Calpe |
| | | Partit_6 = PP | | | Partit_6 = PP |
| − | | Alcalde_7 = Rafael Calvo Calp | + | | Alcalde_7 = Rafael Calvo Calpe |
| | | Partit_7 = PP | | | Partit_7 = PP |
| − | | Alcalde_8 = Rafael Calvo Calp | + | | Alcalde_8 = Rafael Calvo Calpe |
| | | Partit_8 = PP | | | Partit_8 = PP |
| | + | | Alcalde_9 = Rafael Calvo Calpe |
| | + | | Partit_9 = PP |
| | + | | Alcalde_10 = José Rafael Magdalena Benedicto |
| | + | | Partit_10 = PSPV-PSOE |
| | + | | Alcalde_11 = Mari Carmen Climent García |
| | + | | Partit_11 = PP |
| | + | | Alcalde_12 = Mari Carmen Climent García |
| | + | | Partit_12 = PP |
| | }} | | }} |
| | | | |
| Llínea 140: |
Llínea 151: |
| | | | |
| | * [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la [[Creu Roja]] de la Comunitat Valenciana. | | * [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la [[Creu Roja]] de la Comunitat Valenciana. |
| | + | |
| | + | == Vore també == |
| | + | * [[Anex:Municipis de la província de Castelló]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | {{listaref}} |
| | + | |
| | + | * [https://www.segorbe.es Ajuntament de Sogorp] |
| | + | * [https://www.dipcas.es/es/ Diputació provincial de Castelló] |
| | + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| | + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Segorbe INE. Població de Sogorp] |
| | + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| | + | * Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| | + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia |
| | + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| | + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | {{commonscat|Segorbe}} | | {{commonscat|Segorbe}} |
| − | * [https://www.segorbe.es Ajuntament de Sogorp]
| |
| | | | |
| | {{Municipis de L'Alt Palància}} | | {{Municipis de L'Alt Palància}} |
| | {{Capitals comarques}} | | {{Capitals comarques}} |
| | | | |
| | + | [[Categoria:Sogorp]] |
| | [[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] | | [[Categoria:Pobles de la Província de Castelló]] |
| | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |