40 333
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − Baixe el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un deu del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall|cavalls]].+ − − Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Cos0. + +
sense resum d'edició
[[File:AE1967,232.JPG|thumb|250px|Inscripció votiva romana procedent d'[[Arlanza]] ([[Lleó]], [[Espanya]]) dedicada al deu Coso]]
[[File:AE1967,232.JPG|thumb|250px|Inscripció votiva romana procedent d'[[Arlanza]] ([[Lleó]], [[Espanya]]) dedicada al deu Coso]]
Baix el nom de '''Coso''' i atres variants del mateix radical es documenta un [[deu]] del noroest de la [[península ibèrica]] que els [[Antiga Roma|romans]] varen assimilar a [[Mart]] i, en ocasions, en Mercuri. És molt provable que a ell es referixca Estrabón quan diu que els montanyesos mengen principalment chivos i sacrifiquen a Llaures un chivo, captius de guerra i [[Cavall|cavalls]].
Este Ares-Coso és el deu dels guerrers que constituïxen una germandat que es reunix en convits rituals baix una organisació fortament jerarquisada; aixina sembla deduir-se de l'epítet Eneco, és dir, el Coso de l'Assamblea de Guerrers. En tals reunions, segurament a les que no podien assistir els qui no foren membres, és dir, del grup dels guerrers, seria en les que se sacrificarien als enemics en l'objectiu d'apropiar-se de la seua potencialitat bèlica, rito molt estés en societats dispars. Topònims i antropònims formats sobre este radical són molt habituals en l'àrea en que se supon es va rendir cult al deu Coso.
== Referències ==
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.