31 955
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''L'Estel''' fon una editorial valenciana fundada en l'any 1928 per Adolf Pizcueta, en el soport econòmic d'Ignasi Villalonga i Joaquim Reig.…»
'''L'Estel''' fon una editorial valenciana fundada en l'any [[1928]] per [[Adolf Pizcueta]], en el soport econòmic d'[[Ignasi Villalonga]] i [[Joaquim Reig]]. L'editorial tingué una curta vida.
== Història ==
Adolf Pizcueta fon l'editor de ''L'Estel'' fins a l'any [[1930]], tres anys abans que l'editorial tancara en [[1933]]. [[Sanchis Guarner]] i Adolf Pizcueta recuperaren l'editorial en l'any [[1962]] en una segona etapa.
== Publicacions ==
L'editorial publicà obres contemporànees com ''La llengua dels valencians'', de [[Manuel Sanchis Guarner]] o ''El País Valencià'' (sic) de [[Felip Mateu i Llopis]] i textos clàssics d'autors com [[Ausias March]] o [[sant Vicent Ferrer]]. Adolf Pizcueta també publicà ''Quaderns d'Orientació Valencianista'' a on s'intentà aportar idees noves al [[valencianisme]]. L'editorial s'encarregà de difondre les bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes com a [[Normes de Castelló]].
La dècada dels anys trenta del [[sigle XX]] foren un moment de gran efervescència cultural i editorial pero l'entrada del [[franquisme]] entorpí i parà el desenroll de l'editorial que tingué una curta vida. Encara aixina, en la seua segona etapa, l'editorial publicà llibres com ''Poetes, moriscos i capellans'' de [[Joan Fuster]] ([[1962]]), ''Estructura econòmica del País Valencià'' (sic) ([[1970]]) o ''El País Valencià i els altres'', d’[[Emili Gómez i Nadal]] ([[1972]]).
En general, les publicacions de l'editorial es decantaren cap a l'etnografia i el costumisme en l'entorn del [[pancatalanisme]].
== Història ==
Adolf Pizcueta fon l'editor de ''L'Estel'' fins a l'any [[1930]], tres anys abans que l'editorial tancara en [[1933]]. [[Sanchis Guarner]] i Adolf Pizcueta recuperaren l'editorial en l'any [[1962]] en una segona etapa.
== Publicacions ==
L'editorial publicà obres contemporànees com ''La llengua dels valencians'', de [[Manuel Sanchis Guarner]] o ''El País Valencià'' (sic) de [[Felip Mateu i Llopis]] i textos clàssics d'autors com [[Ausias March]] o [[sant Vicent Ferrer]]. Adolf Pizcueta també publicà ''Quaderns d'Orientació Valencianista'' a on s'intentà aportar idees noves al [[valencianisme]]. L'editorial s'encarregà de difondre les bases ortogràfiques del 32 o de Castelló, conegudes com a [[Normes de Castelló]].
La dècada dels anys trenta del [[sigle XX]] foren un moment de gran efervescència cultural i editorial pero l'entrada del [[franquisme]] entorpí i parà el desenroll de l'editorial que tingué una curta vida. Encara aixina, en la seua segona etapa, l'editorial publicà llibres com ''Poetes, moriscos i capellans'' de [[Joan Fuster]] ([[1962]]), ''Estructura econòmica del País Valencià'' (sic) ([[1970]]) o ''El País Valencià i els altres'', d’[[Emili Gómez i Nadal]] ([[1972]]).
En general, les publicacions de l'editorial es decantaren cap a l'etnografia i el costumisme en l'entorn del [[pancatalanisme]].