Canvis

'''Gaetà Huguet i Breva''', va nàixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de l'any [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l'edifici del [[Mercat Central de Castelló|Mercat Central]] junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el sí d'una família acomodada, dedicada al comerç i propietària de terres rústiques i urbanes i una de les rendes més importants de la província.  

'''Gaetà Huguet i Breva''', va nàixer en [[Castelló]] de la Plana el 24 de juliol de l'any [[1848]], en la plaça Vella nº 4, a on es troba hui l'edifici del [[Mercat Central de Castelló|Mercat Central]] junt a la plaça Major, fill de Ramon Huguet Gimeno, en el sí d'una família acomodada, dedicada al comerç i propietària de terres rústiques i urbanes i una de les rendes més importants de la província.  

Estudià en l'Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en l'any  [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docència, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de [[francés]] en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia conéixer món i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en l'any [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportació.  

Estudià en l'Universitat de [[Barcelona]] a on es llicencià en Filosofia i Lletres, en l'any  [[1865]], en plena joventut embarcà cap a Amèrica Llatina a on va estar alguns anys eixercint la docència, passant despuix als [[Estats Units]], desenrollant també l’activitat docent com a professor de [[francés]] en el Fort Edward’s Institut de [[Nova York]]. Volia conéixer món i viajà per diversos països, aplegant a dominar alguns idiomes. Pero al remat, tornà a [[Castelló]] en l'any [[1874]], la seua ciutat natal, dedicant-se al comerç de l’exportació.

 

 

En la divisió territorial de l'any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de província, passa de ser una població chicoteta a una vila gran, cap a l'any [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agrària tenint com a màxim exponent el cànem per a l’elaboració de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d'eixe sigle l’introducció del [[taronger]] guanyaria terreny d'horta al cànem, l'[[arròs]] s’estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la [[garrofera]] pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent econòmic castellonenc. La població estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l'indústria que naixia. L'agricultura comercial i d'exportació era el motor de l'activitat econòmica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).

En la divisió territorial de l'any [[1833]], [[Castelló]] es troba com a capital de província, passa de ser una població chicoteta a una vila gran, cap a l'any [[1900]] contava en 30.000 habitants, [[Castelló]] era una vila agrària tenint com a màxim exponent el cànem per a l’elaboració de corda i espardenyeria ([[sigle XIX]]), a finals d'eixe sigle l’introducció del [[taronger]] guanyaria terreny d'horta al cànem, l'[[arròs]] s’estenia per la marjal i la [[raïm|vinya]] i la [[garrofera]] pel secà. Esta alternativa agro-mercantil portaria el creiximent econòmic castellonenc. La població estava integrada per jornalers (la majoria), llauradors en diverses propietats i també gent dedicada a activitats artesanals i a l'indústria que naixia. L'agricultura comercial i d'exportació era el motor de l'activitat econòmica. Per eixe motiu, entitats ciutadanes de tot signe demanaven i reclamaven la millora de les infraestructures (especialment, el port).

== El comerç ==

== El comerç ==