Canvis

[[File:Edifici de La Nau des de la Plaça del Patriarca València.JPG     |250px|right|tumb|Frontera Plaça Patriarca, La Nau]]

[[File:Edifici de La Nau des de la Plaça del Patriarca València.JPG |250px|thumb|Frontera Plaça Patriarca, La Nau]]

[[File:Universitat valència vella.jpg|250px|right|tumb|Claustre de l'Universitat de Valéncia]]

[[File:Universitat valència vella.jpg|250px|thumb|Claustre de l'Universitat de Valéncia]]

L''''Universitat de Valéncia''' fon fundada en l'any [[1499]] baix el nom d’''Estudi General'', és una de les [[Universitat|universitats]] més importants i antigues tant de la província de [[Província de Valéncia|Valéncia]], del [[Regne de Valéncia]] com d'[[Espanya]].

L''''Universitat de Valéncia''' fon fundada en l'any [[1499]] baix el nom d’''Estudi General'', és una de les [[Universitat|universitats]] més importants i antigues tant de la província de [[Província de Valéncia|Valéncia]], del [[Regne de Valéncia]] com d'[[Espanya]].

En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, a soles faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes varen arribar primer de la mà del [[Alexandre VI|Papa Alexandre VI]], qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de [[1501]] reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i despuix pel rei [[Ferran el Catòlic]], qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu [[privilegi real]] de 2 de febrer de [[1502]]. Aixina, l’Estudi General se va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de [[1502]] en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de [[Roma]], [[Bolonya]], [[Salamanca]] i [[Lleida]].

En l’aparell llogístic i administratiu ya preparat, a soles faltaven les corresponents llicències per a iniciar les seues activitats. Estes varen arribar primer de la mà del [[Alexandre VI|Papa Alexandre VI]], qui en la seua bula pontifícia del 23 d’abril de [[1501]] reconeixia la nova universitat i autorisava l’arquebisbe a otorgar els títuls de bachillerat i de doctor en nom de l’autoritat pontifícia, i despuix pel rei [[Ferran el Catòlic]], qui va ratificar el seu caràcter universitari en el seu [[privilegi real]] de 2 de febrer de [[1502]]. Aixina, l’Estudi General se va inaugurar oficialment el 13 d’octubre de [[1502]] en prerrogatives i distincions equivalents a les de les universitats de [[Roma]], [[Bolonya]], [[Salamanca]] i [[Lleida]].

== Titulacions ==

== Titulacions ==

==Cites==

==Cites==

{{Cita|1975. El 6 de febrer de 1975, el general Francisco Franco firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, Cruz Martínez Esteruelas, fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}

{{Cita|1975. El 6 de febrer de 1975, el [[Franco|general Francisco Franco]] firmà el Decret 499/75 (BOE nº 69, de 21 de març de 1975, pag. 5.828) pel qual es creava el Departament de Llingüistica Valenciana de l'Universitat Valenciana, a proposta del Rectorat de la mateixa. El ministre d'Educacio i Ciencia, [[Cruz Martínez Esteruelas]], fon el cofirmant del decret. Este Departament de Llingüistica Valenciana fon practicament pres, a l'assalt, pel sector més dur del catalanisme universitari i , des d'ell, es dissenyà la mecanica de suplantacio de la nostra historica Llengua Valenciana per l'infam i infecte dialecte barceloni. Des d'alli es programà, dissenyà, i impulsà tota classe de cursos, cursets, cursets d´habilitacio del futur professorat d'ensenyança secundaria i primaria, entregat a impartir i ensenyar el dialecte barceloni (actual catala).|''¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Sigles XIX i XX'', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valencia, 2005)}}

 

{{Cita|''Hace unos días, pasando por la calle de La Nave de Valencia, desde el portón de la Universidad vi en el claustro unos corrillos —«corrococos», en valenciano de mi pueblo— de gentes con ese escapulario que llevan colgando cada cual con su nombre, con indicación de la reunión o del congreso al que asisten. Entré. Me acerqué al Aula Magna, donde se celebraba la inauguración de uno de romanistas. Allí pude comprobar que en lo alto, presidiendo el aula, figura todavía una pintura de la Virgen de la Sapiencia, la misma que un grupo de talibanes con birrete retiraron del escudo de la Universidad y lo sustituyeron por una bandera. Para entonces ya había dicho [[Joan Fuster]] —¿recuerdan a aquel oráculo de Sueca que definió la Filosofía como «l'art d'agafar la vaca pels collons?— que una bandera es un «ingredient irracional». Ciertamente, con notoria irracionalidad se comportó aquella Junta de Gobierno, sectaria y roma, calificando la Audiencia de Valencia aquel trueque desde la sapiencia a la ignorancia como hecho «sin regla ni criterio». Pero ¿puede un nacionalista hacer algo que no sea un desbarro?''|Corrococos -''Muchos romanistas, muchos'' per [[Obduli Jovaní Puig]] (ABC/Comunitat Valenciana, 2010) sobre el canvi en l'escut o logotip de l'[[Universitat de Valéncia]] (UV)}}

{{Cita|''Pero sus disputas llegaron hasta con la Universitat.''

{{Cita|''Pero sus disputas llegaron hasta con la Universitat.''

{{Cita|L'invasio de l'Universitat Lliteraria de Valencia. Tingue que transcorrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasio premeditada i alevosa de l'Universitat, per catedratics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet pais". Ad estos els seguirien més tart els natius, com ara Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sanchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisacio de l'Universitat. Mentres tant nos seguiem preguntant els valencians, qué s'ha fet de la primera catedra de Llengua Valenciana, regentada pel pare Fullana qui, ademes, va ser Academic de la Real Academia Espanyola en representacio, precisament de la Llengua Valenciana. En 1964 algunes veus s'alçaren contra esta invasio destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians". Mes tart, esta mateixa Universitat dirigida pel rector Lapiedra, hui membre del Consell de Cultura, tingue la gosadia de fer desapareixer l'image de la mare de Deu de la Sapiencia de l'escut centenari d'eixa institucio, per a humiliar a tant d'antic alumne que vea en la Mare de Deu un simbol universitari insustituible. Els pleits en contra del poble representat per Alternativa Universitaria, han segut renombrats. Al final han pogut conseguir de la justicia i de la politica, que dins dels murs, dins del campus on se reclouen alumnes i professorat, se puga denominar a la llengua dells, que no dels valencians, llengua catalana, per a major oprobi d'un poble que no se mereix que els seus fills tinguen que educar-se baix de la direccio d'un professorat que renuncia a les seues arrels i al propi estigma que la terra dona. Son els que tot ho avalen en la "ciencia" i, en canvi, se callen que la normativa que ells estan utilisant no va necessitar de cap cientific per a pautar-la. L'inventor no fon atre que Pompeu Fabra, un quimic aficionat a la filologia. Son evidents els desgavells que en la norma brollen. Tan es aixina que els propis catalans, i algun catalaniste en moments de sinceritat, com ara Pitarch membre de l'IEC o, natius com Pericai, Toutain o Ivan Tubau, ho reconeixen palmariament. Es este, el classic cas en el que nomes veuen la palla en l'ull dels atres i no se veuen la viga en el d'ells; quan acodixen a la "ciencia" per a denostar a la Llengua Valenciana, no se donen conter de que eixa ciencia com excusa, no passaria un riguros examen més que en un suspens grandissim. En estos mimbres: ¿pensa el CVC, que estes institucions poderoses, totalment politisades, poden marcar la pauta del idioma valencià?|[[Pedro Fuentes Caballero]], president de l'Associacio Cultural Roc Chabas-La Marina, 20.7.2021}}

{{Cita|L'invasio de l'Universitat Lliteraria de Valencia. Tingue que transcorrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasio premeditada i alevosa de l'Universitat, per catedratics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet pais". Ad estos els seguirien més tart els natius, com ara Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sanchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisacio de l'Universitat. Mentres tant nos seguiem preguntant els valencians, qué s'ha fet de la primera catedra de Llengua Valenciana, regentada pel pare Fullana qui, ademes, va ser Academic de la Real Academia Espanyola en representacio, precisament de la Llengua Valenciana. En 1964 algunes veus s'alçaren contra esta invasio destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians". Mes tart, esta mateixa Universitat dirigida pel rector Lapiedra, hui membre del Consell de Cultura, tingue la gosadia de fer desapareixer l'image de la mare de Deu de la Sapiencia de l'escut centenari d'eixa institucio, per a humiliar a tant d'antic alumne que vea en la Mare de Deu un simbol universitari insustituible. Els pleits en contra del poble representat per Alternativa Universitaria, han segut renombrats. Al final han pogut conseguir de la justicia i de la politica, que dins dels murs, dins del campus on se reclouen alumnes i professorat, se puga denominar a la llengua dells, que no dels valencians, llengua catalana, per a major oprobi d'un poble que no se mereix que els seus fills tinguen que educar-se baix de la direccio d'un professorat que renuncia a les seues arrels i al propi estigma que la terra dona. Son els que tot ho avalen en la "ciencia" i, en canvi, se callen que la normativa que ells estan utilisant no va necessitar de cap cientific per a pautar-la. L'inventor no fon atre que Pompeu Fabra, un quimic aficionat a la filologia. Son evidents els desgavells que en la norma brollen. Tan es aixina que els propis catalans, i algun catalaniste en moments de sinceritat, com ara Pitarch membre de l'IEC o, natius com Pericai, Toutain o Ivan Tubau, ho reconeixen palmariament. Es este, el classic cas en el que nomes veuen la palla en l'ull dels atres i no se veuen la viga en el d'ells; quan acodixen a la "ciencia" per a denostar a la Llengua Valenciana, no se donen conter de que eixa ciencia com excusa, no passaria un riguros examen més que en un suspens grandissim. En estos mimbres: ¿pensa el CVC, que estes institucions poderoses, totalment politisades, poden marcar la pauta del idioma valencià?|[[Pedro Fuentes Caballero]], president de l'Associacio Cultural Roc Chabas-La Marina, 20.7.2021}}

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït_de|es|Universidad_de_Valencia}}

* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1387 Inventari General del Patrimoni Valencià. Generalitat Valenciana]

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{commonscat|University of Valencia}}

{{Commonscat|University of Valencia}}

*[https://www.uv.es/ Universitat de Valéncia]

 

*[https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/memoria-historica-nostra-20180505001830-ntvo.html La memòria històrica de la nostra Universitat - Voro López - Las Provincias]

* [https://www.uv.es/ Universitat de Valéncia Web oficial. Universitat de Valéncia]

* [https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/memoria-historica-nostra-20180505001830-ntvo.html La memòria històrica de la nostra Universitat - Voro López - Las Provincias]

* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']

* [https://www.levante-emv.com/cultura/2010/10/10/apunto-cauce-turia-batalla-simbolos-saler/746388.html Entrevista a María Consuelo Reyna (1ª part) - ''Levante-EMV'']