68 477
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Troncs de Yule Les festes de '''Yule''' (del nòrdic antic: Júl, també cridades Jul, Julblot, jól, jólablót, j…»
[[File:Badnjak_kod_drnisa.jpg|thumb|250px|Troncs de Yule]]
Les festes de '''Yule''' (del nòrdic antic: Júl, també cridades Jul, Julblot, jól, jólablót, joulu, «temps de Yule» o «temporada de Yule») són festivitats històricament observades pels pobles germànics. Els acadèmics han relacionat les celebracions originals de Yule en la Cacera Salvage, el [[deu]] [[Odín]] i l'event pagà del Mō draniht («Nit de les Mares») anglosaxó. Se celebren cada solstici d'[[hivern]]. És esta una celebració dels pobles nòrdics, relacionada en la [[mitologia celta]] germana i el paganisme nòrdic. El Yule originalment durava dotze dies.
Més tart, per a convertir als pagans més fàcilment, Yule es ”va reformular de forma cristiana”, donant lloc al terme [[anglés]] Christmastide (Temps de [[Nadal]]). Algunes costums i [[tradicions nadalenques]] actuals, com el tronc de Yule, la cabra de Yule, el javalí de Yule, les vores de Yule, l'[[Arbre de Nadal|arbre de nadal]] i les decoració de [[muérdago]], estan relacionades en antigues tradicions paganes del Yule. En les llengües escandinaves, aixina com en el finlandés i l'estoni, encara s'utilisen térmens similars a Yule per a descriure el Nadal i atres festes que se celebren durant l'hivern.
== Orígens ==
La festa tradicional de Yule té els seus orígens en l'Escandinavia precristiana. Constituïa sobretot una festa de la família i va estar sempre dedicada a la fertilitat, als solsticis i a la família. Era una festivitat a on també es recordava als ancestrs, els amics absents, i la taula a on se celebrava la festa es preparava en esplendor i magnificencia, davant la tomba dels parents fallits i priorisant l'hospitalitat cap als forasters.
== Descripció ==
Actualment en la cultura neopagana, esta celebració ha segut reconstruïda en molt variats grups, com en el cas de la Religió Ásatrú en dotze dies de celebracions; i la Religió wicca, que alguns apliquen una forma de celebrar estes festes a través de huit dies solars festius, cridats comunament Sabbats de la roda anual. Les festes de Yule se celebren en el solstici d'hivern: en l'hemisferi nort, prop del [[22 de decembre]], i en l'hemisferi sur, al voltant de [[21 de juny]].
Yule i Yuletide, de la mateixa manera que la Festivitat de yalda (una festa hivernal iraní), són térmens arcaics indoeuropeus usats per a referir-se a la tradició antiga que observa els canvis naturals causats per la rotació de la [[terra]] al voltant del [[sol]] i els seus efectes en la collita alimentícia durant el solstici d'hivern. En la celebració de Yuletide, com en aquella, és costum entonar cançons per a proveir aixina una atmòsfera relaixada.
Les persones que no estan familiarisades en la mitologia nòrdica i el paganisme europeu simplement no sabrien distinguir entre les paraules Yule (Joul), Nadal i la Nativitat, que en cert sentit són sinònims i a la mateixa volta antònims. Este us o terme encara sobreviu en moltes cançons [[nadalenques]] o villancicos, aixina com en la costum ancestral del [[tronc de Nadal]] (Yule log) i la confecció associada d'una coca o pastiç cridat igualment Yule log o tronc de Nadal, en referència directa al tronc ritual d'esta festivitat ancestral.
La paraula yule encara existix en algun dialecte escocés, en el terme jul en [[Noruega]], [[Dinamarca]] i [[Suècia]], i en el terme joulu en [[Finlàndia]]. En l'actualitat se sol considerar el periodo festiu comprés des del dia de [[Nit de Nadal]] fins al cap del primer dia de l'any o, especialment en [[Anglaterra]], fins al [[dia de Reis]].
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Danaher, Kevin (1972) The Year in Ireland: Irish Calendar Customs Dublin, Mercier. ISBN 1-85635-093-2 pp.86-127
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999
* Nora Chadwick, The Celts (Penguin, 1970)
== Bibliografia ==
* Campbell, John Gregorson. The Gaelic Otherworld, editado por Ronald Black. (1900, 1902, 2005). Birlinn Ltd. pp. 559–62. ISBN 1-84158-207-7
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Danaher, Kevin. Irish Folk Tradition and the Celtic Calendar. In The Celtic Consciousness, ed. Robert O'Driscoll. New York: Braziller, 1981. pp. 217–42. ISBN 0-8076-1136-0. On specific customs and rituals
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Yule Logs}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
Les festes de '''Yule''' (del nòrdic antic: Júl, també cridades Jul, Julblot, jól, jólablót, joulu, «temps de Yule» o «temporada de Yule») són festivitats històricament observades pels pobles germànics. Els acadèmics han relacionat les celebracions originals de Yule en la Cacera Salvage, el [[deu]] [[Odín]] i l'event pagà del Mō draniht («Nit de les Mares») anglosaxó. Se celebren cada solstici d'[[hivern]]. És esta una celebració dels pobles nòrdics, relacionada en la [[mitologia celta]] germana i el paganisme nòrdic. El Yule originalment durava dotze dies.
Més tart, per a convertir als pagans més fàcilment, Yule es ”va reformular de forma cristiana”, donant lloc al terme [[anglés]] Christmastide (Temps de [[Nadal]]). Algunes costums i [[tradicions nadalenques]] actuals, com el tronc de Yule, la cabra de Yule, el javalí de Yule, les vores de Yule, l'[[Arbre de Nadal|arbre de nadal]] i les decoració de [[muérdago]], estan relacionades en antigues tradicions paganes del Yule. En les llengües escandinaves, aixina com en el finlandés i l'estoni, encara s'utilisen térmens similars a Yule per a descriure el Nadal i atres festes que se celebren durant l'hivern.
== Orígens ==
La festa tradicional de Yule té els seus orígens en l'Escandinavia precristiana. Constituïa sobretot una festa de la família i va estar sempre dedicada a la fertilitat, als solsticis i a la família. Era una festivitat a on també es recordava als ancestrs, els amics absents, i la taula a on se celebrava la festa es preparava en esplendor i magnificencia, davant la tomba dels parents fallits i priorisant l'hospitalitat cap als forasters.
== Descripció ==
Actualment en la cultura neopagana, esta celebració ha segut reconstruïda en molt variats grups, com en el cas de la Religió Ásatrú en dotze dies de celebracions; i la Religió wicca, que alguns apliquen una forma de celebrar estes festes a través de huit dies solars festius, cridats comunament Sabbats de la roda anual. Les festes de Yule se celebren en el solstici d'hivern: en l'hemisferi nort, prop del [[22 de decembre]], i en l'hemisferi sur, al voltant de [[21 de juny]].
Yule i Yuletide, de la mateixa manera que la Festivitat de yalda (una festa hivernal iraní), són térmens arcaics indoeuropeus usats per a referir-se a la tradició antiga que observa els canvis naturals causats per la rotació de la [[terra]] al voltant del [[sol]] i els seus efectes en la collita alimentícia durant el solstici d'hivern. En la celebració de Yuletide, com en aquella, és costum entonar cançons per a proveir aixina una atmòsfera relaixada.
Les persones que no estan familiarisades en la mitologia nòrdica i el paganisme europeu simplement no sabrien distinguir entre les paraules Yule (Joul), Nadal i la Nativitat, que en cert sentit són sinònims i a la mateixa volta antònims. Este us o terme encara sobreviu en moltes cançons [[nadalenques]] o villancicos, aixina com en la costum ancestral del [[tronc de Nadal]] (Yule log) i la confecció associada d'una coca o pastiç cridat igualment Yule log o tronc de Nadal, en referència directa al tronc ritual d'esta festivitat ancestral.
La paraula yule encara existix en algun dialecte escocés, en el terme jul en [[Noruega]], [[Dinamarca]] i [[Suècia]], i en el terme joulu en [[Finlàndia]]. En l'actualitat se sol considerar el periodo festiu comprés des del dia de [[Nit de Nadal]] fins al cap del primer dia de l'any o, especialment en [[Anglaterra]], fins al [[dia de Reis]].
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Danaher, Kevin (1972) The Year in Ireland: Irish Calendar Customs Dublin, Mercier. ISBN 1-85635-093-2 pp.86-127
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999
* Nora Chadwick, The Celts (Penguin, 1970)
== Bibliografia ==
* Campbell, John Gregorson. The Gaelic Otherworld, editado por Ronald Black. (1900, 1902, 2005). Birlinn Ltd. pp. 559–62. ISBN 1-84158-207-7
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Danaher, Kevin. Irish Folk Tradition and the Celtic Calendar. In The Celtic Consciousness, ed. Robert O'Driscoll. New York: Braziller, 1981. pp. 217–42. ISBN 0-8076-1136-0. On specific customs and rituals
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas. Buenos Aires:Ediciones Continente. ISBN 950-754-069-5
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Yule Logs}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]