83 786
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + Llínea 11:
Llínea 11: − * Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. pp. 229, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236. ISBN 978-9684327955.+ −
Text reemplaça - 'cridades' a 'nomenades'
[[File:Tzitzimitl.jpg|thumb|250px|Representació d'una tzitzimimeh]]
[[File:Tzitzimitl.jpg|thumb|250px|Representació d'una tzitzimimeh]]
Les '''tzitzimimeh''' (del náhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del náhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser cridades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.
Les '''tzitzimimeh''' (del nàhuatl: tsitsimimeh ‘persones de mal genio’‘tsitsimitl deriva de sisinia, estar enujat’), en singular tzitzímitl (del nàhuatl: tsitsimitl), són un tipo de monstruoses deitats celestials pertanyents a la [[mitologia asteca]]. En l'época virreinal solien ser nomenades dimonis o diables, pero açò no reflectix necessàriament la seua funció en les creències mexicanes. Es relacionen en el Sisimite de la mitologia hondurenya.
Se'ls considera també [[Estrela|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.
Se'ls considera també [[Estrela|estreles]] femenines que intentar impedir que el [[Sol]] naixca atacant-ho en l'amanecer i l'anochecer, pero sobretot durant els [[eclipse|eclipses]]. El quint sol, Nahui Olin (Quatre Moviment), està destinat a desaparéixer per la força d'un moviment o tremolació de terra, moment en el que apareixeran els mònstruos de l'oest tzizimimeh, en apariència d'esquelets, i devoraran a tots els hòmens.
== Referències ==
== Referències ==
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. ISBN 968-35-0093-5
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955