| − | '''Pahtécatl''' (del [[náhuatl]]: Pahtekatl ‘morador de la medicina’‘pahtli, medicina; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la mitologia asteca és el [[deu]] de les medicines i descobridor del peyote, aixina com el senyor de la raïl del pulque. En el calendari asteca, Pahtécatl és el senyor dels tretze dies d'1 mona al 13 casa. Espós de [[Mayáhuel]], junts varen crear el pulque i varen tindre com a fills als [[Centzon Totochtin]]. | + | '''Toltécatl''' (del [[náhuatl]]: Toltekatl ‘morador de Toltitlán’‘Toltitlan, Toltitlán; tekatl, morador de, habitant de, persona de’) en la [[mitologia asteca]] és un esperit o [[deu]] menor de l'embriaguea, i és un dels quatrecents esperits o deus menors dels borrachos cridats [[Centzon Totochtin]], els quatrecents fills de [[Patécatl]] i [[Mayáhuel]], és venerat baix la forma d'un [[conill]]. |
| | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 | | * Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955 |