285
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + + + + Llínea 5:
Llínea 16: − + − + − + − + − + Llínea 25:
Llínea 36: − + − + − (Secció per completar)+ + + + − + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{Biografia|
| nom = Ramón Tamames Gómez
| image = [[Image:Ramón Tamames (2012) cropped.jpg|225px]]
| peu = Tamames en l'any 2012
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Economiste, escritor i polític
| data_naix = [[1 de novembre]] de [[1933]]
| lloc_naix = [[Madrit]], [[Espanya]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Ramón Tamames Gómez''' ([[Madrit]], [[1 de novembre]] de [[1933]]) és un economiste, escritor i polític [[Espanya|espanyol]].
'''Ramón Tamames Gómez''' ([[Madrit]], [[1 de novembre]] de [[1933]]) és un economiste, escritor i polític [[Espanya|espanyol]].
Fill de Manuel Tamames, doctor en Medicina i Cirugia i professor d'Anatomia i de Carmen Gómez, que tingueren quatre fills.
Fill de Manuel Tamames, doctor en Medicina i Cirugia i professor d'Anatomia i de Carmen Gómez, que tingueren quatre fills.
Els estudis secundaris els va fer en el Liceu Francés de Madrit, i els universitaris els va cursar en les Facultats de Dret, i de Ciències Econòmiques, de l'Universitat de Madrit, ampliant els seus coneiximents en l'Institut d'Estudis Polítics i en la ''London School of Economics''.
Els estudis secundaris els va fer en el Liceu Francés de Madrit, i els universitaris els va cursar en les Facultats de Dret, i de Ciències Econòmiques, de l'[[Universitat de Madrit]], ampliant els seus coneiximents en l'Institut d'Estudis Polítics i en la ''London School of Economics''.
Tècnic comercial de l'Estat des de [[1957]], per oposició (en excedència voluntària des de [[1969]]), és catedràtic d'Estructura Econòmica des de [[1968]]; primer en [[Màlaga]], Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials —dependent en eixe moment de l'[[Universitat de Granada]]— i des de [[1975]] de l'Universitat Autònoma de Madrit. En març de [[1992]] fon designat [[catedràtic Jean Monnet]] per la [[Comunitat Europea]].
Tècnic comercial de l'Estat des de l'any [[1957]], per oposició (en excedència voluntària des de [[1969]]), és catedràtic d'Estructura Econòmica des de l'any [[1968]]; primer en [[Màlaga]], Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials —dependent en eixe moment de l'[[Universitat de Granada]]— i des de [[1975]] de l'Universitat Autònoma de Madrit. En [[març]] de [[1992]] fon designat [[catedràtic Jean Monnet]] per la [[Comunitat Europea]].
=== Trayectòria política ===
=== Trayectòria política ===
Activiste estudiantil universitari des de la década de [[1950]], va ingressar en el [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE) en [[1956]]. Membre del Comité Eixecutiu del PCE des de [[1976]], fon elegit diputat per [[Madrit]] en [[1977]] i [[1979]]. Entre [[1979]] i [[1981]] fon regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrit durant l'alcaldia d'[[Enrique Tierno Galván]].
Activiste estudiantil universitari des de la [[década de 1950]], va ingressar en el [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE) en l'any [[1956]]. Membre del Comité Eixecutiu del PCE des de [[1976]], fon elegit diputat per [[Madrit]] en els anys [[1977]] i [[1979]]. Entre [[1979]] i [[1981]] fon regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrit durant l'alcaldia d'[[Enrique Tierno Galván]].
Abandonà el PCE en maig de [[1981]] per a fundar en decembre de [[1984]] la [[Federació Progressista]] (FP), en la qual va participar en la creació d'[[Esquerra Unida]] (IU) en [[1986]], sent elegit diputat. En [[1987]] la FP va abandonar IU i en [[1989]], sent encara diputat, va abandonar la direcció d'eixe partit i va ingressar en el [[Centre Democràtic i Social]] (CDS), encara que abandonaria la política poc de temps despuix, per a dedicar-se als negocis.
Abandonà el PCE en [[maig]] de [[1981]] per a fundar en [[decembre]] de [[1984]] la [[Federació Progressista]] (FP), en la qual va participar en la creació d'[[Esquerra Unida]] (IU) en l'any [[1986]], sent elegit diputat. En [[1987]] la FP va abandonar IU i en l'any [[1989]], sent encara diputat, va abandonar la direcció d'eixe partit i va ingressar en el [[Centre Democràtic i Social]] (CDS), encara que abandonaria la política poc de temps despuix, per a dedicar-se als negocis.
En el pas del temps ha evolucionat cap a posicions més conservadores en matèria econòmica, segons va declarar el propi Tamames en una entrevista.
En el pas del temps ha evolucionat cap a posicions més conservadores en matèria econòmica, segons va declarar el propi Tamames en una entrevista.
El 3 de febrer de [[2023]] Ramón Tamames feu públic a ''[[Europa Press]]'' que estaria dispost a encapçalar una moció de censura contra [[Pedro Sánchez Castejón|Pedro Sánchez]] coordinada pel partit polític [[Vox]]. Finalment, el 22 de febrer d'eixe mateix any, Vox va anunciar que Tamames seria el candidat de dita moció de censura.
El [[3 de febrer]] de [[2023]] Ramón Tamames feu públic a ''[[Europa Press]]'' que estaria dispost a encapçalar una moció de censura contra [[Pedro Sánchez Castejón|Pedro Sánchez]] coordinada pel partit polític [[Vox]]. Finalment, el [[22 de febrer]] d'eixe mateix any, Vox va anunciar que Tamames seria el candidat de dita moció de censura.
=== Trayectòria professional ===
=== Trayectòria professional ===
Ha segut colaborador de publicacions com ''[[Triunfo]]'', ''[[Cuadernos para el diálogo]]'', ''[[El País]]'', ''[[Madrid (periòdic)|Madrid]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]'', entre uns atres.
Ha segut colaborador de publicacions com ''[[Triunfo]]'', ''[[Cuadernos para el diálogo]]'', ''[[El País]]'', ''[[Madrid (periòdic)|Madrid]]'', ''[[Diario 16]]'', ''[[ABC]]'' o ''[[El Mundo]]'', entre uns atres.
En l'any [[1982]] va passar a ser director del primer Anuari de la prensa espanyola, del periòdic ''El País''; i en [[1993]], de l'Anuari de ''El Mundo'' fins a [[2003]]. Durant anys, fins a [[1998]], fon colaborador d'[[Antonio Herrero]] en la ràdio, primer en ''[[Antena 3]]'', i despuix en la [[cadena COPE]]. També fon colaborador habitual de ''[[Punto Radio]]'' (programa “Protagonistas”, que va dirigir [[Luis del Olmo]]), del diari electrònic ''estrelladigital.es'', i de la revista ''Leer''; i analiste de Diari de la nit de ''[[Telemadrid]]'', de ''[[Veo TV]]'', i de ''[[Radio Inter]]''.
En l'any [[1982]] va passar a ser director del primer Anuari de la prensa espanyola, del periòdic ''El País''; i en [[1993]], de l'Anuari de ''El Mundo'' fins a l'any [[2003]]. Durant anys, fins a [[1998]], fon colaborador d'[[Antonio Herrero]] en la [[ràdio]], primer en ''[[Antena 3]]'', i despuix en la [[cadena COPE]]. També fon colaborador habitual de ''[[Punto Radio]]'' (programa “Protagonistas”, que va dirigir [[Luis del Olmo]]), del diari electrònic ''estrelladigital.es'', i de la revista ''Leer''; i analiste de Diari de la nit de ''[[Telemadrid]]'', de ''[[Veo TV]]'', i de ''[[Radio Inter]]''.
El 12 de juny de [[2012]] fon elegit membre de número de la [[Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]. En l'any [[2013]] es va incorporar al Patronat d'Honor de la Fundació Madrit, Centre Mundial d'Ingenieria (MCMI).
El [[12 de juny]] de [[2012]] fon elegit membre de número de la [[Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]]. En l'any [[2013]] es va incorporar al Patronat d'Honor de la Fundació Madrit, Centre Mundial d'Ingenieria (MCMI).
== Premis i guardons ==
== Premis i guardons ==
* 1993-Premi ''Espasa de Ensayo'' per ''La España alternativa''.
* 1997-Premi Rei Jaume I d'Economia.
* 1997-Premi Castella i Lleó a la Protecció del Mig ambient.
* 2003-Premi Nacional d'Economia i Mig ambient.
== Obra ==
== Obra ==
(Secció per completar)
* ''Formación y desarrollo del Mercado Común Europeo''. Iber-Amer, 1965.
* ''Los centros de gravedad de la economía española''. Editorial Guadiana, 1968.
* ''La República. La era de Franco''. Madrid: Alianza Universidad, 1973.
* ''La polémica sobre los límites del crecimiento''. Madrid: Alianza Editorial, 1974. ISBN: 84-206-1519-6.
* ''Historia de Elio''. Barcelona: Editorial Planeta, 1976.
* ''El socialismo inevitable''. Barcelona, Editorial Planeta, 1978.
* ''Una idea de España, ayer, hoy y mañana''. Barcelona: Plaza y Janés, 1985.
* ''La Unión Europea'' / Ramón Tamames i Mónica López Fernández. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2002. ISBN: 978-84-206-8619-6.
* ''Estructura económica internacional'' / Ramón Tamames (Begoña González Huerta, coautora). Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2003. ISBN: 978-84-206-3906-2.
* ''Introducción a la economía española'' / Ramón Tamames i Antonio Rueda. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2005. ISBN: 978-84-206-5835-3.
* ''Estructura económica de España'' / Ramón Tamames (Antonio Rueda, coautor. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2005. ISBN: 978-84-206-8712-4.
* ''Diccionario de economía y finanzas''. Ramón Tamames i Santiago Gallego. Madrid: Alianza Editorial, S.A., 2006. ISBN: 978-84-206-4863-7.
* ''El siglo de China. De Mao a primera potencia mundial''. Planeta. 2007 (4ª ed.) ISBN: 978-84-080-7887-6.
* ''Ni Mussolini ni Franco: la dictadura de Primo de Rivera y su tiempo''. Editorial Planeta, 2008. ISBN: 978-84-08-07707-7.
* ''Para salir de la crisis global: Análisis y soluciones.'' Editorial Edaf. 2009. ISBN: 978-84-414-2139-4.
* ''La crisis económica: cómo llegó y cómo salir de ella''. Edita expansión. 2009. ISBN: 978-84-96878-77-8.
* ''¿Cuándo y cómo acabará la crisis? Tractatus Logicus Economicus''. Ediciones Turpial. 2011. ISBN: 978-84-95157-36-2.
* ''España, un proyecto de país: La crisis de la deuda soberana en la Eurozona''. Ediciones Turpial. 2012. ISBN: 978-84-95157-41-6.
* ''Más que unas memorias'', 2013.
* ''¿A dónde vas Cataluña? Cómo salir del laberinto independentista''. Península, 2014.
* ''Buscando a Dios en el universo. Una cosmovisión sobre el sentido de la vida''. Pensamiento del presente 66 (Quarta edició). Vilafranca del Penedés: Erasmus Ediciones (publicat en 2018). p. 390. ISBN: 978-84-15462-59-0.
* ''Hernán Cortés, gigante de la historia''. Pensamiento del presente 68. Pròlec del Ministre [[Josep Borrell]] (Primera edició). Vilafranca del Penedés: Erasmus Ediciones. p. 420. (2019) ISBN: 978-84-154-6264-4.
* ''La mitad del mundo que fue de España. Una historia verdadera, casi increíble'' (Quarta edició). Barcelona: Espasa (2021). p. 576. ISBN: 978-84-670-6220-5.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==