Canvis

{{en desenroll}}

L''''ortografia del valencià''' són el conjunt de normes sobre l'escritura de la llengua valenciana. La [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] en les [[Normes d'El Puig]]<ref>[https://www.llenguavalenciana.com/seccio/start «La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes»]. Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).</ref> o Normes de la RACV<ref>{{ref-llibre |autor= José Vicente Gómez Bayarri|títul=El valencià, el dictamen de la llengua i l'AVLL|editorial=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |lloc=Valéncia|data=2003|isbn=84-96068-33-1|llengua=Valencià}}</ref> ha codificat les normes d'escritura valencianes en base a la seua tradició i el seu us actual en criteris d'estricta valencianitat llingüística.

==El nom de les lletres==

==El nom de les lletres==

 

'''L’ALFABET'''

'''L’ALFABET'''

==Accents==

==Accents==

 

1. '''Classificació de l'accent:'''<br>

1. '''Classificació de l'accent:'''<br>

L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que, segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella vocal de la sílaba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació (lo que es denomina accent fonètic o prosòdic).  

L’accent és un signe ortogràfic –també convencional– que es representa per (´) o (`) que, segons el definim, servix per a indicar la tonicitat de la paraula, posant-lo damunt d’aquella vocal de la sílaba sobre la qual recau la major intensitat de pronunciació (lo que es denomina accent fonètic o prosòdic).  

c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que té. Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.

c) Fòra dels casos anteriors, les paraules homógrafes i homòfones d’igual tonicitat i diferent significat no es distinguixen per l’accent, sino pel context, i seguixen la normativa general: Ell vol que el vol del colom siga més ràpit. El sol no sol calfar massa el sol del meu terrat, i no del meu terrat sol. Li roba la poca roba que té. Els ràpits d’este riu no són més ràpits que els de qualsevol atre.

4. Antigues regles d'accentuació:<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuació realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref>

===Antigues regles d'accentuació<ref>Anteriors al canvi normatiu en l'accentuació realisat per la RACV el 1 de juliol de 2003.</ref>===

<small>1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonètic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdrúixoles.

1. En valencià, segons a on recaiga l'accent fonètic, les paraules poden classificar-se en: agudes, planes i esdrúixoles.

Les paraules agudes porten l'accent fonètic en l'última sílaba: escr(í)u, cant(à), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonètic en la penúltima sílaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ò)ges; en les paraules esdrúixoles recau l'accent fonètic en l'antepenúltima sílaba: gram(à)tica, (à)nima, T(ú)ria.

Les paraules agudes porten l'accent fonètic en l'última sílaba: escr(í)u, cant(à), ag(ú)t; les planes porten l'accent fonètic en la penúltima sílaba: ll(í)bre, escr(í)ure, r(ò)ges; en les paraules esdrúixoles recau l'accent fonètic en l'antepenúltima sílaba: gram(à)tica, (à)nima, T(ú)ria.

:::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?

:::¿Qué quina en vols? / ¿Que quína en vols?

:::Dis-me de qué he parlat

:::Dis-me de qué he parlat

:::Tu saps en qué penses.</small>

:::Tu saps en qué penses.

==Guió==

==Guió==

== -ADA, -ADET i derivats ==

== -ADA, -ADET i derivats ==

Les terminacions en -ADA, -ADET i derivats tenen la caracteristica de que la seua D intervocàlica no es pronuncia.

Les terminacions en -ADA, -ADET i derivats tenen la caracteristica de que la seua D intervocàlica no es pronuncia.

{{Gramàtica del valencià}}

{{Gramàtica del valencià}}