Canvis

929 bytes afegits ,  19 octubre
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
[[Image:zayyan.jpg|thumb|right|300px|Zayyan Ibn Mardanix]]
 +
 
'''Zayyan Ibn Mardanix''' ([[Onda]] ([[Plana Baixa]]), ?- †[[Tunis]],[[1270]]) fon l'últim  [[rei de Balansiya]]
 
'''Zayyan Ibn Mardanix''' ([[Onda]] ([[Plana Baixa]]), ?- †[[Tunis]],[[1270]]) fon l'últim  [[rei de Balansiya]]
   −
Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser el darrer [[Llista de reis de la taifa de València|rei musulmà de València]]. Va fer fora del càrrec de governador a l'[[Almohades|almohade]] [[Abū Zayd]] el [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim  la conquista del [[Regne de Valéncia]].
+
Net d'[[Abu al-Hajjaj]], conegut també com a "Zahhèn" o ''Çaèn'', va ser l'últim [[Llista de reis de la taifa de Valéncia|rei musulmà de Valéncia]]. Va fer governador a l'[[Almohades|almohade]] [[Zeit Abu Zeit|Abū Zayd]] en l'any [[1229]], qui havia arribat a un acort de vassallage en el rei [[Jaume I]], lo que li havia de facilitar a este últim  la conquista del [[Regne de Valéncia]].
   −
Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia segejat la ciutat de Valéncia pressionant a [[Abū Zayd]] perque l'abandonara, pero l'amenaça de Castella va fer que Ibn Hud es retirara.
+
Des de l'[[Emirat de Mursiyya]], el rebel antialmohade [[Muhammad ibn Yusuf al-Ydami Ibn Hud]], ya havia saquejat la ciutat de [[Valéncia]] pressionant a Abū Zayd per a que l'abandonara, pero l'amenaça de [[Castella]] feu que Ibn Hud se retirara.
    
==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==
 
==L'aliança de Jaume I i Abū Zayd==
   −
El [[Conveni de Calatayut]], signat entre [[Jaume I]] i [[Abū Zayd]] havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'[[Onda]], creent que Zayd Abu Zayd els havia traïcionat en abandonar la llei de [[Mahoma]] i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de Valéncia i se va traslladar a [[Sogorp]], cap al nort a on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triumfalment en la ciutat de Valéncia en giner de [[1229]], encara que no va arribar a convertir-se en rei.  
+
El [[Conveni de Calatayut]], firmat entre [[Jaume I]] i [[Abū Zayd]] havia fet que molts musulmans s'hagueren passat al bando encapçalat per Ibn Mardanix, natural d'[[Onda]], creent que Zayd Abu Zayd els havia traïcionat al abandonar la llei de [[Mahoma]] i acostar-se a la de Crist. Davant de la pressió de Zayyan i els seus seguidors, Zayd Abu Zayd va abandonar la ciutat de [[Valéncia]] i se va traslladar a [[Sogorp]], cap al nort a on encara conservava el poder. Zayyan va entrar triumfalment en la ciutat de [[Valéncia]] en [[giner]] de l'any [[1229]], encara que no va arribar a convertir-se en rei.  
   −
Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana|siti Borriana]], en juliol de [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. Immediatament després van caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals hi havia [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment quasi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, menys els castells de Sogorp, [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.
+
Jaume I començà la conquista del [[Regne de Valéncia]] en el [[Siti de Borriana|siti Borriana]], en [[juliol]] de l'any [[1233]]. El sege de la qual durà dos mesos. A continuació varen caure tots els castells al nort d'esta ciutat, llavors capital de [[la Plana]], entre els quals estaven [[Peníscola]], [[Castelló de la Plana]], [[les Coves de Vinromà]] i [[Vilafamés]]. En aquell moment casi tot el Regne al sur de Borriana estava en poder de Zayyan, manco els castells de [[Sogorp]], [[Ayodar]], [[Almenara]], [[Pobla d'Arenós|Arenós]], [[Cirat]], [[Llíria]], [[Nules]], Onda, Vilamalefa i alguns atres, que seguien fidels a Zayd Abu Zayd.
   −
Tres anys després de conquistar Borriana i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de [[1236]] es conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'Horta i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, però fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], on Jaume I no prengué part en trobar-se a Lleida( alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon mes al nort prop de Penyiscola en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir son tio de Jaume I, [[Bernat Guillem d'Entença]]. Després d'esta derrota Zayyan es va fer fort a la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).
+
Tres anys despuix de conquistar [[Borriana]] i tots els territoris al nort d'esta ciutat, en la primavera de l'any [[1236]] se conquistà i fortificà [[el Puig de Santa Maria|el Puig]](conegut com El Puig de la Ceba), posició clau per al domini de l'[[Horta de Valéncia|Horta]] i l'accés nort a Balansiya. Zayyan replegà un gran eixèrcit per tal de reconquistar-lo, pero fon vençut en la [[batalla del Puig de Santa Maria]] el [[20 d'agost]] de [[1237]], a on Jaume I no prengué part en trobar-se en Lleida (alguns historiadors diuen que el lloc de la batalla fon més al nort prop de [[Peníscola]] en els Alts d'Irta). En esta batalla va morir el tio de [[Jaume I]], [[Bernat Guillem d'Entença]]. Despuix d'esta derrota Zayyan es va fer fort en la ciutat de Valéncia ([[Balansiya]]).
    
==El siti de Balansiya==
 
==El siti de Balansiya==
   −
En [[1238]], Jaume I va sitiar la ciutat de Valéncia ajudat per nobles aragoneses principalment i gent de tota la cristianitat per ser una creuada, aixina com i pel propi Zayd Abu Zayd, batejat en el nom de Vicente. El 22 d'abril de 1238 Jaume I es dirigí al [[Grau de Valéncia]] per posar siti formal a la ciutat, va establir el seu lloc de comandament en [[Russafa]]. Numerosos cavallers d'Aragó, Catalunya, Provença, i també Alemanya, Hongria, Itàlia, Anglaterra, etc s'incorporaren al sege, després de les cridades del rei i de la bula de creuada otorgada pel Papa [[Gregori IX]] en febrer de 1237.
+
En l'any [[1238]], [[Jaume I]] va sitiar la ciutat de [[Valéncia]] ajudat per nobles aragoneses principalment i gent de tota la cristianitat per ser una creuada, aixina com i pel propi Zayd Abu Zayd, batejat en el nom de Vicente. El [[22 d'abril]] de [[1238]] [[Jaume I]] es dirigí al [[Grau de Valéncia]] per posar siti formal a la ciutat, va establir el seu lloc de comandament en [[Russafa]]. Numerosos cavallers d'[[Aragó]], [[Catalunya]], [[Provença]], i també [[Alemanya]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Anglaterra]], etc s'incorporaren al sege, despuix de les cridades del rei i de la bula de creuada otorgada pel [[Papa]] [[Gregori IX]] en [[febrer]] de l'any [[1237]].
   −
Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero només [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a Valéncia un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per Jaume I.
+
Zayan, en vore's rodejat de tropes cristianes, demanà ajuda als sobirans musulmans, pero a soles [[Abu Zakariya Yahya I ben Abd al-Wahid|Abu Zakariya]], [[emir hàfsida]] de [[Tunis]], l'escoltà i envià a [[Valéncia]] un estol de dotze naus, que arribaren el [[17 d'agost]] de [[1237]] a Balansiya, pero ni desembarcaren, perque la muralla havia començat a ser atacada i incendiada per [[Jaume I]].
   −
Després de cinc mesos de siti, com que a la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a Jaume I. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al Cid, només soportà cinc mesos l'atac de Jaume I, proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se va rendir i entregà a Jaume I la ciutat, fet que se pactà el 28 de setembre de 1238. Per fer pública la capitulació, el 28 de setembre de 1238 els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat , la senyera del rei d'Aragó . El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial a la ciutat.               
+
Despuix de cinc mesos de siti, com que en la ciutat escassejaven els aliments, Zayyan, perduda tota esperança de socors, inicià els tractes per rendir la ciutat a [[Jaume I]]. La mateixa Balansiya que havia resistit dos anys al [[Cit]], a soles soportà cinc mesos l'atac de [[Jaume I]], proveït de millor [[maquinària de sege]]. Zayyan se rendí i entregà a [[Jaume I]] la ciutat, fet que se pactà el [[28 de setembre]] de l'any [[1238]]. Per a fer pública la capitulació, el 28 de setembre de [[1238]] els moros valencians hissaren a la torre d'Alí Bufat, la senyera del rei d'[[Aragó]]. El dissabte [[9 d'octubre]] de [[1238]] Jaume I fon l'entrada oficial en la ciutat.               
   −
En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren marchar podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, sota el domini cristià. Zayyan va pactar en Jaume I la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], on moriria anys més tart.
+
En els acorts de capitulació, Zayyan i els musulmans que volgueren anar-se'n podrien fer-ho al sur del riu [[Xúquer]] i els moros que volgueren quedar-se podien fer-ho segurs, baix el domini cristià. Zayyan va pactar en [[Jaume I]] la seua eixida i la dels seus de les terres valencianes, a través del port de [[Cullera]], cap a [[Tunis]], a on moriria anys més tart.
+
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Monarques de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Jordi Mata. Jaume I. Rei i Mite. Sàpiens. Barcelona. núm. 121. octubre 2012. p. 8.14
 +
* Veas Arteseros, Francisco de Asís (2009). Alfonso X y Murcia: el rey y su reino. CAM, Ayuntamiento de Murcia y Comunidad Autónoma de la Región de Murcia. p. pags. 18-19. ISBN 978-84-7564-540-7
   −
== Enllaços ==
+
== Bibliografia ==
*[[Llista de reis de la taifa de Valéncia]]
+
* Coscollá, Vicente (2004). La Valencia musulmana. Carena Editors. ISBN 8487398758
*[[Llista de reis de Valéncia]]
+
* Guichard, Pierre (2001). Al-Andalus frente a la conquista cristiana : los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII). Universitat de Valéncia.  ISBN 8487398758
    +
== Enllaços externs ==
   −
==Referencies==
+
* [http://www.abc.es/20101010/comunidad-valencia/ultimas-horas-zayyan-20101010.html Las últimas horas de Zayyan - ABC]
{{Traduït de|ca|Zayyan_ibn_Mardanix}}
     −
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
+
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Banū Mardāniš]]
+
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Emirs de la taifa de Balansiya]]
+
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Emirs de la Taifa de Valéncia]][[Categoria:Reis de Valéncia]]
154 706

edicions