Canvis

'''Mictlán''' (del [[nàhuatl]]: Mictlāna​ o Miktlanb​ ‘lloc dels morts’‘mikki, mort; -tlan, lloc de’) o '''Mictlah''' és l'inframon en la [[mitologia asteca]] i la mitologia nahua de la Huasteca. La seua creació es deu als quatre [[Tezcatlipoca|Tezcatlipocas]] ([[Xipe Tótec]], [[Tezcatlipoca]], [[Quetzalcóatl]] i [[Huitzilopochtli]]). També és conegut pels noms Tlaltzintlan i Yohualcalco.​ En general, es tracta d'un conjunt de creències nahues referides a l'espai i al temps, estructurant un món en parceles o regions determinades per unes forces vives.

'''Mictlán''' (del [[nàhuatl]]: Mictlāna​ o Miktlanb​ ‘lloc dels morts’‘mikki, mort; -tlan, lloc de’) o '''Mictlah''' és l'inframon en la [[mitologia asteca]] i la mitologia nahua de la Huasteca. La seua creació es deu als quatre [[Tezcatlipoca|Tezcatlipocas]] ([[Xipe Tótec]], [[Tezcatlipoca]], [[Quetzalcóatl]] i [[Huitzilopochtli]]). També és conegut pels noms Tlaltzintlan i Yohualcalco.​ En general, es tracta d'un conjunt de creències nahues referides a l'espai i al temps, estructurant un món en parceles o regions determinades per unes forces vives.

Al Mictlán només anaven aquells que morien de mort natural, anaren senyors o macehuales, sense distinció de ranc ni riquees, o de [[Malaltia|malalties]] que no tenien un caràcter sagrat. Per als mexicas, el mort deuria travessar nou regions, de les quals es descendirien simbòlicament com ho fa el deu [[Tonatiuh]] totes les nits dins de les fauces del senyor i senyora de la terra, [[Tlaltecuhtli]] i [[Tlalcíhuatl]].

Al Mictlán només anaven aquells que morien de mort natural, foren senyors o macehuales, sense distinció de ranc ni riquees, o de [[Malaltia|malalties]] que no tenien un caràcter sagrat. Per als mexicas, el mort deuria travessar nou regions, de les quals es descendirien simbòlicament com ho fa el deu [[Tonatiuh]] totes les nits dins de les fauces del senyor i senyora de la terra, [[Tlaltecuhtli]] i [[Tlalcíhuatl]].

 

== Referències ==

== Referències ==

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6

* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

==Bibliografia ==

== Bibliografia ==

*  Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X

*  Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7

* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7