68 589
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Estatuan de Xochipilli '''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xo…»
[[File:Statue_of_Xochipilli_(From_the_National_Museum_of_Anthropology,_Mexico_City).jpg|thumb|250px|Estatuan de Xochipilli]]
'''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xochipilli ‘el príncip de les flors o noble florido’‘xochitl, flor; pilli, príncip o chiquet’), també Xochipilli-Macuilxóchitl (príncip de les flors, ), en la cultura mexica és el [[deu]] de l'amor, els jocs, la bellea, les flors, la [[dacsa]], el plaer i de l'ebrietat sagrada; el seu nom significa Príncip de les flors o Noble florit, encara que també pot ser interpretada com a flor preciosa o flor noble.
El seu cult es relaciona en el d'atres deus de la dacsa, de la fertilitat i de la collita, com el deu de la [[pluja]], [[Tláloc]], i el de la dacsa, [[Cintéotl]]. Està associat en [[Macuilxochitl]] (Cinc flors), deu dels jocs i les apostes. La seua germana melliza era [[Xochiquétzal]].
En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli. Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.
Se li relaciona en la deitat [[Macuilxóchitl]] «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.
== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.
* Fernández, Justino (1959). «Una aproximacion a Xochipilli». Estudios de Cultura Náhuatl 1: 36
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* «Xochipilli». Ancient History Encyclopedia
==Bibliografia ==
* Aguilera, Carmen (2004). «Xochipilli dios solar». Estudios de cultura Náhuatl. ISSN 0071-1675
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Xochipilli}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
'''Xochipilli''' (del nàhuatl: Xochipilli ‘el príncip de les flors o noble florido’‘xochitl, flor; pilli, príncip o chiquet’), també Xochipilli-Macuilxóchitl (príncip de les flors, ), en la cultura mexica és el [[deu]] de l'amor, els jocs, la bellea, les flors, la [[dacsa]], el plaer i de l'ebrietat sagrada; el seu nom significa Príncip de les flors o Noble florit, encara que també pot ser interpretada com a flor preciosa o flor noble.
El seu cult es relaciona en el d'atres deus de la dacsa, de la fertilitat i de la collita, com el deu de la [[pluja]], [[Tláloc]], i el de la dacsa, [[Cintéotl]]. Està associat en [[Macuilxochitl]] (Cinc flors), deu dels jocs i les apostes. La seua germana melliza era [[Xochiquétzal]].
En la seua festivitat religiosa associada, que significa festa de les flors en nàhuatl, es feyen ofrenes de menjar, i els pobles propencs a Teotihuacán duyen captius com a tribut per als sacrificis. Era el deu del joc de Patolli. Ell, entre atres deus, va ser representat usant un talismà conegut com un oyohualli , que era un colgant en forma de [[llàgrima]] fet a mà de madreperla.
Se li relaciona en la deitat [[Macuilxóchitl]] «5 Flor», patró dels jocs, els balls i els deports, que és representat com un home que ix d'una Tortuga (el Zodiaco), pero tal volta solament siga el seu nom calendàric.
== Referències ==
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6.
* Fernández, Justino (1959). «Una aproximacion a Xochipilli». Estudios de Cultura Náhuatl 1: 36
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* «Xochipilli». Ancient History Encyclopedia
==Bibliografia ==
* Aguilera, Carmen (2004). «Xochipilli dios solar». Estudios de cultura Náhuatl. ISSN 0071-1675
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Xochipilli}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]