Canvis

[[File:Abzu_scripture.svg|thumb|250px|Apsú en escritura cuneiforme]]

[[Archiu:Abzu_scripture.svg|thumb|250px|Apsú en escritura cuneiforme]]

'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: Abzu) o també Engur (en sumeri: engur; en acadi: engurru) lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit​ i va ser el nom donat en el poema Enuma Elish al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac|llacs]], manantiales, [[Riu|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.

'''Apsú''' (en acadi: apsû), Abzu (en sumeri: '''Abzu''') o també '''Engur''' (en sumeri: engur; en acadi: '''engurru''') lliteralment, ap o ab='oceà' zu='conéixer' o 'profunt' conéixer o profunda; era el geni masculí, l'esperit​ i va ser el nom donat en el poema [[Enûma Elish]] al principi primordial masculí de l'[[aigua]] dolça dels aqüífers subterràneus en l'interpretació cosmogónica de les [[Mitologia sumèria|mitologies sumèria]] i [[Mitologia acadia|acadia]] i sobre la que sura la terra. Els [[Llac|llacs]], manantiales, [[Riu|rius]], pous o atres fonts d'aigua dolça obtindrien la seua aigua d'Abzu/Apsú.

També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].

També existia [[Tiamat]], el principi primordial femení de l'aigua salada, que representaria la [[mar]] i les potencialitats del caos. De l'unió dels dos principis, va ser engendrada una segona parella, [[Lahmu]] i [[Lahamu]], que segons la llegenda, serien sacrificats per a poder crear als hòmens pero que abans, varen crear a la tercera parella, [[Anshar]] i [[Kishar]] de la que eixiria el deu del cel, [[Anu]] i d'ell, el seu fill [[Enki]].

El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.

El deu sumeri Enki (Ea en acadi) va començar a viure en les aigües d'Apsú inclús abans que els humans aparegueren. La seua esposa [[Ninhursag]], la seua mare [[Nammu]], el seu visir [[Isimud]] i unes atres vàries criatures varen viure també allí.

 

== Referències ==

== Referències ==

* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]

* [https://anunnakis.net/ Anunnaki. Sumeria, Acadia y Babilonia]

* G. Frame, Babilonia

* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8

* J.Black & A.Green, Gods, demons and symbols of ancient Mesopotamia, 2004

* Jean Bottéro, La religión más antigua: Mesopotamia, pp.43-44, Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8

 

* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==

* Dalley, Stephanie, Myths from Mesopotamia

* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia

* Hooke, S. H., Babylonian and Assyrian Religion

* Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion

* Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8

* Jeremy Black & Anthony Green. Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==