156 944
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + Llínea 13:
Llínea 13: − + − + Llínea 27:
Llínea 27: − + − + Llínea 38:
Llínea 38: + + + + Llínea 50:
Llínea 54: + + + Llínea 67:
Llínea 74: − + + + + + + + + + + Llínea 74:
Llínea 90: + Llínea 79:
Llínea 96: + Llínea 100:
Llínea 118: + +
→Etapa de consolidació (1889-1899)
| peu = Joaquim Sorolla
| peu = Joaquim Sorolla
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Pintor.
| ocupació = Pintor
| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]]
| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
'''Joaquim Sorolla i Bastida''', conegut popularment com a '''Sorolla''', ([[Valéncia, cap i casal|Valéncia]], [[27 de febrer]] de [[1863]] - † [[Cercedilla]], [[Madrit]], [[10 d'agost]] de [[1923]]), fon un [[pintor]] i artiste gràfic [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon un dels pintors valencians més prolífics, en més de 2.200 obres catalogades.
'''Joaquim Sorolla i Bastida''', conegut popularment com a '''Sorolla''', ([[Valéncia, cap i casal|Valéncia]], [[27 de febrer]] de [[1863]] - † [[Cercedilla]], [[Madrit]], [[10 d'agost]] de [[1923]]), fon un [[pintor]] i artiste gràfic [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon un dels pintors valencians més prolífics, en més de 2.200 obres catalogades.
==Vida==
== Vida ==
[[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|200px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]]
[[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|250px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]]
Va nàixer en el número 4 de l'antic carrer Nou (hui en dia carrer de les Mantes). Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia de [[Còlera|còlera]]. Al quedar òrfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].
Va nàixer en el número 4 de l'antic carrer Nou (hui en dia carrer de les Mantes). Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia de [[Còlera|còlera]]. Al quedar òrfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].
En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.
En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.
[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]
[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|250px|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]
En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).
En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).
En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.
En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.
[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fora d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.
[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|250px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fòra d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.
Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.
Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.
== Obra ==
== Obra ==
[[File:Joaquín_Sorolla._Santiago_Ramón_y_Cajal_1906.jpg|thumb|350px|Quadro de [[Joaquim Sorolla]] "Retrat de Santiago Ramón i Cajal"]]
Entre les principals pintures de Joaquim Sorolla, podem destacar:
Entre les principals pintures de Joaquim Sorolla, podem destacar:
=== Etapa de formació (1863-1888) ===
=== Etapa de formació (1863-1888) ===
En el periodo formatiu de Sorolla, es reflectix en les seues obres sobretot les seues raïls i evolució, realisades en una paleta en la que predominen els tons obscurs i de gama baixa. Entre les obres d'esta etapa destaca la pintura de gran format, La reina donya Mariana d'Àustria, còpia de Velázquez de l'any 1884, que ejemplifica la profunda impressió que va provocar en Sorolla la pintura del mestre sevillà.
* [[Marina (Sorolla)|Marina]] ([[1880]])
* [[Marina (Sorolla)|Marina]] ([[1880]])
* [[San Lluís, Rei de França]] ([[1882]])
* [[San Lluís, Rei de França]] ([[1882]])
* [[El crit del palleter]] ([[1884]])
* [[El crit del palleter]] ([[1884]])
* [[La reina donya Mariana d'Àustria]] (1884)
* [[Acadèmia del natural]] (1884)
* [[Acadèmia del natural]] (1884)
* [[Moro en taronges]] ([[1885]]-[[1886]])
* [[Moro en taronges]] ([[1885]]-[[1886]])
=== Etapa de consolidació (1889-1899) ===
=== Etapa de consolidació (1889-1899) ===
En les obres d'esta etapa de Sorolla, s'aprecia com Joaquín Sorolla, va definint cada volta més el seu propi llenguage, vinculat a un naturalisme lluminista que es fa més visible a partir de l'any [[1894]] i que alcança el seu màxim esplendor en la década següent. El màxim exponent d'esta época és la seua obra ''¡ Trista herència !'' de [[1899]].
* [[Els guitarristes, costums valencians]] (1889)
* [[Els guitarristes, costums valencians]] (1889)
* [[La Font, Bunyol]] (1890-1895)
* [[La Font, Bunyol]] (1890-1895)
* [[El pillastre de plaja]] (1891)
* [[El pillastre de plaja]] (1891)
* [[El vendedor de naranjas]] (1891)
* [[El bes de la reliquia]] (1893)
* [[El bes de la reliquia]] (1893)
* [[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] (1894)
* [[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] (1894)
* [[Falucho en el port de Valéncia]] (1899)
* [[Falucho en el port de Valéncia]] (1899)
=== Etapa de culminació (1900-1910) ===
=== Etapa de culminació o plenitut (1900-1910) ===
L'etapa de plenitut de Sorolla en moltes de les seues obres pintades o ambientades en [[Valéncia]], reflectix en freqüència el treball i el descans dels peixcadors de Valéncia, captats en diferents moments del dia i en diferents estacions de l'any, aixina com les seues populars escenes de bany, en pintures com a ''Chiquets en la plaja'' o ''Nadadors de Xàbia''.
Totes estes obres mostren l'evolució que durant estos anys, ira experimentant la producció de Sorolla a través de dos de les seues principals temàtiques.
També d'esta etapa són de destacar els retrats de la primera década del [[sigle XX]], precisament la seua millor época en est genero, aixina com els retrats a l'aire lliure, destacant entre molts atres la pintura ''La meua dòna i les meues filles en el jardí'' de l'any [[1910]].
[[Archiu:Llauraval.jpg|thumb|250px|Llauradora Valenciana]]
* [[Sénia, Xàbia]] (1900)
* [[Sénia, Xàbia]] (1900)
* [[Llauradora Valenciana]] (anterior a 1901)
* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)
* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)
* [[Retrat de Beruete]] (1902)
* [[Retrat de Beruete]] (1902)
* [[Les tres veles]] (1903)
* [[Les tres veles]] (1903)
* [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903)
* [[Mar i roques de Sant Esteve, Astúries]] (1903)
* Bous en el mar. Estudi per a “Sol de la vesprada” (1903)
* [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904)
* [[A l'ombra de la barca, Valéncia]] (1903-1904)
* [[Autorretrat]] (1904)
* [[Autorretrat]] (1904)
* [[Els meus fills]] (1904)
* [[Els meus fills]] (1904)
* [[El chiquet de la barqueta]] (1904)
* [[El chiquet de la barqueta]] (1904)
* [[Retrat de la tiple Isabel Brú]] (1904)
* [[Els yayos dels meus fills]] (1905)
* [[Els yayos dels meus fills]] (1905)
* [[Nadadors, Xàbia]] (1905)
* [[Nadadors, Xàbia]] (1905)
=== Etapa final (1911-1920) ===
=== Etapa final (1911-1920) ===
En els seus últims anys, va dedicar en gran part el seu temps, al magne proyecte de Visió d'Espanya, per a la Hispanic Society of America de Nova York, pero sense deixar en esta época, les seues habituals escenes de plaja i valencianes, aixina com retrats tant d'exterior com d'interior, com ''Retrat de Raquel Meller'', ''Jardí de la casa Sorolla'' o ''Valéncia. Les Grupes'' (dins del proyecte Visió d'Espanya).
* [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911)
* [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911)
* [[La sesta]] (1911)
* [[La sesta]] (1911)