Canvis

El '''Centre Cultural La Nau''' de l'[[Universitat de Valéncia]], situat en el carrer de la Nau de la [[ciutat de Valéncia]] és un edifici neoclàssic que alberga, entre atres institucions, el rectorat de l'Universitat de Valéncia.

El '''Centre Cultural La Nau''' de l'[[Universitat de Valéncia]], situat en el carrer de la Nau de la [[ciutat de Valéncia]] és un edifici neoclàssic que alberga, entre atres institucions, el rectorat de l'Universitat de Valéncia.

== Història i descripció ==

== Història i descripció ==

Fon construït en una de les époques més brillants de l'arquitectura valenciana, personificada en el gran [[Pere Comte]], de l'art del qual són vives o eloqüents mostres, sobretot, la [[Llonja de la Seda]], també la [[Torres de Serrans|Porta o Torres de Serrans]], entrada de la ciutat pel pont del mateix nom i lluent resó de la Porta Real de Poblet; el pas en volta, sense nervis en la seua última fase, de cap a [[1494]]-[[1497]], d'accés al [[Micalet]] i els finestrals del [[Palau de la Generalitat]], en l'Universitat, recent instalada, a on encara perdura, va construir obra de [[1493]]-[[1498]]... per l'obrer Benia, obra despuix substituïda, no tota, puix queden aules, locals, o més be els grans arcs carpanals que les creuen transversalment, recayents a la colla claustral oposta al Paraninf, abans "teatre", o siga junt al carrer precisament "de l'Universitat";, freqüent i modernament entesa, o nomenada, com a prolongació de l'immediata "de comèdies", "creixqué aixina el local en els successius acreixentaments i reformes"; diu Cruilles, "fins als térmens en que hui ho veem" (octubre de 1875)."La part moderna més antiga -afig-, és la que forma l'àngul del carrer de la Nau i la de l'Universitat: el restant ho hem vist reedificar en els nostres dies i desaparéixer les menudes i ogives portes que es conserven".

Fon construït en una de les époques més brillants de l'arquitectura valenciana, personificada en el gran [[Pere Comte]], de l'art del qual són vives o eloqüents mostres, sobretot, la [[Llonja de la Seda]], també la [[Torres de Serrans|Porta o Torres de Serrans]], entrada de la ciutat pel pont del mateix nom i lluent resó de la Porta Real de Poblet; el pas en volta, sense nervis en la seua última fase, de cap a [[1494]]-[[1497]], d'accés al [[Micalet]] i els finestrals del [[Palau de la Generalitat]], en l'Universitat, recent instalada, a on encara perdura, va construir obra de [[1493]]-[[1498]]... per l'obrer Benia, obra despuix substituïda, no tota, puix queden aules, locals, o més be els grans arcs carpanals que les creuen transversalment, recayents a la colla claustral oposta al Paraninf, abans "teatre", o siga junt al carrer precisament "de l'Universitat";, freqüent i modernament entesa, o nomenada, com a prolongació de l'immediata "de comèdies", "creixqué aixina el local en els successius acreixentaments i reformes"; diu Cruilles, "fins als térmens en que hui ho veem" (octubre de 1875)."La part moderna més antiga -afig-, és la que forma l'àngul del carrer de la Nau i la de l'Universitat: el restant ho hem vist reedificar en els nostres dies i desaparéixer les chicotetes i ogives portes que es conserven".

L'edifici actual, neoclàssic, puix data de [[1830]], és obra de Joaquín Martínez i ocupa ara una illa de cases completa entre els carrers citats de la Nau i de l'Universitat formant àngul, i l'opost puix és quadrangular, resultant de la trobada del carrer de Salva i la plaça del Patriarca.

L'edifici actual, neoclàssic, puix data de [[1830]], és obra de Joaquín Martínez i ocupa ara una illa de cases completa entre els carrers citats de la Nau i de l'Universitat formant àngul, i l'opost puix és quadrangular, resultant de la trobada del carrer de Salva i la plaça del Patriarca.

El claustre està rodejat per una columnata d'orde toscà obra de l'arquitecte Monleón, columnata que sosté la galeria. Esta galeria, llimitada per una balustrada de pedra i lliure en tots els seus quatre costats, com reproduïxen les ilustracions fotogràfiques de Llorente ([[1889]]) quedà despuix tallada, en ocupar el seu costat corresponent a la frontera del carrer de Salvà una construcció de ferro i cristal destinada a gabinet de ciències naturals, que impedia circunvalar aquella. Dit gabinet quedà destruït, en el seu ric contingut inclós en el gran esquelet, que casi ho omplia tot, d'un ballenat, per l'incendi de maig de [[1931]]. Més tart despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] oberts ya els quatre costats de la galeria balustrada per haver desaparegut dit acristalament gabinet, es va cobrir aquella en tots els seus costats en teulada, sobre rebanc, i una atra balustrada semblant, recolzat tot en columnes d'orde jònic-romà, seguint el sistema de superposició d'órdens clàssics de l'arquitectura romana i renaixent. Les obres de la galeria foren dirigides per [[Francisco Javier Goerlich]], cap a [[1943]].

El claustre està rodejat per una columnata d'orde toscà obra de l'arquitecte Monleón, columnata que sosté la galeria. Esta galeria, llimitada per una balustrada de pedra i lliure en tots els seus quatre costats, com reproduïxen les ilustracions fotogràfiques de Llorente ([[1889]]) quedà despuix tallada, en ocupar el seu costat corresponent a la frontera del carrer de Salvà una construcció de ferro i cristal destinada a gabinet de ciències naturals, que impedia circunvalar aquella. Dit gabinet quedà destruït, en el seu ric contingut inclós en el gran esquelet, que casi ho omplia tot, d'un ballenat, per l'incendi de maig de [[1931]]. Més tart despuix de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] oberts ya els quatre costats de la galeria balustrada per haver desaparegut dit acristalament gabinet, es va cobrir aquella en tots els seus costats en teulada, sobre rebanc, i una atra balustrada semblant, recolzat tot en columnes d'orde jònic-romà, seguint el sistema de superposició d'órdens clàssics de l'arquitectura romana i renaixent. Les obres de la galeria foren dirigides per [[Francisco Javier Goerlich]], cap a [[1943]].

En el centre d'este pati claustral, un menut jardí en barana de fundició rodeja l'estàtua de [[Joan Lluis Vives]], realisada en l'any [[1880]] per [[Josep Aixa]], a iniciativa del Rector, el Doctor José Monserrat.

En el centre d'este pati claustral, un chicotet jardí en barana de fundició rodeja l'estàtua de [[Joan Lluis Vives]], realisada en l'any [[1880]] per [[Josep Aixa]], a iniciativa del Rector, el Doctor José Monserrat.

 

 

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Centro_Cultural_La_Nau_(Valencia) Centre Cultural La Nau en Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Centro_Cultural_La_Nau_(Valencia) Centre Cultural La Nau en Wikipedia]

[[Categoria:Arquitectura]]

[[Categoria:Arquitectura]]