| Llínea 3: |
Llínea 3: |
| | '''Harpócrates''' (en [[grec]] antic: Ἁρποκράτης; en fenici: 𐤇𐤓𐤐𐤊𐤓𐤈, ḥrpkrṭ; en copto: ϩⲁⲣⲡⲟⲕⲣⲁⲧⲏⲥ harpokrates), era el [[deu]] del silenci, els secrets i la confidencialitat en la religió helenística desenrollada en l'Aleixandria ptolemaica (i també una encarnació de l'esperança, segons [[Plutarco]]). | | '''Harpócrates''' (en [[grec]] antic: Ἁρποκράτης; en fenici: 𐤇𐤓𐤐𐤊𐤓𐤈, ḥrpkrṭ; en copto: ϩⲁⲣⲡⲟⲕⲣⲁⲧⲏⲥ harpokrates), era el [[deu]] del silenci, els secrets i la confidencialitat en la religió helenística desenrollada en l'Aleixandria ptolemaica (i també una encarnació de l'esperança, segons [[Plutarco]]). |
| | | | |
| − | Harpócrates va ser adaptat pels grecs del deu chiquet egipcíac [[Horus]], que representava al sol recent naixcut, que eixia cada dia en amanecer. El nom d'Harpócrates va ser una helenizació de l'egipcíac '''Horpajard''' o '''Harpajered''', que significa «Horus el chiquet». Horus és representat com un chiquet nuet en el dit en la boca, una realisació del [[jeroglífic]] per a chiquet (𓀔). Malinterpretant este gest, els poetes [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] posteriors varen fer d'Harpócrates el deu del silenci i el secret. També simbolisa el sol de l'amanecer o de l'[[hivern]], i la renovació constant. | + | Harpócrates va ser adaptat pels [[Antiga Grècia|grecs]] del deu chiquet egipcíac [[Horus]], que representava al sol recent naixcut, que eixia cada dia en amanecer. El nom d'Harpócrates va ser una helenizació de l'egipcíac '''Horpajard''' o '''Harpajered''', que significa «Horus el chiquet». Horus és representat com un chiquet nuet en el dit en la boca, una realisació del [[jeroglífic]] per a chiquet (𓀔). Malinterpretant este gest, els poetes grecs i [[Antiga Roma|romans]] posteriors varen fer d'Harpócrates el deu del silenci i el secret. També simbolisa el sol de l'amanecer o de l'[[hivern]], i la renovació constant. |
| | | | |
| | == Iconografia == | | == Iconografia == |
| Llínea 15: |
Llínea 15: |
| | És el sol dèbil de l'amanecer, o el Sol hivernal, nuet i desprotegit. Pero com este Sol, es transforma en un Sol poderós, i de dèbil chiquet es transforma en un Horus poderós i vengador de la mort del seu pare Osiris, en l'Horus guerrer, '''Hartomes''', que venç a Seth. | | És el sol dèbil de l'amanecer, o el Sol hivernal, nuet i desprotegit. Pero com este Sol, es transforma en un Sol poderós, i de dèbil chiquet es transforma en un Horus poderós i vengador de la mort del seu pare Osiris, en l'Horus guerrer, '''Hartomes''', que venç a Seth. |
| | | | |
| − | Formava part de l¡Enéada Heliopolitana. | + | Formava part de l'Enéada Heliopolitana. |
| | | | |
| | Segons Plutarco, Harpócrates va ser engendrat per [[Isis]] i Osiris, en relacions pòstumes, naixent abans d'hora com un chiquet dèbil de cames. | | Segons Plutarco, Harpócrates va ser engendrat per [[Isis]] i Osiris, en relacions pòstumes, naixent abans d'hora com un chiquet dèbil de cames. |
| Llínea 26: |
Llínea 26: |
| | | | |
| | == Cult == | | == Cult == |
| − | El seu cult es desenrolla en l'Imperi Nou i els grecs li adoren en el temple de Coptos junt a Isis i en El Mahamud, al nort de Luxor, a on apareix com a fill de [[Montu]] i [[Raettauy]]. En Edfu es mostra com a fill d'[[Hathor]] i d'[[Harsomtus]]. L'Horus sobre els cocodrils apareix en uns amulets cridats cippus, del periodo tardà, que es fan molt populars contra els animals perillosos. | + | El seu cult es desenrolla en l'Imperi Nou i els grecs li adoren en el temple de Coptos junt a Isis i en El Mahamud, al nort de Luxor, a on apareix com a fill de [[Montu]] i [[Raettauy]]. En Edfu es mostra com a fill d'[[Hathor]] i d'[[Harsomtus]]. L'Horus sobre els cocodrils apareix en uns amulets nomenats cippus, del periodo tardà, que es fan molt populars contra els animals perillosos. |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 |
| Llínea 40: |
Llínea 40: |
| | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson | | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson |
| | | | |
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
| | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 |
| | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com |