68 570
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Onuris '''Onuris''' és el nom grec de la divinitat egipcíaca '''Inheret''', que significa aquell que ha dut a l…»
[[File:Shu.svg|thumb|250px|Representació d'Onuris]]
'''Onuris''' és el nom grec de la divinitat egipcíaca '''Inheret''', que significa aquell que ha dut a la deesa lluntana. També es pot vore escrit com '''Anhur''', '''An-Her''', '''Anhuret''', '''Han-Her''' o '''Inhert'''. Simbolisa el poder creatiu del [[sol]].
== Iconografia ==
Es representava com un home barbut i en peluca curta, que du un tocat en quatre plomes (a voltes, dos) i vestit en un corfoll. Apareix tirant d'una corda que cau del cel en la que conduïa el sol i que atres voltes sembla una llança. En ocasions, se li ha aplegat a representar en [[cap]] de [[lleó]] (que representa força i poder). En algunes representacions, el vestit sembla similar a un kilt.
== Mitologia ==
En la [[mitologia egipcíaca]], Onuris era originalment un [[deu]] estranger de la caça, el regne de la qual estava en el [[desert]], que va passar a ser un deu de la guerra durant el Periodo tinita, i va començar a ser venerat en la zona egipcíaca d'Abidos, especialment en Tinis, durant la [[dinastia XI]].
El mit diu que hauria dut a la seua esposa, [[Menhit]] des de [[Nubia]], sent la seua contrapartida femenina, significant el seu nom (el que) du a la lluntana. Segons la llegenda, [[Ra]] va manar al seu mensager Onuris per a que duguera de regrés al seu Ull, que tenia vida pròpia. Segons una atra tradició va dur de regrés a casa a una deesa que hauria fugit a Nubia, sent esta identificada en [[Tefnut]].
Tenia el títul de Destructor dels enemics i era el patró de l'eixèrcit egipcíac, personificava als guerrers del rei i era el protector dels seus fidels contra els seus enemics i els animals amoladors. En les festes en el seu honor, es realisaven simulacres de batalles entre sacerdots i el poble en el que es colpejaven en bastons.
Els grecs varen igualar a Onuris en el seu deu de la guerra, [[Llaures]]. Els deus de l'Olimp varen fugir de [[Tifó]] i varen prendre forma animal en [[Egipte]]. La llegenda diu que Llaures havia pres la forma d'un peix com [[Lepidotus]] o Onuris.
Durant l'[[Antiga Roma|época romana]], l'emperador [[Tiberi]] va ser representat en els murs dels temples egipcíacs portant la corona distintiva de quatre plomes d'Onuris.
== Sincretisme ==
Degut a que el nom de Onuris també podria significar portador del cel, i pel seu tocat, va ser identificat més tarde com [[Shu]], espós de Tefnut, convertint-se en Onuris-Shu. ya que era la deitat més popular i significativa i, de fet, Shu era més un concepte que un deu, Shu va ser assimilat finalment a Onuris durant l'Imperi Nou.
En l'Imperi Nou, la seua popularitat va aumentar i va aplegar a tindre també el títul de Salvador, convertint-se per al poble en el seu llibertador, per la seua visió de la guerra com a font de llibertat i victòria. La seua fixació en la guerra, com Salvador i com a defensor del sol, compartit en [[Horus]], va contribuir a la seua eventual identificació en el molt més gran deu Horus. Com a caçador d'animals salvages apareix en esteles que posteriorment servirien com a model a les esteles màgiques en les que es representa a Horus de peu sobre els [[Cocodril|cocodrils]].
Durant el periodo egipcíac de domini sobre Nubia, els kushitas varen cridar a Horus-Onuris, Arensnufis (o també Arsnufis, Harensnufis), Ari-hes-nefer en egipcíac, que significaria Horus de la bella casa. En conseqüència, una volta que Osiris va aplegar a ser identificat com un aspecte d'Horus (i viceversa), Arensnufis va ser vist com a espós d'[[Isis]]. Com Aresnufis és representat en la Capella d'Adijalamani del Temple de Debod, actualment en [[Madrit]].
També se li identifica en el Tot de Panebes, diferent al Tot d'Hermópolis Magna, sent en este cas Hathor, la deesa lluntana.
== Cult ==
Els centres del seu cult varen ser Tanis, la capital del VIII nomo del Baix Egipte i Sebennitos, capital del XII nomo del Baix Egipte a on se li considerava el deu del vent.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Tosi, Mario. Dizionario enciclopedico delle divinità dell'antico Egitto. Ananke, 2004, Torino. ISBN 88-7325-064-5
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Onuris}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]
'''Onuris''' és el nom grec de la divinitat egipcíaca '''Inheret''', que significa aquell que ha dut a la deesa lluntana. També es pot vore escrit com '''Anhur''', '''An-Her''', '''Anhuret''', '''Han-Her''' o '''Inhert'''. Simbolisa el poder creatiu del [[sol]].
== Iconografia ==
Es representava com un home barbut i en peluca curta, que du un tocat en quatre plomes (a voltes, dos) i vestit en un corfoll. Apareix tirant d'una corda que cau del cel en la que conduïa el sol i que atres voltes sembla una llança. En ocasions, se li ha aplegat a representar en [[cap]] de [[lleó]] (que representa força i poder). En algunes representacions, el vestit sembla similar a un kilt.
== Mitologia ==
En la [[mitologia egipcíaca]], Onuris era originalment un [[deu]] estranger de la caça, el regne de la qual estava en el [[desert]], que va passar a ser un deu de la guerra durant el Periodo tinita, i va començar a ser venerat en la zona egipcíaca d'Abidos, especialment en Tinis, durant la [[dinastia XI]].
El mit diu que hauria dut a la seua esposa, [[Menhit]] des de [[Nubia]], sent la seua contrapartida femenina, significant el seu nom (el que) du a la lluntana. Segons la llegenda, [[Ra]] va manar al seu mensager Onuris per a que duguera de regrés al seu Ull, que tenia vida pròpia. Segons una atra tradició va dur de regrés a casa a una deesa que hauria fugit a Nubia, sent esta identificada en [[Tefnut]].
Tenia el títul de Destructor dels enemics i era el patró de l'eixèrcit egipcíac, personificava als guerrers del rei i era el protector dels seus fidels contra els seus enemics i els animals amoladors. En les festes en el seu honor, es realisaven simulacres de batalles entre sacerdots i el poble en el que es colpejaven en bastons.
Els grecs varen igualar a Onuris en el seu deu de la guerra, [[Llaures]]. Els deus de l'Olimp varen fugir de [[Tifó]] i varen prendre forma animal en [[Egipte]]. La llegenda diu que Llaures havia pres la forma d'un peix com [[Lepidotus]] o Onuris.
Durant l'[[Antiga Roma|época romana]], l'emperador [[Tiberi]] va ser representat en els murs dels temples egipcíacs portant la corona distintiva de quatre plomes d'Onuris.
== Sincretisme ==
Degut a que el nom de Onuris també podria significar portador del cel, i pel seu tocat, va ser identificat més tarde com [[Shu]], espós de Tefnut, convertint-se en Onuris-Shu. ya que era la deitat més popular i significativa i, de fet, Shu era més un concepte que un deu, Shu va ser assimilat finalment a Onuris durant l'Imperi Nou.
En l'Imperi Nou, la seua popularitat va aumentar i va aplegar a tindre també el títul de Salvador, convertint-se per al poble en el seu llibertador, per la seua visió de la guerra com a font de llibertat i victòria. La seua fixació en la guerra, com Salvador i com a defensor del sol, compartit en [[Horus]], va contribuir a la seua eventual identificació en el molt més gran deu Horus. Com a caçador d'animals salvages apareix en esteles que posteriorment servirien com a model a les esteles màgiques en les que es representa a Horus de peu sobre els [[Cocodril|cocodrils]].
Durant el periodo egipcíac de domini sobre Nubia, els kushitas varen cridar a Horus-Onuris, Arensnufis (o també Arsnufis, Harensnufis), Ari-hes-nefer en egipcíac, que significaria Horus de la bella casa. En conseqüència, una volta que Osiris va aplegar a ser identificat com un aspecte d'Horus (i viceversa), Arensnufis va ser vist com a espós d'[[Isis]]. Com Aresnufis és representat en la Capella d'Adijalamani del Temple de Debod, actualment en [[Madrit]].
També se li identifica en el Tot de Panebes, diferent al Tot d'Hermópolis Magna, sent en este cas Hathor, la deesa lluntana.
== Cult ==
Els centres del seu cult varen ser Tanis, la capital del VIII nomo del Baix Egipte i Sebennitos, capital del XII nomo del Baix Egipte a on se li considerava el deu del vent.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
* Tosi, Mario. Dizionario enciclopedico delle divinità dell'antico Egitto. Ananke, 2004, Torino. ISBN 88-7325-064-5
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Onuris}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]