Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Tomás Trénor i Palavicino''' ([[Valéncia]], [[1864]] - [[Madrit]], [[1913]]) fon un aristócrata, militar, empresari i filàntrop [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Tomás Trénor i Palavicino |
| + | | image = [[File:Tomás Trénor y Palavicino.jpg|thumb|250px|right|<center>Tomás Trénor i Palavicino, primer [[Marqués del Túria]] </center>]] |
| + | | peu = I Marqués del Túria |
| + | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] |
| + | | ocupació = Aristòcrata, militar i empresari. |
| + | | data_naix = [[1864]] |
| + | | lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] |
| + | | data_mort = [[1913]] |
| + | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] |
| + | }} |
| + | '''Tomás Trénor i Palavicino''', primer [[Marqués del Túria]] ([[Valéncia]], [[1864]] - † [[Madrit]], [[1913]]), fon un aristócrata, militar, empresari i filàntrop [[Comunitat Valenciana|valencià]]. |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
− | [[Image:Tomás Trénor i Palavicino.jpg|thumb|150px|Retrato de Tomás Trénor i Palavicino, [[Marquesat del Túria|I Marqués del Túria]].]]
| |
− |
| |
| Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els ([[Trénor]]). Era fill de Tomás [[Trénor]] Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'[[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia]] en [[1881]], ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la [[Gran Creu de l'Orde de Carles III]] i la [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]] en [[1898]]. Fon diputat en les Corts Espanyoles en [[1903]] i [[1907]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|partit conservador]]. En [[1906]] fon nomenat [[Gentilhome|Gentilhome de Cenra]] del rei, en eixercici. | | Tomás Trénor va nàixer en el si d'una aristocràtica família de comerciants i industrials valencians, els ([[Trénor]]). Era fill de Tomás [[Trénor]] Bucelli i Desamparados Palavicino i Ibarrola. Igual que son pare, va estudiar la carrera militar. Va entrar en l'[[Acadèmia d'Artilleria de Segòvia]] en [[1881]], ampliant coneiximents en l'estranger sobre tècnica i balística. Va conseguir el grau de tinent coronel. Fon condecorat en la [[Gran Creu de l'Orde de Carles III]] i la [[Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica]] en [[1898]]. Fon diputat en les Corts Espanyoles en [[1903]] i [[1907]] pel [[Partit Conservador (Espanya)|partit conservador]]. En [[1906]] fon nomenat [[Gentilhome|Gentilhome de Cenra]] del rei, en eixercici. |
| | | |
− | La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], des de la qual va promoure l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al [[José Serrano Simeón|Maestro Serrano]], que en [[1925]] es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual [[Himne de la Comunitat Valenciana]]. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal, en el suport i la presència dels reis [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] i [[Victòria Eugenia de Battenberg|Victoria Eugenia]] i del president del Govern, [[Antonio Maura]], i li va valdre la concessió, eixe mateix any, del títul de [[marquesat del Túria|Marqués del Túria]]. | + | La seua pertinença a l'alta burguesia comercial valenciana li va portar a la presidència de l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], des de la qual va promoure l'[[Exposició Regional Valenciana]] de [[1909]]. Per a això va conseguir la unanimitat dels estaments socials, polítics i econòmics valencians, especialment la dels partits polítics i la prensa. Va encarregar un himne de l'Exposició al [[José Serrano Simeón|Maestro Serrano]], que en [[1925]] es va adoptar com a oficial dels valencians i és l'actual [[Himne de la Comunitat Valenciana]]. L'èxit de l'acontenyiment, l'interés del qual li va costar la seua fortuna personal, en el soport i la presència dels reis [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] i [[Victòria Eugenia de Battenberg|Victoria Eugenia]] i del president del Govern, [[Antonio Maura]], i li va valdre la concessió, eixe mateix any, del títul de [[marquesat del Túria|Marqués del Túria]]. |
| | | |
| Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític [[Marcelo Azcárraga Palmero]]. La ciutat de [[Valéncia]] li va concedir la ''Medalla d'Or'' a títul pòstum. | | Va morir als 49 anys a conseqüència d'una pulmonia. Estava casat en Margarita Azcárraga i Fesser, filla del célebre militar i polític [[Marcelo Azcárraga Palmero]]. La ciutat de [[Valéncia]] li va concedir la ''Medalla d'Or'' a títul pòstum. |
Llínea 17: |
Llínea 26: |
| == Vore també == | | == Vore també == |
| *[[Trénor]]. | | *[[Trénor]]. |
| + | *[[Exposició Regional Valenciana]] de 1909. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
Llínea 25: |
Llínea 35: |
| {{Traduït de|es|Tomás_Trenor_y_Palavicino}} | | {{Traduït de|es|Tomás_Trenor_y_Palavicino}} |
| | | |
− | [[Categoria:Valencians]] | + | [[Categoria: Biografies]] |
− | [[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]] | + | [[Categoria: Valencians]] |
− | [[Categoria:Militares de la Comunitat Valenciana]] | + | [[Categoria: Polítics]] |
| + | [[Categoria: Polítics de la Comunitat Valenciana]] |
| + | [[Categoria:Militars]] |
| + | [[Categoria:Militars valencians]] |