Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
4 bytes afegits ,  15:40 8 jun 2023
Llínea 47: Llínea 47:     
== Història ==
 
== Història ==
Els cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu que fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en capitale n Carthago Spartaria (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depén l'economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el últim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, a banda d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla.
+
Els cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu que fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en capital en [[Carthago Spartaria]] (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depén l'economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el últim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, a banda d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla.
    
Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Despuix Múrcia passà a formar part del [[Regne de Castella]].
 
Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Despuix Múrcia passà a formar part del [[Regne de Castella]].
285

edicions

Menú de navegació