Canvis

Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena|marquesat de Villena]] en [[1366]].  

Durant la guerra civil castellana, va ajudar a [[Enric de Trastámara]], al comandament de les forces catalanes que Pere el Cerimoniós va enviar per a colaborar en el destronament de Pere el Cruel, rebent per això el [[marqués de Villena|marquesat de Villena]] en [[1366]].  

Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castilla|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella van ser anulats en [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].

Va participar en la [[batalla de Nájera]] i a la mort d'[[Enric de Trastámara]], el seu successor, el rei de Castella, [[Juan I de Castella|Juan I]], li va favorir en el títul de [[conestable]]. L'hostilitat de la noblea castellana va impedir que romanguera molt de temps en eixe càrrec, i tant el seu títul de marqués de Villena com el de conestable de Castella van ser anulats en [[1391]] pels tutors de [[Enric III el Dolent]].

Des de [[1381]] fon aixína mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries|Ampuries]].

Des de [[1381]] fon aixina mateix comte de Ribagorça, com [[Alfons IV]], a la mort de son pare [[Pere d'Aragó i d'Anjou]], [[comte de Ribagorça]] i [[comtat d'Ampuries|Ampuries]].

Al produir-se l'invasió del [[comte Armagnac]], va prendre les armes al costat de l'[[infant Martí]], germà de Joan I. Davall del regnat de [[Martí l'Humà]] va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les [[Talls de Saragossa]] de [[1398]] i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat [[Duc de Gandia]]. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc després, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el [[Compromís de Casp]] els representants que havien de decidir en l'elecció.

Al produir-se l'invasió del [[comte Armagnac]], va prendre les armes al costat de l'[[infant Martí]], germà de Joan I. Davall del regnat de [[Martí l'Humà]] va mantindre el seu prestigi de noble poderós, va participar en les [[Talls de Saragossa]] de [[1398]] i va assistir a l'any següent, a la coronació del monarca, sent nomenat [[Duc de Gandia]]. Encara en vida del monarca, i per si este morira sense fills vivents, va manifestar els seus drets eventuals a la Corona i, mort el rei poc després, va presentar la seua candidatura com a possible successor. Va morir, no obstant, abans d'haver-se reunit en el [[Compromís de Casp]] els representants que havien de decidir en l'elecció.

== Fonts ==

== Fonts ==

*[http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/productordetail.Htm?id=1220 «Aragó, Alfonso de, marqués de Villena (+1412)»], en Cens-Guia d'Arxius d'Espanya i Iberoamèrica.

*[http://censoarchivos.mcu.es/CensoGuia/productordetail.Htm?id=1220 «Aragó, Alfons de, marqués de Villena (+1412)»], en Cens-Guia d'Archius d'Espanya i Iberoamèrica.

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Història Valenciana]]