22 601
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
* Revestiment durant els [[Sigle XVII|sigles XVII]] al [[Sigle XIX|XIX]] del gòtic valencià per estils més nous com el barroc o neoclàssic, de manera que a dia de hui bona part del gòtic valencià, encara permaneix amagat.
* Revestiment durant els [[Sigle XVII|sigles XVII]] al [[Sigle XIX|XIX]] del gòtic valencià per estils més nous com el barroc o neoclàssic, de manera que a dia de hui bona part del gòtic valencià, encara permaneix amagat.
* Poca repercussió de l'[[art mudéixar]], encara que a pesar d'això, hi ha interessants eixemples d'arquitectura mudéixar en la [[Comunitat Valenciana]], que donat lo ocasional de la seua utilisació, són de gran singularitat.
* Poca repercussió de l'[[art mudéixar]], encara que a pesar d'això, hi ha interessants eixemples d'arquitectura mudéixar en la [[Comunitat Valenciana]], que donat lo ocasional de la seua utilisació, són de gran singularitat.
== Arquitectura ==
El Gòtic valencià es caracterisa en l'arquitectura pels seus salons i iglésies de gran amplitut horisontal en émfasis en la part estructural recolzada en contraforts i decoració mínimes i austeres.
Casi tots els edificis importants es troben en poblacions de certa importància, a on es varen alçar en els [[Sigle XIII|sigles XIII]] i [[Sigle XIV|XIV]], ya que en el camp abundaven els moriscs, predominant els cristians en les ciutats.
Els arquitectes més destacats dins del gòtic valencià són: [[Pere Comte]], [[Francesc Baldomar]], [[Pere Balaguer]], [[Andreu Julià]], etc.
== Pintura gòtica valenciana ==
[[Comunitat Valenciana|Valéncia]] es convertirà en la sèu de l'escola pictòrica més important de la pintura gòtica internacional en la [[península ibèrica]]. En el [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] es troba la majoria de la pintura gòtica valenciana, ademés de posseir la major colecció de pintura gòtica d'[[Espanya]].
L'escola pictòrica del gòtic valencià tindrà el seu foc principal en Valéncia i estarà composta per mestres com [[Lluís Dalmau]], [[Lorenzo Saragossa]] (Retaule de [[Jérica]]), [[Pere Nicolau]] (retaule de [[Sarrión]]), l'[[Alemanya|alemà]] [[Marzal de Sax]] (gran retaule de Sant Jorge), [[Gonçal Peris]], [[Miguel Alcanyís]], [[Antoni Peris]], [[Jaume Mateu]] o [[Juan Rexach]].
En el Regne de Valéncia varen treballar també el brujense [[Louis Alincbrot]], coneixedor de l'obra de Jan van Eyck, establit en la capital del Túria de [[1439]] a [[1460]], [[Jacomart]], a partir de l'any [[1451]], autor del retaule de [[Catí]], i Juan Rexach, a qui s'atribuïx el retaule de Sant Martín, en la catedral de [[Segorbe]]. Aixina mateix, cal destacar la figura de [[Rodrigo d'Osona]], en el retaule del Calvari de l'iglésia de Sant Nicolás, de [[1476]], en una forta influència de Rogier Van der Weyden; sent figura clau en la transició cap a la pintura renaixentista, junt en [[Vicente Macip]].
== Escultura gótica valenciana ==
La producció escultòrica del gòtic valencià, poc coneguda encara pel públic en general, està sent estudiada i redescoberta en l'actualitat per diversos especialistes que posen émfasis en el seu gran valor. En este camp cal destacar l'obra escultòrica del renombrat Pere Comte en edificis com la [[Llonja de la Seda de Valéncia|Llonja de la Seda]] i el claustre superior del [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], entre atres edificis. Un atre eixemple destacat és el sepulcro dels Vallterra-Fernández d'Heredia en la catedral de Segorbe, que data de l'últim deceni del sigle XIV.
== Referències ==
== Referències ==