68 589
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[Image:Crisostomo martinez-atlas.jpg|thumb|250px|''Esquelets i ossos'', ca. [[1680]]-[[1694]], [[aiguafort]], [[Biblioteca Nacional d'Espanya]]]]
[[Image:Crisostomo martinez-atlas.jpg|thumb|250px|''Esquelets i ossos'', ca. [[1680]]-[[1694]], [[aiguafort]], [[Biblioteca Nacional d'Espanya]]]]
'''Crisóstom J. Aleixandri Martínez Sorlí''', conegut popularment com '''Crisóstom Martínez''' o '''Crisóstomo Martínez''' ([[Valéncia]], [[1638]] - † [[Flandes]], [[1694]]) fon un famós anatomiste i dibuixant [[Regne de Valéncia|valencià]].
'''Crisóstom J. Aleixandri Martínez Sorlí''', conegut popularment com '''Crisóstom Martínez''' o '''Crisóstomo Martínez''' ([[Valéncia]], [[1638]] - † [[Flandes]], [[1694]]) fon un famós anatomiste, pintor, gravador, microscopista i dibuixant [[Regne de Valéncia|valencià]], enquadrat dins del moviment novator de la ciència espanyola del [[Barroc]].
En l'[[Universitat de Valéncia]] inicià l'elaboració d'un Atles anatòmic en l'any [[1680]], que continuà en [[París]], a on s'instalà gràcies a una beca que li concedí el rei [[Carles II]]. Feu notables estudis microscòpics sobre els [[os|ossos]] del [[cos humà]] i explicà els processos d'ossificació des de l'estat embrionari fins a l'estat de madurea del [[sistema òsseu]].
En l'[[Universitat de Valéncia]] inicià l'elaboració d'un Atles anatòmic en l'any [[1680]], que continuà en [[París]], a on s'instalà gràcies a una beca que li concedí el rei [[Carles II]]. Feu notables estudis microscòpics sobre els [[os|ossos]] del [[cos humà]] i explicà els processos d'ossificació des de l'estat embrionari fins a l'estat de madurea del [[sistema òsseu]].
En París va sofrir dures condicions de vida tant per la seua mala salut com per les males relacions entre [[Espanya]] i [[França]], fins al punt de que va tindre que abandonar la ciutat en l'any [[1690]] acusat d'espia. A partir d'ahí es desconeix la seua localisació. Una cita de José Rodríguez en la seua Biblioteca Valentina de [[1747]], afirma que va morir en Flandes al voltant de l'any 1694.
Dels seus treballs a l'oli es conserven en els fondos del [[Museu de Belles Arts de Valéncia]] en el que varen ingressar sense atribució a raïl de la desamortisació Sant Andrés Corsini, procedent de l'iglésia del convent del Carmen, Sant Pascual Bailón adorant l'eucaristía, de la sacristia de l'iglésia de Sant Tomás i la Mort de sant Francisco Javier, pintada en [[1678]], que va servir de predela en el retaule dedicat al sant en l'iglésia de la Companyia de Valéncia.
== Atles Anatòmic ==
En l'Archiu de l'Ajuntament de Valéncia es conserven díhuit làmines originals, dotze d'elles realisades en Valéncia i les restants en [[París]] i remeses des d'allí al catedràtic de l'Universitat de Valéncia Juan Bautista Gil de Castelldases. Una d'elles, dedicada a les proporcions del cos humà, va ser l'única que es va editar en vida de l'autor en l'any [[1689]], tornant-se a reeditar en [[Frankfurt]] i [[Leipzig]] i de nou, junt en una atra que representa dotze esquelets en vàries posicions, en l'any [[1740]] en París. En [[1780]], la Real Acadèmia de Pintura i Escultura francesa, va comprar les planches i les va tornar a publicar en el mateix anys de 1780.
Les làmines conservades corresponen a l'osteología, en les que va incloure aspectes morfològics nous, com són l'embriologia de l'os (ossificació del cartílec) i la microscopia (aspecte trabecular del mateix), colocant-se a la vanguarda dels morfólecs europeus del moment, contenen representacions del noranta per cent de l'esquelet humà.
== Referencies ==
== Referencies ==