| | Més tart, Sogorp-Albarracín, va tindre grans disputes territorials en la [[sèu de Valéncia]], ya que esta alegava els seus drets sobre vàries Iglésies de Sogorp: la Vila d'Altura, Alpuente, Aras, Arcos, Andilla, Villahermosa del Río, Cortes, Zucaina, Castillo de Villamalefa, Puebla de Arenoso, Jérica i fins a 32 iglésies més, de les quals, Valéncia cobrava rendes, per la donació en l'any [[1245]] per part del Rei Moro de Valéncia [[Zeit Abuzeit]] al rei [[Jaume I]]. El Bisbe de Valéncia [[Arnaldo de Peralta]], va prendre a mà armada l'Iglésia de Sogorp i va tirar al Prelat sogorbí. Roma, va resoldre la qüestió en favor del bisbe de Sogorp-Albarracín, encara que molts dels territoris ocupats, varen quedar en mans de la mitra valenciana (fins al reajustament de circumscripcions en [[1953]] any en el que es varen desprendre un grup de 22 iglésies que formaven un enclauament en la [[província de Castelló]]). | | Més tart, Sogorp-Albarracín, va tindre grans disputes territorials en la [[sèu de Valéncia]], ya que esta alegava els seus drets sobre vàries Iglésies de Sogorp: la Vila d'Altura, Alpuente, Aras, Arcos, Andilla, Villahermosa del Río, Cortes, Zucaina, Castillo de Villamalefa, Puebla de Arenoso, Jérica i fins a 32 iglésies més, de les quals, Valéncia cobrava rendes, per la donació en l'any [[1245]] per part del Rei Moro de Valéncia [[Zeit Abuzeit]] al rei [[Jaume I]]. El Bisbe de Valéncia [[Arnaldo de Peralta]], va prendre a mà armada l'Iglésia de Sogorp i va tirar al Prelat sogorbí. Roma, va resoldre la qüestió en favor del bisbe de Sogorp-Albarracín, encara que molts dels territoris ocupats, varen quedar en mans de la mitra valenciana (fins al reajustament de circumscripcions en [[1953]] any en el que es varen desprendre un grup de 22 iglésies que formaven un enclauament en la [[província de Castelló]]). |