69 156
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 25:
Llínea 25: − + − + Llínea 38:
Llínea 38: − +
sense resum d'edició
==== La separació ====
==== La separació ====
El papa Gregori XIII, a instàncies de Felip II d'Espanya, va dissoldre l'unió alegant, en una [[Bula]] publicada en [[1577]] les següents raons: Sogorp pertanyia al [[Regne de Valéncia]] i [[Albarracín]] al d'[[Regne d'Aragó|Aragó]]; tots els canonges, residien en Sogorp i, el cult en Albarracín estava abandonat per la gran població [[Morisc|morisca]]. També va aprofitar la vacant de l'arquebisbat de Saragossa i la del bisbat de Sogorp-Albarracín.
El papa Gregori XIII, a instàncies de [[Felip II]] d'Espanya, va dissoldre l'unió alegant, en una [[Bula]] publicada en [[1577]] les següents raons: Sogorp pertanyia al [[Regne de Valéncia]] i [[Albarracín]] al d'[[Regne d'Aragó|Aragó]]; tots els canonges, residien en Sogorp i, el cult en Albarracín estava abandonat per la gran població [[Morisc|morisca]]. També va aprofitar la vacant de l'arquebisbat de Saragossa i la del bisbat de Sogorp-Albarracín.
L'orde, fon ben acollida en Albarracín, pero no en Sogorp, que va retardar la separació 20 anys. El nou bisbat d'Albarracín, fon proclamat sufragàneu de [[Saragossa]], mentres que el de Sogorp, ho fon de [[Valéncia]].
L'orde, fon ben acollida en Albarracín, pero no en Sogorp, que va retardar la separació 20 anys. El nou bisbat d'Albarracín, fon proclamat sufragàneu de [[Saragossa]], mentres que el de Sogorp, ho fon de [[Valéncia]].
==== La nova diòcesis ====
==== La nova diòcesis ====
[[Image:Guinot 1.jpg|250px|Josep Maria Guinot|Josep Maria Guinot]]
[[Image:Guinot 1.jpg|thumb|250px|Josep Maria Guinot]]
El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].
El Concordat de [[1953]] i l'intent d'adaptar les diòcesis als llímits provincials civils va propiciar la configuració actual de la nova diòcesis. El Decret de la Sagrada Congregació Consistorial ''De mutatione finium Dioecesium Valentinae-Segorbicensis-Dertotensis'', de 31 de maig de [[1960]], desmembrava del territori de la Diòcesis de Sogorp les parròquies i iglésies filials pertanyents a la [[província de Valéncia]], les quals varen ser agregades a l'[[Archidiòcesis de Valéncia]]. De la mateixa manera, de la [[Diòcesis de Tortosa]] eren desmembrades les parròquies i iglésies filials dels Archiprestats de [[Nules]], [[Vilarreal]], [[Castelló de la Plana]], [[Llucena]] i [[Albocàsser]]. Lo mateix va ocórrer en la parròquia de [[Bechí]], que com a enclavament, va pertànyer a la [[Diòcesis de Terol]] fins a l'any [[1956]].
Com a fet històric Castelló fon el "centre de la diòcesis" degut a que el bisbe de Tortosa fra [[Antonio José Salinas i Moreno]] ([[1790]]-[[1814]]), que despuix fon bisbe, va manar construir el palau bisbal en la ciutat, com a residència en les seues llargues estàncies en Castelló.
Com a fet històric Castelló fon el "centre de la diòcesis" degut a que el bisbe de Tortosa fra [[Antonio José Salinas i Moreno]] ([[1790]]-[[1814]]), que despuix fon bisbe, va manar construir el palau bisbal en la ciutat, com a residència en les seues llargues estàncies en Castelló.
Despuix de l'unió, la Bula, de 24 de juny de [[1960]], de Sa Santitat [[Joan XXIII]], decretava afegir a la diòcesis de Sogorp el títul de Castelló, passant a denominar-se tant el bisbe com la diòcesis en la doble denominació de Sogorp-Castelló. Sogorp conservava la dignitat de catedral episcopal i s'elevava de ranc a la llavors [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|colegiata de Santa María de Castelló]].
Despuix de l'unió, la Bula, de [[24 de juny]] de [[1960]], de Sa Santitat [[Joan XXIII]], decretava afegir a la diòcesis de Sogorp el títul de Castelló, passant a denominar-se tant el bisbe com la diòcesis en la doble denominació de Sogorp-Castelló. Sogorp conservava la dignitat de catedral episcopal i s'elevava de ranc a la llavors [[Concatedral de Santa Maria de Castelló|colegiata de Santa María de Castelló]].
Un dels principals impulsors en que es creara la Diòcesis Sogorp-Castelló fon el religiós castellonenc [[Josep Maria Guinot i Galan]] (Artana, 1907-Castelló, 2005).
Un dels principals impulsors en que es creara la Diòcesis Sogorp-Castelló fon el religiós castellonenc [[Josep Maria Guinot i Galan]] (Artana, 1907-Castelló, 2005).