154 706
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Bertomeu de Torres Naharro''' o '''Bartolomé Torres Naharro''' ([[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], 1485 - 1520?) fon un poeta i dramaturc espanyol de la Renaixença. Creador i introductor de noves formes teatrals i poètiques, fon el primer preceptiste en llengua [[vernàcula]] del teatre europeu.
{{Biografia|
| nom = Bertomeu de Torres Naharro
| image = [[File:BA-Torre de Miguel Sesmero 08.jpg|200px]]
| peu = Monument a Bertomeu de Torres Naharro
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
| ocupació = Escritor, poeta i dramaturc.
| data_naix = [[1485]]
| lloc_naix = [[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[Extremadura]], [[Espanya]]
| data_mort = [[1520]]?
| lloc_mort = S'ignora
}}
'''Bertomeu de Torres Naharro''' o '''Bartolomé Torres Naharro''' ([[Torre de Miguel Sesmero]], [[Badajoz]], [[1485]] - † [[1520]]?) fon un escritor, poeta i dramaturc espanyol de la Renaixença. Creador i introductor de noves formes teatrals i poètiques, fon el primer preceptiste en llengua [[vernàcula]] del teatre europeu.
== Biografia ==
== Biografia ==
[[File:Propalladia.jpg|thumb|290px|Portada de la primera edició de Propalladia (1517)]]
(Secció per completar)
Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]].
Emigrà a [[Itàlia]] a principis del [[sigle XVI]] i va aplegar a [[Roma]] cap a [[1508]], llavors d'un ambient antiespanyol despuix de la mort d'[[Aleixandre VI]] i la caiguda [[Els Borgia|dels Borgia]] (o Borja). Entre els anys [[1512]] i [[1516]] Torres Naharro s'ordena sacerdot, servix a la cúria i busca per la ciutat beneficis i mecenage. El seu primer protector fon el cardenal Giulio Zanobi di Giuliano de'Medici, fill bastart de Giuliano de Medici (1478-1534), molt poderós, ya que el [[Papa]] Lleó X era el seu cosí i ell mateixa va aplegar a ser papa en el nom de Clement VII.
És en la seua cort pontifícia a on va representar (i provablement ya va imprimir) les seues obres abans de [[1517]], puix comenta assunts d'actualitat llavors: la batalla de Ràvena ([[1512]]), la recluta de soldats per a la [[Lliga Santa]] ([[1512]]), la celebració de la victòria espanyola sobre els venecians en Vicenza ([[1513]]), el viage d'Isabella d'Este a Roma i pot ser que a [[Nàpols]] ([[1514]]-[[1515]]), l'entrada triumfal de Lleó X en [[Florència]] i [[Bolonya]] ([[1515]]), la condolença per la mort del [[Duc de Nàjera]] ([[1515]]), la molt possible representació de la ''Tinellaria'' davant el papa ([[1515]] o [[1516]]), la condolença per les morts de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] i del rei [[Ferrando el Catòlic]] ([[1516]]).
En la seua obra va constituir per primera volta uns principis de teoria teatral que trenquen en les convencions classicistes i s'alvança mig sigle a dramaturcs com [[Juan de la Cueva]] o el propi [[Lope de Vega]]. Va ampliar la galeria de personages i va fixar el seu número entre sis i dotze (encara que en el seu ''Tinellaria'' hi ha vint), va establir cinc jornades, com recomanava [[Horacio]], i va recomanar el concepte de verosimilitut per a les comèdies i el decor com a principi artístic que deu presidir-les: adequació de paraules, vestimentes i gests a la condició social i importància dels personages. També anticipa elements de la comèdia barroca, com l'incorporació de l'honor a la trama, la comèdia d'enredros amorosos o l'us sistemàtic del vers octosílap (solament usa el endecasílap en italià, idioma que dominava junt al francés i el portugués). El segon dels seus protectors fon el cardenal espanyol [[Bernardino López de Carvajal]] ([[1455]]-[[1523]]), antic bisbe de [[Sigüenza]] i de [[Túsculo]], que fon cubiculari del papa [[Sixte VI]] i embaixador de facte dels [[Reis Catòlics]] en la cúria. En eixa época també va compondre prou poesia en italià i espanyol, a voltes de fort contingut anticlerical. Destaquen ''Salmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos'' (en memòria de la batalla de la Motta, guanyada en [[1513]] per les forces espanyoles); ''Retracto'' ([[1515]]), ''Lamentaciones de amor y Epístola recordatoria''.
Abans de l'any [[1517]] es marcha de Roma a Nàpols, a on publica en eixe any la ''Propalladia'', que conté huit de les seues comèdies, prou de les seues poesies i un important proemi o pròlec a on teorisa sobre el teatre i dividix les comèdies en ''a noticia'' i ''a fantasia'', açò és, en realistes i en tendència a lo còmic o idealisades, imaginatives i series. El títul respon a ser les primeres produccions poètiques ("primae res Palladis") de l'autor. Des d'allí va tornar a [[Espanya]].
S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola|Índex]] de l'[[Inquisició|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa».
== Cites ==
* Bertomeu de Torres Naharro, en la seua comèdia ''Propalladia'' (Nàpols, 1517), es pot llegir:
{{Cita|''... Mas aveis destar alerta por sentir los personajes que hablan quatro lenguajes hasta acabar su rehierta. No salen de cuenta cierta por latín e italiano, castellano y valenciano que ninguno desconcierta.''}}
== Referències ==
* Domínguez Bordona, J. Proceso inquisitorial contra el escultor Esteban Jamete, Madrid, Junta para la ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, 1933, p. 53
* Oleza, Juan, «En torno a los últimos años de Bartolomé de Torres Naharro», en P. Garelli e G. Marchetti, eds. Un «Hombre de bien». Saggi di lingue e letterature iberiche in onore di Rinaldo Froldi. Alessandria. Edizioni dell’Orso. 2004. pp. 233-248
* Pérez Priego, Miguel Ángel, «Bartolomé de Torres Naharro», Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia
* Cfr. Wilson, Edward M. y Duncan Moir, Historia de la literatura española, vol. 3: Siglo de Oro: teatro., Barcelona, Ariel, 1985 (6ª ed. rev.), pág. 43, 45. ISBN 84-344-8354-8
== Bibliografia ==
* Blecua, José Manuel, Historia de la literatura española I, Librería General, Zaragoza, España, 1944
* García López, José, Historia de la literatura española,Vicens-Vivens, Barcelona, España, 1974
* Menéndez Peláez, Jesús et al., Historia de la literatura española, vol. II: Renacimiento y Barroco, Everest, León, España, 2005
* Pedraza, Felipe-B. y Rodríguez, Milagros, Manual de literatura española II. Renacimiento, Cénlit Ediciones, Tafalla, España, 1980
* Wilson, Edward M. y Duncan Moir, Historia de la literatura española, vol. 3: Siglo de Oro: teatro., Barcelona, Ariel, 1985 (6.ª ed. rev.), págs. 41-47. ISBN 84-344-8354-8
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Bartolomé Torres Naharro}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bartolom%C3%A9_Torres_Naharro Bertomeu de Torres Naharro en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Bartolom%C3%A9_Torres_Naharro Bertomeu de Torres Naharro en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Escritors]]
[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
[[Categoria:Poetes]]
[[Categoria:Poetes espanyols]]
[[Categoria:Dramaturcs]]
[[Categoria:Dramaturcs espanyols]]
[[Categoria:Teatre]]
[[Categoria:Sigle XV]]
[[Categoria:Sigle XVI]]