| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | [[File:Dosaigues vista.jpg|thumb|right|<center>Palau del Marqués de Dosaigües</center>]] | | [[File:Dosaigues vista.jpg|thumb|right|<center>Palau del Marqués de Dosaigües</center>]] |
| | | | |
| − | El '''Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuàries "González Martí"''' o simplement '''Museu Nacional de Ceràmica''', està situat en l'edifici del '''Palau del Marqués de Dosaigües''' en el racó del carrer Federico Garcia Sanchiz, en el nº 6, de la ciutat de [[Valéncia]] i té també entrada pel carrer Poeta Querol nº 2. | + | El '''Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuàries "González Martí"''' o simplement '''Museu Nacional de Ceràmica''', està situat en l'edifici del '''Palau del Marqués de Dosaigües''' en el racó del carrer Federico Garcia Sanchiz, en el número 6, de la ciutat de [[Valéncia]] i té també entrada pel carrer Poeta Querol número 2. |
| | | | |
| | == Edifici == | | == Edifici == |
| | [[File:El salón de baile del palacio del Marqués de Dos Aguas. Museo Nacional de Cerámica. Valencia, España.jpg|thumb|right|<center>Salón del ball del Palau del Marqués de Dosaigües</center>]] | | [[File:El salón de baile del palacio del Marqués de Dos Aguas. Museo Nacional de Cerámica. Valencia, España.jpg|thumb|right|<center>Salón del ball del Palau del Marqués de Dosaigües</center>]] |
| | | | |
| − | El Palau del Marqués de Dosaigües és un dels edificis civils d'estil [[barroc]] i rococó més significatius de la ciutat de Valéncia i seu del Museu Nacional de Ceràmica. | + | El Palau del Marqués de Dosaigües és un dels edificis civils d'estil [[barroc]] i [[rococó]] més significatius de la ciutat de Valéncia i seu del Museu Nacional de Ceràmica. |
| | | | |
| − | Declarat monument històric en l'any [[1941]], el Palau del Marqués de Dosaigües, va ser comprat per l'estat en l'any [[1949]] per a ubicar en ell, la colecció de ceràmica. Despuix de la seua primera rehabilitació per a adequar les sales com a museu, des de llavors s'han succeït numeroses intervencions que comprenen la restauració de l'immoble, millores en la seua infraestructura i la renovació dels espais museològics. En l'any 1990 el museu va tancar per a mamprendre una nova restauració de l'edifici, segons el proyecte de l'arquitecte Ginés Sánchez Hevia, obrint de nou les seues portes al públic en l'any 1998. | + | Declarat monument històric en l'any [[1941]], el Palau del Marqués de Dosaigües, fon comprat per l'estat en l'any [[1949]] per a ubicar en ell, la colecció de ceràmica. Despuix de la seua primera rehabilitació per a adequar les sales com a museu, des de llavors s'han succeït numeroses intervencions que comprenen la restauració de l'immoble, millores en la seua infraestructura i la renovació dels espais museològics. En l'any 1990 el museu tancà per a mamprendre una nova restauració de l'edifici, segons el proyecte de l'arquitecte Ginés Sánchez Hevia, obrint de nou les seues portes al públic en l'any [[1998]]. |
| | | | |
| − | El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny de Hipólit Rovira. | + | El Palau del Marqués de Dosaigües és producte d'una radical reforma duta a terme sobre l'antiga casa pairal de la Rabassa de Perellós, titulars del marquesat de Dosaigües, en la década de [[1740]] en un pronunciat estil rococó. De planta quadrangular irregular, organisat entorn d'un pati i en torres en els cantons, les seues fronteres s'alcen en planta baixa i dos altures, i en un lateral es situa la porta principal, feta en alabastre per Ignaci Vergara sobre disseny d'Hipólit Rovira. |
| | | | |
| | Presidida per l'image de la [[Mare de Deu]], des d'ella descendixen dos cabals d'[[aigua]] en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos [[riu|rius]], tot en un aspecte de desbordant voluptuositat. | | Presidida per l'image de la [[Mare de Deu]], des d'ella descendixen dos cabals d'[[aigua]] en alusió al títul dels marquesos, en dos atlants als costats que simbolisen dos [[riu|rius]], tot en un aspecte de desbordant voluptuositat. |
| Llínea 18: |
Llínea 18: |
| | [[File:Valencia Museo ceramica ni.jpg|thumb|250px|Carrossa de les Nimfes]] | | [[File:Valencia Museo ceramica ni.jpg|thumb|250px|Carrossa de les Nimfes]] |
| | | | |
| − | En el seu interior encara podem observar hui en dia les carrosses del [[sigle XVIII]] i els salons huitcentistes en la seua decoració original, recentment restaurada, mentres que en la segona planta es situa el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, en una important colecció de peces des de l'Antiguetat als més moderns dissenys. | + | En el seu interior encara podem observar hui en dia les carrosses del [[sigle XVIII]] i els salons huitcentistes en la seua decoració original, recentment restaurada, mentres que en la segona planta es situa el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, en una important colecció de peces des de l'antiguetat als més moderns dissenys. |
| | | | |
| | En l'any [[1969]], en haver incrementat els seus fondos en numerosos objectes de mobiliari, indumentària, pintura i atres coleccions de la tradició valenciana i els seus autors autòctons, es va dispondre que el Museu exhibira, junt en la ceràmica, objectes d'art suntuari, passant a denominar-se Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuaries González Martí. | | En l'any [[1969]], en haver incrementat els seus fondos en numerosos objectes de mobiliari, indumentària, pintura i atres coleccions de la tradició valenciana i els seus autors autòctons, es va dispondre que el Museu exhibira, junt en la ceràmica, objectes d'art suntuari, passant a denominar-se Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Suntuaries González Martí. |
| | | | |
| | === Pati de carruages === | | === Pati de carruages === |
| − |
| |
| | En la planta baixa, despuix de passar el vestíbul, es troba el «pati de carruages», com el seu nom indica era l'antic pati a on es guardaven els carruages i es trobaven també els estables per als animals de tir. Ahí s'exponen la «carrossa de les Nimfes», realisada per Hipólito Rovira i Ignacio Vergara i datada en l'any [[1753]], la del marqués de Llanera, d'estil imperi, i una cadira de mans, d'estil rococó, també del sigle XVIII. | | En la planta baixa, despuix de passar el vestíbul, es troba el «pati de carruages», com el seu nom indica era l'antic pati a on es guardaven els carruages i es trobaven també els estables per als animals de tir. Ahí s'exponen la «carrossa de les Nimfes», realisada per Hipólito Rovira i Ignacio Vergara i datada en l'any [[1753]], la del marqués de Llanera, d'estil imperi, i una cadira de mans, d'estil rococó, també del sigle XVIII. |
| | | | |
| | === Planta primera === | | === Planta primera === |
| | [[File:Palau del Marquès de Dosaigües P1140033.JPG|thumb|250px|Sala Roja]] | | [[File:Palau del Marquès de Dosaigües P1140033.JPG|thumb|250px|Sala Roja]] |
| | + | La visita a este pis està estructurada per a recórrer lo que eren les habitacions particulars dels marquesos de Dos Aigües, totes decorades en estuc i pintures murals, es troben amoblades en part del mobiliari original com és la ''Sala de ball'', la ''Sala roja'', la ''Saleta oriental'', la nomenada ''de la Porcelana'', en el mobiliari original realisat en Dresde en plaques de ceràmica incrustades, aixina com són de porcelana de Meissen la llàntia i els apliques junt en algunes figures. En el dormitori es troba una gran banyera de [[marbre]] blanc de Carrara i el sostre està decorat en pintures de Plácido Francés i Pascual realisades en l'any [[1862]]. |
| | | | |
| − | La visita a este pis està estructurada per a recórrer lo que eren les habitacions particulars dels marquesos de Dos Aigües, totes decorades en estuc i pintures murals, es troben amoblades en part del mobiliari original com és la Sala de ball, la Sala roja, la Salita oriental, la cridada de la Porcelana en el mobiliari original realisat en Dresde en plaques de ceràmica incrustades, aixina com són de porcelana de Meissen la llàntia i apliques junt en algunes figures. En el dormitori es troba una gran banyera de [[marbre]] blanc de Carrara i el sostre està decorat en pintures de Plácido Francés i Pascual realisades en l'any [[1862]].
| + | Els paviments estan realisats en marqueteria de marbre de diferents colors, a on es pot vore les inicials «MD» corresponents al Marqués de Dos Aigües. En totes estes sales es poden admirar pintures i objectes variats, rellonges, gerros etc. com a complement de l'exquisita decoració de l'época. |
| − | | |
| − | Els paviments estan realisats en marqueteria de marbre de diferents colors, a on es pot vore les inicials «MD» corresponents el Marqués de Dos Aigües. En totes estes sales es poden admirar pintures i objectes variats, rellonges, gerros etc. com a complement de l'exquisita decoració de l'época. | |
| | | | |
| | === Planta segona === | | === Planta segona === |
| | [[File:Palau del Marquès de Dosaigües P1140022.JPG|thumb|250px|Recreació d'una antiga cüina valenciana]] | | [[File:Palau del Marquès de Dosaigües P1140022.JPG|thumb|250px|Recreació d'una antiga cüina valenciana]] |
| | | | |
| − | Tota esta planta s'ha dedicat a l'exhibició de ceràmica d'us o adorn o com a element arquitectònic. Del contingut del Museu destaquen la colecció de ceràmica medieval cristiana procedent de [[Manises]] i [[Paterna]]; un conjunt de ceràmiques de l'antiguetat: gregues, ibèriques i romanes; una producció de [[Rajola|rajoletes]] migevals valencians i produccions de la Real Fàbrica d'Alcora. La primera colecció donada pel seu fundador González Martí, constava d'unes sis mil peces en la seua majoria ceràmiques que comprenien des de l'época medieval fins a escurades populars del sigle XiX. Es troba exposta repartida en les diverses sales d'esta segona planta del palau. | + | Tota esta planta s'ha dedicat a l'exhibició de ceràmica d'us o adorn o com a element arquitectònic. Del contingut del Museu destaquen la colecció de ceràmica migeval cristiana procedent de [[Manises]] i [[Paterna]]; un conjunt de ceràmiques de l'antiguetat: gregues, ibèriques i romanes; una producció de [[rajola|rajoletes]] migevals valencians i produccions de la [[Real Fàbrica d'Alcora]]. La primera colecció donada pel seu fundador González Martí, constava d'unes sis mil peces en la seua majoria ceràmiques que comprenien des de l'época migeval fins a escurades populars del [[sigle XIX]]. Es troba exposta repartida en les diverses sales d'esta segona planta del palau. |
| | | | |
| | == Vore també == | | == Vore també == |
| | | | |
| | * [[Museu de Ceràmica de Manises]] | | * [[Museu de Ceràmica de Manises]] |
| − | | + | |
| | == Referències == | | == Referències == |
| | * Esteban Chapafría, Julia (2008). «Valéncia i el patrimoni cultural durant la Guerra Civil». Valéncia: Vicerectorat de Cultura de la Universitat de Valéncia. pp. 92-123 | | * Esteban Chapafría, Julia (2008). «Valéncia i el patrimoni cultural durant la Guerra Civil». Valéncia: Vicerectorat de Cultura de la Universitat de Valéncia. pp. 92-123 |