Canvis

En 1989, el llavors president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]], va assumir la idea de [[José María López Piñero]], catedràtic d'història de la ciència de la [[Universitat de Valéncia]], de construir un museu científic en els terrenys del Jardí del [[Túria]] que afrontaven en el camí de les Moreres. [[Joan Lerma|Lerma]] va encarregar la creació d'un equip que articulara el proyecte i que va visitar espais de semblants característiques en [[Múnich]], [[Canadà]] o [[Londres]] per a elaborar un proyecte d'evident temàtica pedagògica: un àtom serviria de guia al visitant per a mostrar-li totes les facetes de la naturalea.

En 1989, el llavors president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]], va assumir la idea de [[José María López Piñero]], catedràtic d'història de la ciència de la [[Universitat de Valéncia]], de construir un museu científic en els terrenys del Jardí del [[Túria]] que afrontaven en el camí de les Moreres. [[Joan Lerma|Lerma]] va encarregar la creació d'un equip que articulara el proyecte i que va visitar espais de semblants característiques en [[Múnich]], [[Canadà]] o [[Londres]] per a elaborar un proyecte d'evident temàtica pedagògica: un àtom serviria de guia al visitant per a mostrar-li totes les facetes de la naturalea.

El museu seria el centre a partir del qual giraria un complex, mitat cultural, mitat turístic, que serviria per a "fer de Valéncia un lloc emblemàtic", segons va expressar el propi [[Joan Lerma|Lerma]] en la presentació de les obres, dos anys després. La ''Ciutat de les Ciències'', que era el nom que el govern autonòmic donava a la iniciativa, constava d'una torre de comunicacions de 370 metres d'altura -la tercera més alta del món en aquells moments-, un planetari i el museu de caràcter científic. El cost total de les obres s'estimava en uns 25.000 millons de pessetes, uns 150 millons d'euros.

El museu seria el centre a partir del qual giraria un complex, mitat cultural, mitat turístic, que serviria per a "fer de Valéncia un lloc emblemàtic", segons va expressar el propi [[Joan Lerma|Lerma]] en la presentació de les obres, dos anys després. La ''Ciutat de les Ciències'', que era el nom que el govern autonòmic donava a la iniciativa, constava d'una torre de comunicacions de 370 metros d'altura -la tercera més alta del món en aquells moments-, un planetari i el museu de caràcter científic. El cost total de les obres s'estimava en uns 25.000 millons de pessetes, uns 150 millons d'euros.

Aquell proyecte va provocar, des del principi, el recel de l'oposició. El [[PP]] va vore en la ''Ciutat de les Ciències'', una "obra faraònica" que només serviria per a unflar l'ego dels [[PSOE|socialistes]], impulsors de l'iniciativa. La torre de comunicacions va ser el principal blanc de les crítiques. No obstant això, l'obra va seguir les vies llegals per a la seua construcció.

Aquell proyecte va provocar, des del principi, el recel de l'oposició. El [[PP]] va vore en la ''Ciutat de les Ciències'', una "obra faraònica" que només serviria per a unflar l'ego dels [[PSOE|socialistes]], impulsors de l'iniciativa. La torre de comunicacions va ser el principal blanc de les crítiques. No obstant això, l'obra va seguir les vies llegals per a la seua construcció.

=== Paralisació i redefinició del proyecte ===

=== Paralisació i redefinició del proyecte ===

En les obres adjudicades i els fonaments de la torre construïts, el [[PP]] va accedir a la [[Generalitat Valenciana|Generalidad]] i al poc de temps va detindre el proyecte. [[José Luis Olivas]], conseller d'Economia i Hisenda, va ordenar la paralisació de les obres i va anunciar que el govern autonòmic redissenyaria la ''Ciutat de les Ciències'' "en una filosofia distinta". Darrere de quatre mesos d'agra polèmica el govern autonòmic va decidir reprendre el proyecte de [[Santiago Calatrava]], encara que no de la torre de comunicacions, on va situar un gran assortidor d'aigua batejat com "el dollet" per alguns mijans de comunicació.

En les obres adjudicades i els fonaments de la torre construïts, el [[PP]] va accedir a la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]] i al poc de temps va detindre el proyecte. [[José Luis Olivas]], conseller d'Economia i Facenda, va ordenar la paralisació de les obres i va anunciar que el govern autonòmic redissenyaria la ''Ciutat de les Ciències'' "en una filosofia distinta". Darrere de quatre mesos d'agra polèmica el govern autonòmic va decidir reprendre el proyecte de [[Santiago Calatrava]], encara que no de la torre de comunicacions, a on va situar un gran sortidor d'aigua batejat com "el dollet" per alguns mijos de comunicació.

La redefinició del complex afegia l'art a la ciència per a conformar la Ciutat de les Arts i les Ciències, que mantenia dos dels edificis proyectats pel govern de [[Joan Lerma|Lerma]] (el museu de les ciències i el planetari), substituïa la icon de la iniciativa [[PSOE|socialista]] -la torre-, per un palau de la [[òpera]] i afegia un nou element: un parc oceanogràfic (''l'Oceanogràfic'')-. [[Santiago Calatrava|Calatrava]] reba dissenyar el seu treball inicial i, el 20 de juny de [[1996]], va presentar el seu segon proyecte, en el que ell es faria càrrec del disseny de tres dels edificis: ''l'Hemisfèric'' en forma d'ull humà, el ''Palau de les Arts'', i el ''Museu de les Ciències''. L'hispà-mexicà Félix Candela, un dels mestres de l'arquitecte valencià, elaboraria el ''l'Oceanogràfic''. Després de dos anys parades, les obres es van reprendre en [[1997]].

La redefinició del complex afegia l'art a la ciència per a conformar la Ciutat de les Arts i les Ciències, que mantenia dos dels edificis proyectats pel govern de [[Joan Lerma|Lerma]] (el museu de les ciències i el planetari), substituïa la icon de la iniciativa [[PSOE|socialista]] -la torre-, per un palau de la [[òpera]] i afegia un nou element: un parc oceanogràfic (''l'Oceanogràfic'')-. [[Santiago Calatrava|Calatrava]] reba dissenyar el seu treball inicial i, el 20 de juny de [[1996]], va presentar el seu segon proyecte, en el que ell es faria càrrec del disseny de tres dels edificis: ''l'Hemisfèric'' en forma d'ull humà, el ''Palau de les Arts'', i el ''Museu de les Ciències''. L'hispà-mexicà Félix Candela, un dels mestres de l'arquitecte valencià, elaboraria el ''l'Oceanogràfic''. Després de dos anys parades, les obres es van reprendre en [[1997]].

== Veja també ==

== Vore també ==

*[[Museus de la ciutat de Valéncia]]

*[[Museus de la ciutat de Valéncia]]

[[Categoria:Centres culturals]]

[[Categoria:Centres culturals]]

[[Categoria:Arquitectura de Valéncia]]

[[Categoria:Arquitectura valenciana]]

[[Categoria:Museus de Valéncia]]

[[Categoria:Museus de Valéncia]]

[[Categoria:Construccions de Santiago Calatrava]]

[[Categoria:Construccions de Santiago Calatrava]]