| Llínea 27: |
Llínea 27: |
| | En 1989, el llavors president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]], va assumir la idea de [[José María López Piñero]], catedràtic d'història de la ciència de la [[Universitat de Valéncia]], de construir un museu científic en els terrenys del Jardí del [[Túria]] que afrontaven en el camí de les Moreres. [[Joan Lerma|Lerma]] va encarregar la creació d'un equip que articulara el proyecte i que va visitar espais de semblants característiques en [[Múnich]], [[Canadà]] o [[Londres]] per a elaborar un proyecte d'evident temàtica pedagògica: un àtom serviria de guia al visitant per a mostrar-li totes les facetes de la naturalea. | | En 1989, el llavors president de la [[Generalitat Valenciana]], [[Joan Lerma]], va assumir la idea de [[José María López Piñero]], catedràtic d'història de la ciència de la [[Universitat de Valéncia]], de construir un museu científic en els terrenys del Jardí del [[Túria]] que afrontaven en el camí de les Moreres. [[Joan Lerma|Lerma]] va encarregar la creació d'un equip que articulara el proyecte i que va visitar espais de semblants característiques en [[Múnich]], [[Canadà]] o [[Londres]] per a elaborar un proyecte d'evident temàtica pedagògica: un àtom serviria de guia al visitant per a mostrar-li totes les facetes de la naturalea. |
| | | | |
| − | El museu seria el centre a partir del qual giraria un complex, mitat cultural, mitat turístic, que serviria per a "fer de Valéncia un lloc emblemàtic", segons va expressar el propi [[Joan Lerma|Lerma]] en la presentació de les obres, dos anys després. La ''Ciutat de les Ciències'', que era el nom que el govern autonòmic donava a la iniciativa, constava d'una torre de comunicacions de 370 metres d'altura -la tercera més alta del món en aquells moments-, un planetari i el museu de caràcter científic. El cost total de les obres s'estimava en uns 25.000 millons de pessetes, uns 150 millons d'euros. | + | El museu seria el centre a partir del qual giraria un complex, mitat cultural, mitat turístic, que serviria per a "fer de Valéncia un lloc emblemàtic", segons va expressar el propi [[Joan Lerma|Lerma]] en la presentació de les obres, dos anys després. La ''Ciutat de les Ciències'', que era el nom que el govern autonòmic donava a la iniciativa, constava d'una torre de comunicacions de 370 metros d'altura -la tercera més alta del món en aquells moments-, un planetari i el museu de caràcter científic. El cost total de les obres s'estimava en uns 25.000 millons de pessetes, uns 150 millons d'euros. |
| | | | |
| | Aquell proyecte va provocar, des del principi, el recel de l'oposició. El [[PP]] va vore en la ''Ciutat de les Ciències'', una "obra faraònica" que només serviria per a unflar l'ego dels [[PSOE|socialistes]], impulsors de l'iniciativa. La torre de comunicacions va ser el principal blanc de les crítiques. No obstant això, l'obra va seguir les vies llegals per a la seua construcció. | | Aquell proyecte va provocar, des del principi, el recel de l'oposició. El [[PP]] va vore en la ''Ciutat de les Ciències'', una "obra faraònica" que només serviria per a unflar l'ego dels [[PSOE|socialistes]], impulsors de l'iniciativa. La torre de comunicacions va ser el principal blanc de les crítiques. No obstant això, l'obra va seguir les vies llegals per a la seua construcció. |
| Llínea 38: |
Llínea 38: |
| | | | |
| | === Paralisació i redefinició del proyecte === | | === Paralisació i redefinició del proyecte === |
| − | En les obres adjudicades i els fonaments de la torre construïts, el [[PP]] va accedir a la [[Generalitat Valenciana|Generalidad]] i al poc de temps va detindre el proyecte. [[José Luis Olivas]], conseller d'Economia i Hisenda, va ordenar la paralisació de les obres i va anunciar que el govern autonòmic redissenyaria la ''Ciutat de les Ciències'' "en una filosofia distinta". Darrere de quatre mesos d'agra polèmica el govern autonòmic va decidir reprendre el proyecte de [[Santiago Calatrava]], encara que no de la torre de comunicacions, on va situar un gran assortidor d'aigua batejat com "el dollet" per alguns mijans de comunicació. | + | En les obres adjudicades i els fonaments de la torre construïts, el [[PP]] va accedir a la [[Generalitat Valenciana|Generalitat]] i al poc de temps va detindre el proyecte. [[José Luis Olivas]], conseller d'Economia i Facenda, va ordenar la paralisació de les obres i va anunciar que el govern autonòmic redissenyaria la ''Ciutat de les Ciències'' "en una filosofia distinta". Darrere de quatre mesos d'agra polèmica el govern autonòmic va decidir reprendre el proyecte de [[Santiago Calatrava]], encara que no de la torre de comunicacions, a on va situar un gran sortidor d'aigua batejat com "el dollet" per alguns mijos de comunicació. |
| | | | |
| | La redefinició del complex afegia l'art a la ciència per a conformar la Ciutat de les Arts i les Ciències, que mantenia dos dels edificis proyectats pel govern de [[Joan Lerma|Lerma]] (el museu de les ciències i el planetari), substituïa la icon de la iniciativa [[PSOE|socialista]] -la torre-, per un palau de la [[òpera]] i afegia un nou element: un parc oceanogràfic (''l'Oceanogràfic'')-. [[Santiago Calatrava|Calatrava]] reba dissenyar el seu treball inicial i, el 20 de juny de [[1996]], va presentar el seu segon proyecte, en el que ell es faria càrrec del disseny de tres dels edificis: ''l'Hemisfèric'' en forma d'ull humà, el ''Palau de les Arts'', i el ''Museu de les Ciències''. L'hispà-mexicà Félix Candela, un dels mestres de l'arquitecte valencià, elaboraria el ''l'Oceanogràfic''. Després de dos anys parades, les obres es van reprendre en [[1997]]. | | La redefinició del complex afegia l'art a la ciència per a conformar la Ciutat de les Arts i les Ciències, que mantenia dos dels edificis proyectats pel govern de [[Joan Lerma|Lerma]] (el museu de les ciències i el planetari), substituïa la icon de la iniciativa [[PSOE|socialista]] -la torre-, per un palau de la [[òpera]] i afegia un nou element: un parc oceanogràfic (''l'Oceanogràfic'')-. [[Santiago Calatrava|Calatrava]] reba dissenyar el seu treball inicial i, el 20 de juny de [[1996]], va presentar el seu segon proyecte, en el que ell es faria càrrec del disseny de tres dels edificis: ''l'Hemisfèric'' en forma d'ull humà, el ''Palau de les Arts'', i el ''Museu de les Ciències''. L'hispà-mexicà Félix Candela, un dels mestres de l'arquitecte valencià, elaboraria el ''l'Oceanogràfic''. Després de dos anys parades, les obres es van reprendre en [[1997]]. |
| Llínea 49: |
Llínea 49: |
| | | | |
| | | | |
| − | == Veja també == | + | == Vore també == |
| | *[[Museus de la ciutat de Valéncia]] | | *[[Museus de la ciutat de Valéncia]] |
| | | | |
| Llínea 61: |
Llínea 61: |
| | | | |
| | [[Categoria:Centres culturals]] | | [[Categoria:Centres culturals]] |
| − | [[Categoria:Arquitectura de Valéncia]] | + | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] |
| | [[Categoria:Museus de Valéncia]] | | [[Categoria:Museus de Valéncia]] |
| | [[Categoria:Construccions de Santiago Calatrava]] | | [[Categoria:Construccions de Santiago Calatrava]] |