40 333
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
}}
}}
'''Miguel Artola Gallego''' ([[Sant Sebastià]], [[12 de juliol]] de [[1923]] - [[Madrit]], [[26 de maig]] de [[2020]]) fon un historiador i escritor espanyol, especialiste en els orígens de l'época contemporànea espanyola.
'''Miguel Artola Gallego''' ([[Sant Sebastià]], [[12 de juliol]] de [[1923]] - † [[Madrit]], [[26 de maig]] de [[2020]]) fon un historiador i escritor espanyol, especialiste en els orígens de l'época contemporànea espanyola.
== Biografia ==
== Biografia ==
Naixcut el 12 de juliol de l'any 1923 en Sant Sebastià ([[Guipúscoa]]), es va llicenciar en Història en [[1945]]. Doctor en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat Central de Madrit]] en [[1949]], es va casar en Concha Menéndez i tingueren quatre fills: Concha, Sara, Miguel i Ricardo Artola.
Naixcut el 12 de juliol de l'any 1923 en Sant Sebastià ([[Guipúscoa]]), es va llicenciar en Història en l'any [[1945]]. Doctor en Filosofia i Lletres per l'[[Universitat Central de Madrit]] en [[1949]], es va casar en Concha Menéndez i tingueren quatre fills: Concha, Sara, Miguel i Ricardo Artola.
Fallí en Madrit el 26 de maig de 2020 als norantasis anys.
Fallí en Madrit el 26 de maig de 2020 als norantasis anys.
== Trayectòria professional ==
== Trayectòria professional ==
(Secció per completar)
Despuix d'anys treballant en l'[[Universitat de Madrit]] i en el [[CSIC]], va obtindre la càtedra d'Història d'Espanya en l'[[Universitat de Salamanca]] en [[1960]], a on va permanéixer fins a l'any [[1969]]. En [[Salamanca]] va escriure dos de les seues principals obres, ''Texts fonamentals per a l'història'', fonament de la particular pedagogia que desplegava en la seua càtedra, i el seu ''Ferrando VII''. També allí va entaular amistat en importants acadèmics de la seua generació que ensenyaven en eixa mateixa universitat - [[Francisco Tomás y Valiente]], [[Koldo Mitxelena]] i [[Fernando Lázaro Carreter]] - i va travar contacte en els seus principals discípuls que li acompanyarien a la recent creada [[Universitat Autònoma de Madrit]], a on es va incorporar en [[1969]]. Fon el cas de [[Pablo Fernández Albaladejo]], Fernando García de Cortázar]], abdós llorejats en el Premi Nacional d'Història, i [[Manuel Pérez Ledesma]], a qui va socórrer les dos voltes que fon expulsat de l'universitat per la seua activitat política.
Durant els anys [[1975]] i [[1976]] fon secretari del Departament d'Història de la [[Fundació Juan March]] i membre de la Comissió Assessora de dita fundació entre [[1977]] i [[1978]]. Aixina mateix, fon colaborador del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] (CSIC).
El [[20 de març]] de l'any [[1981]] fon designat acadèmic de la [[Real Acadèmia de l'Història]] (RAH), de la que fon decà durant més d'un més en la [[primavera]] de [[2020]]. El seu discurs d'ingrés fon pronunciat el [[2 de maig]] de [[1982]], versant sobre "Declaracions i Drets de l'Home". En setembre de [[1986]] fon elegit president de l'[[Institut d'Espanya]], que reunix a les dèu reals acadèmies a nivell nacional.
El seu àmbit cronològic de màxima especialitat fon el primer terç del [[sigle XIX]]. No obstant, va escriure obres de gran ambició sobre periodos diversos i amplis. Va incórrer en l'història política, l'història constitucional, l'història econòmica, l'història militar, l'història fiscal, l'història de la ciència, l'edició d'obres de pensament polític, la teoria de l'història i l'història urbana, en el cas de [[Sant Sebastià]].
Dirigí empreses historiogràfiques de gran envergadura i gran número d'especialistes per a les que sempre va trobar finançació, que comprenen des de la direcció de coleccions d'[[Història d'Espanya]] als primers passos de les anomenades humanitats digitals en la seua versió de difusió i *contextualización de documentació històrica.
Fon responsable de l'edició de les ''Obres Publicades i Inèdites'' de [[Melchor Gaspar Jovellanos]] i de les ''Memòries dels temps de Fernando VII'' del Marqués de Ayerbe, aixina com director de la colecció ''Història d'Espanya'' d'Alfaguara i de ''Enciclopèdia d'Història d'Espanya'', publicada per Aliança Editorial. Aixina mateix, va colaborar en la redacció de la ''Història d'Espanya'' de [[Ramón Menéndez Pidal]].
Des de la [[década de 1980]] i en la seua calitat de membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] va dirigir fins a cinc edicions del proyecte ''Llegislació Històrica d'Espanya'' en colaboració en el Ministeri de Cultura, en les seues successives denominacions, i l'[[Universitat Autònoma de Madrit]].
== Obra ==
== Obra ==
(Secció per completar)
* ''Partidos y programas políticos''. Alianza Editorial, S.A. (ISBN 84-206-9699-4) [Obra completa]
* ''Enciclopedia de Historia de España''. Alianza Editorial, S.A. (ISBN 84-206-5294-6) [Obra completa]
* ''Historia de España''. Alianza Editorial, S.A. (ISBN 84-206-9573-4) [Obra completa]
* ''La burguesía revolucionaria (1808-1874)''. Alianza Editorial, S.A., 2001. (ISBN 84-206-4251-7) [Part de l'obra completa: T.5]
* ''La España de Fernando VII: la guerra de la Independencia y los orígenes del régimen constitucional''. Espasa-Calpe, S.A., 1999. (ISBN 84-239-4980-X) [Parte de l'obra completa: T.32]
* ''Los afrancesados''. Alianza Editorial, S.A., 1989. (ISBN 84-206-2604-X)
* ''Antiguo régimen y revolución liberal''. Editorial Ariel, S.A., 1991. (ISBN 84-344-6512-4)
* ''Los derechos del hombre''. Alianza Editorial, S.A., 1987. (ISBN 84-206-0216-7)
* ''Los Ferrocarriles en España 1844-1943'', Banco de España, 1978. (ISBN 84-500-2605-9)
* ''La hacienda del Antiguo Régimen''. Alianza Editorial, S.A., 1982. (ISBN 84-206-8042-7)
* ''La hacienda del siglo XIX: progresistas y moderados'' Alianza Editorial, S.A., 1986. (ISBN 84-206-2465-9)
* ''Latifundio Propiedad y Explotación. Siglo XVIII''. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Centro de Publicaciones, 1978. (ISBN 84-7479-002-6)
* ''El modelo constitucional Español del siglo XIX''. Fundación Juan March, 1979. (ISBN 84-7075-111-5)
* ''Los Orígenes de la España contemporánea (Tomo 1)''. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 1975. (ISBN 84-259-0428-5)
* ''Los Orígenes de la España contemporánea (Tomo 2)''. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 1975. (ISBN 84-259-0580-X)
* ''Partidos y programas políticos (1808-1936). (Tomo 1)''. Aguilar, S.A. de Ediciones-Grupo Santillana, 1977. (ISBN 84-03-12057-5)
* ''Partidos y programas políticos (1808-1936). (Tomo 2)''. Aguilar, S.A. de Ediciones-Grupo Santillana, 1977. (ISBN 84-03-12074-5)
* ''Textos fundamentales para la Historia''. Alianza Editorial, S.A., 1992. (ISBN 84-206-8009-5)
* ''La España de Fernando VII''. Espasa-Calpe, S.A., 1999. (ISBN 84-239-9742-1)
* ''La monarquía de España''. Alianza Editorial, S.A., 1999. (ISBN 84-206-8195-4)
* ''Vidas en tiempo de crisis''. Real Academia de la Historia, 1999. (ISBN 84-89512-35-3)
* ''Los orígenes de la España contemporánea''. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. (ISBN 84-259-1130-3) [Obra completa]
* ''Las Cortes de Cádiz''. Marcial Pons, Ediciones de Historia, S.A., 2003. (ISBN 84-95379-51-1)
* ''Constitucionalismo en la Historia''. Editorial Crítica, 2005. (ISBN 84-8432-668-3)
* ''Los pilares de la ciencia'' (en colaboració en [[José Manuel Sánchez Ron]]), Barcelona, Espasa, 2012.
== Premis i guardons ==
== Premis i guardons ==
* Doctor ''Honoris causa'' per l'[[Universitat del País Vasc]] en 1989.
* [[Premis Príncip d'Asturies|Premi Príncip d'Astúries de Ciències Socials]] en 1991 «en destacar una vocació eixemplar d'investigació històrica i docència sobre qüestions i episodis d'importància bàsica en la gestació de l'Espanya contemporànea. El seu treball d'investigació ha allumenat el periodo dramàtic i dilatat que va de l'Antic Règim al nostre temps oferint una visió del conjunt que combina l'anàlisis de les institucions i l'enteniment de les realitats socials i polítiques subjacents».
* Doctor ''Honoris causa'' per l'[[Universitat de Salamanca]] en 1992.
* [[Premi Nacional d'Història d'Espanya]] en 1992 per ''Enciclopèdia d'Història d'Espanya''.
* Medalla de l'Universitat Autònoma de Madrit en 1993.
* Gran Creu de la [[Orde d'Alfons X el Sabi]] en 1996.
* Premi Eusko Ikaskuntza-Caixa Laboral d'Humanitats, Cultura, Arts i Ciències Socials en 2000.
* Premi Nacional d'Humanitats Lorenzana en 2008.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==