Canvis

Alzira (edita)

Revisió de 10:35 10 ago 2023

1190 bytes afegits , 10:35 10 ago 2023

sense resum d'edició

Llínea 12: Llínea 12:

|superfície = 110,40 km²

|altitut = 14 msnm

−

|població = 44.~~865~~ hab. (~~2021~~)

+

|població = 45.451 hab. (2022)

−

|densitat = ~~407~~,44 hab./km²

+

|densitat = 400,64 hab./km²

|gentilici = Alzireny/a

|llengua = [[Valencià]]

Llínea 72: Llínea 72:

Fon fundada pels [[poble àrap|àrap]]s en el nom de ''Al-Yazirat Suquar'' (en valencià, ''L'Illa del Xúquer'').

−

Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap al [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, aixina com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.

+

Durant el domini musulmà, Alzira fon una població molt important que aplegà a tindre governació pròpia. En els [[almoràvit]]s fon foc destacat de diverses rebelions contra els cristians i en l'intent d'unificació [[almohade]] passà a declarar-se partidària d'estos. La vila, baluart completament amurallat, contava en unes quantes mesquites, cases de bany, molins, etc. El tractat geogràfic de Al-Zuhví, escrit cap a l'any [[1147]], senyala l'existència en Alzira d'un gran pont de tres arcs, obra antiga i d0excelent factura, aixina com que els seus habitants eren gent acomodada. D'entre els alzirenys de l'época destaquen els escritors [[Ibn Jafaya]], [[Ibn Amira]], [[Ibn Tumlus]], Abu Bakr Ibn Sufyan Al-Majzumi, Abu L-Mutarrif Ibn Sufyan Al-Majzumi i Abu Al-Rahaman Ibn Sufyan Al-Majzumi, els jurisconsults Ben Abil Kasal i Abu Baker, l'historiador Algapheker abu Abdalla i el matemàtic Ben Rian, entre atres.

Llínea 80: Llínea 80:

Fon en Alzira on, en [[1276]], el monarca abdicà en favor dels seus fills [[Pere III el Gran]], que heredà els regnes de [[Regne d'Aragó|Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i [[Jaume II de Mallorca|Jaume II]], que heredà el [[Regne de Mallorca]]. En el trànsit de la seua mort, com havia dispost, [[Jaume I d'Aragó|Don Jaume]] fon amortallat en els hàbits del [[císter]], orde a la que va pertànyer [[Bernart d'Alzira (màrtir)|Sant Bernart d'Alzira]], patró de la vila. L'episodi de la mort del rei és controvertit. Segons les cròniques, una vegada hagué abdicat en Alzira, va morir de camí cap a [[Valéncia]]. No obstant atres, basant-se en la [[Crònica de Ramon Muntaner]] senyalen la residencia real d'Alzira com lloc del decés, despuix del qual fon traslladat ya cadàver a la capital del regne i posteriorment al [[monasteri de Poblet]] on fon enterrat.

−

[[Alfons III d'Aragó|Alfons I]], en [[1286]], li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de L'Unió, participà en les Corts del Regne i eixercità un paper destacat en el [[Compromís de Casp]].

+

[[Alfons III d'Aragó|Alfons I]], en l'any [[1286]], li concedí la facultat de celebrar fires. La vila prengué part activa en la guerra de L'Unió, participà en les Corts del Regne i eixercità un paper destacat en el [[Compromís de Casp]].

[[File:Murtaalzi.JPG|200px|thumb|[[Monasteri de La Murta]]. Centre de pelegrinage de personages històrics.]]

Llínea 89: Llínea 89:

En la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] Alzira se declarà partidària del [[archiduc Carles]] per lo que [[Felip V d'Espanya|Felip V]], despuix de véncer la guerra, abolí tots els seus [[fur]]s i privilegis. Durant la [[Guerra de l'Independència espanyola|guerra contra els francesos]], en [[1811]] se traslladà a Alzira la Junta de Defensa de la província.

−

En [[1820]] se crea el partit judicial d'Alzira. En [[1853]] aplega el [[ferrocarril]] a la vila. El [[8 d'agost]] de [[1876]], [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], en consideració a l'importància que per l'aument de la població i el desenroll de la seua indústria i el seu comerç que havia conseguit la vila, li concedí el títul de ciutat. En [[1885]], Alzira se prestà a l'insigne doctor [[Jaume Ferrán Clua]] per a que experimentara la vacuna [[còlera|anticòlera]].

+

En l'any [[1820]] se crea el partit judicial d'Alzira. En [[1853]] aplega el [[ferrocarril]] a la vila. El [[8 d'agost]] de [[1876]], [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], en consideració a l'importància que per l'aument de la població i el desenroll de la seua indústria i el seu comerç que havia conseguit la vila, li concedí el títul de ciutat. En [[1885]], Alzira se prestà a l'insigne doctor [[Jaume Ferrán Clua]] per a que experimentara la vacuna [[còlera|anticòlera]].

[[File:Santuariolluchalzira001.jpg|150px|thumb|Plaques commemoratives de les visites del papa [[Juan Pablo II]] i dels reis d'Espanya [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] al Santuari de Nostra Senyora del Lluch. Alzira]]

Llínea 96: Llínea 96:

En [[1970]] el príncip [[Joan Carles I|Joan Carles]] realisà una nova visita a la ciutat, esta vegada acompanyat per la princesa [[Sofia de Grècia|Sofia]]. Foren duts a l'''Hort de Rosales'' per a contemplar els tarongers.

−

El riu [[Xúquer]], assot de la població, ha provocat danys a la ciutat a lo llarc de la seua història. Les riuades de [[1320]], [[1473]], [[1779]], [[1864]], [[1982]] i [[1987]], entre atres, son bon eixemple, pero és el [[20 d'octubre]] de [[1982]] quant se produí una de les més tràgiques pàgines de l'història d'Alzira: la [[Pantanada de Tous]]. La presa de [[Tous]] rebentà i tota la comarca permaneixqué inundada baix les aigües del riu [[Xúquer]], en un episodi que en estos moments no està encara suficientment aclarit. Durant eixos dies se produí la visita dels reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] i del papa [[Juan Pablo II]] al ''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'', desplaçant-se en helicòpter fins a l'explanada de la ''montanyeta del Salvador'', on el sum pontífex de l'[[Iglésia Catòlica]] oficià una Missa.

+

El riu [[Xúquer]], assot de la població, ha provocat danys a la ciutat a lo llarc de la seua història. Les riuades dels anys [[1320]], [[1473]], [[1779]], [[1864]], [[1982]] i [[1987]], entre atres, son bon eixemple, pero és el [[20 d'octubre]] de [[1982]] quant se produí una de les més tràgiques pàgines de l'història d'Alzira: la [[Pantanada de Tous]]. La presa de [[Tous]] rebentà i tota la comarca permaneixqué inundada baix les aigües del riu [[Xúquer]], en un episodi que en estos moments no està encara suficientment aclarit. Durant eixos dies se produí la visita dels reis [[Joan Carles I]] i [[Sofia de Grècia|Sofia]] i del papa [[Juan Pablo II]] al ''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'', desplaçant-se en helicòpter fins a l'explanada de la ''montanyeta del Salvador'', on el sum pontífex de l'[[Iglésia Catòlica]] oficià una Missa.

Actualment la ciutat ve marcada per un caràcter tendent a la descentralisació respecte de la capital, [[Valéncia]]. Açò ha permés que s'hagen desenrollat els servicis necessaris (financers, tributaris, jurídics, comercials, sanitaris i educatius) per a donar cobertura als alzirenys i demés habitants de les poblacions circumdants i comarques veïnes.

== Demografia ==

−

Segons senyes de l'ajuntament en [[~~2021~~]], conta en 44.~~865~~ residents censats~~. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins)~~.

+

Segons senyes de l'ajuntament en [[2022]], conta en 45.451 residents censats.

La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[sigle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els seus núcleus urbans han quedat pràcticament units.

Llínea 108: Llínea 108:

!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica d'Alzira

|-

−

![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !! [[2017]] !!

+

![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !! [[2017]] !! !! [[2017]] !!

|-

−

| align=center| 14.022|| align=center| 18.448 || align=center| 20.572 || align=center| 22.657 || align=center| 20.839 || align=center| 21.232 || align=center| 24518 || align=center| 24935 || align=center| 26.669 || align=center| 32.876 || align=center| 38.334 || align=center| 40.309 || align=center| 41.264 || align=center| 39.996 || align=center| 42.543|| align=center| 43.253 || align=center| 43.038 ||align=center|44.982 ||align=center|44.255

+

| align=center| 14.022|| align=center| 18.448 || align=center| 20.572 || align=center| 22.657 || align=center| 20.839 || align=center| 21.232 || align=center| 24518 || align=center| 24935 || align=center| 26.669 || align=center| 32.876 || align=center| 38.334 || align=center| 40.309 || align=center| 41.264 || align=center| 39.996 || align=center| 42.543|| align=center| 43.253 || align=center| 43.038 ||align=center|44.982 ||align=center|44.255 ||align=center|45.451

|}

Llínea 133: Llínea 133:

| Alcalde_9 = Elena María bastidas Bono

| Partit_9 = [[PPCV]]

+

| Alcalde_10 = Elena María bastidas Bono

+

| Partit_10 = [[PPCV]]

+

| Alcalde_11 = Elena María bastidas Bono

+

| Partit_11 = [[PPCV]]

+

| Alcalde_12 = Elena María bastidas Bono

+

| Partit_12 = [[PPCV]]

}}

Llínea 143: Llínea 149:

La ganaderia està dedicada, principalment, als animals de producció; destaca la cria de [[porc|porcs]] per a fabricació d'embotits; és aixina mateix important l'avicultura, en una important factoria industrial. Hi ha també un important sector industrial subsidiari del cultiu de la taronja.

−

En quant a l'indústria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[sigle XX]], on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].

+

En quant a l'indústria i el comerç, el gran desenroll econòmic de la ciutat tingué lloc en la segona mitat del [[sigle XX]], a on la fins llavors Alzira agrícola, dedicada fonamentalment al cultiu i comerç de la taronja, dona pas a una ciutat eminentment industrial i de servicis. En esta etapa tingué un paper rellevant l'empresari [[Lluís Suñer]], creador d'un gran grup d'empreses i fundador de marques tan populars en el seu moment com els gelats [[Avidesa]].

Alzira s'ha consolidat com un important núcleu industrial i comercial. Alberga fàbriques de gelats, pensos, farines, fruts secs i aperitius, cartonages, tintes, filatures, editorials, mobles, elements de construcció, embalages, empreses de transports, etc.

Llínea 156: Llínea 162:

La ciutat conta en quatre establiments hotelers:

−

*Hotel Avinguda-Plaça.

+

* Hotel Avinguda-Plaça.

−

*Hotel Lluna.

+

* Hotel Lluna

−

*Hotel La Masia.

+

* Hotel La Masia

−

*Hotel Reconquista.

+

* Hotel Reconquista

== Monuments ==

Llínea 176: Llínea 182:

[[File:Salónárabecírculoalzireño300.jpg|250px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]

−

*''[[Círcul Alzireny]] '', denominat popularment ''La Gallera'' per haver segut originàriament a on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[sigle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local.

+

* ''[[Círcul Alzireny]] '', denominat popularment ''La Gallera'' per haver segut originàriament a on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[sigle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local.

* '''Gran Teatre'''. Edifici modernista d'interessant interior, construït en [[1921]]. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.

Llínea 188: Llínea 194:

* '''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'''. Se troba situat en la cima d'un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la ''Montanyeta del Salvador'', en el lloc que ocupà l'''Ermita del Salvador''. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanar en [[1966]].

−

*[[Monasteri de La Murta]]. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l'històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d'actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[sigle XIX]].

+

* [[Monasteri de La Murta]]. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l'històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d'actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[sigle XIX]].

Llínea 196: Llínea 202:

Els parcs urbans més destacats son:

−

*El parc de ''L'Alquenencia'': és el parc més extens, situat en el distrit de ''Venècia''. Conté varios passejos i places, en abundància de pi i palmeres i zones d'herba. Conté un monument al riu [[Xúquer]]. És habitual la pràctica de la [[petanca]].

+

* El parc de ''L'Alquenencia'': és el parc més extens, situat en el distrit de ''Venècia''. Conté varios passejos i places, en abundància de pi i palmeres i zones d'herba. Conté un monument al riu [[Xúquer]]. És habitual la pràctica de la [[petanca]].

*El parc Pere Crespí: és un parc de menors dimensions que l'anterior, del qual el seu nom se deu al jardiner major d'[[Alfons el Magnànim]], natural d'Alzira.

−

*El parc d'Aràbia Saudí: rodeja el tram de la [[muralla de Alzira]] situat en la avinguda Lluís Suñer. El nom del parc constituïx una mostra d'agraïment al [[Regne d'Aràbia Saudí]] per les ajudes dispensades durant les greus inundacions que sofrí la ciutat en [[1982]].

+

* El parc d'Aràbia Saudí: rodeja el tram de la [[muralla de Alzira]] situat en la avinguda Lluís Suñer. El nom del parc constituïx una mostra d'agraïment al [[Regne d'Aràbia Saudí]] per les ajudes dispensades durant les greus inundacions que sofrí la ciutat en [[1982]].

−

*'''Montanyeta del Salvador''': se tracta d'un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l'entramat urbà. En la seua cima s'alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch.

+

* '''Montanyeta del Salvador''': se tracta d'un altet, cobert de [[bosc mediterràneu]], que ha quedat completament rodejada per l'entramat urbà. En la seua cima s'alça el santuari de Nostra Senyora del Lluch.

Fora del núcleu urbà trobem interessants païsages i parages naturals. En la planura destaquen les cases de camp, les alqueries i els horts de tarongers, en una de les superfícies més extenses d'[[Espanya]] dedicades al seu cultiu, immortalisats per [[Sorolla]] en la seua obra ''[[Valéncia]] '', dins del conjunt ''Visió d'Espanya'' per a l''''[[Hispanic Society of America]] ''' de [[Nova York]].

Llínea 218: Llínea 224:

== Festes ==

[[File:Mascletafallasalzira001.jpg|250px|thumb|[[Mascletà]] en les [[Falles]] d'Alzira]]

−

*[[Falles d'Alzira]],<ref>[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l'any i constituïxen un important vehícul d'integració social.

+

* [[Falles d'Alzira]],<ref>[http://www.falles-alzira.com/ Fallas de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]] (16-19 de març). Se celebren en Alzira en gran intensitat. Desenrollen gran activitat cultural a lo llarc de l'any i constituïxen un important vehícul d'integració social.

−

*[[Semana Santa d'Alzira]],<ref>[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]]. Originaria del sigle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc ''passos'' processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra.

+

* [[Semana Santa d'Alzira]],<ref>[http://www.semanasanta-alzira.com/ Semana Santa de Alcira]</ref> [[Festes d'interés turístic nacional]]. Originaria del sigle XVI, la semana santa agrupa a més de 7.000 confrares en 18 germandats i confraries, en vinticinc ''passos'' processionals que mantenen una estètica majorment uniforme i de posguerra.

[[File:Alcira - Casalicios del Pont de Sant Bernat 8.jpg|thumb|250px|Casalicis del Pont de Sant Bernat]]

−

*Romeria a la Murta. El primer dumenge de juny se celebra una romeria a la Vall de la Murta, per a visitar el [[Monasteri de La Murta]]. Molts romers acompanyen a Nostra Senyora de la Murta a peu en el seu trasllat des de l'Ajuntament fins al Vall.

+

* Romeria a la Murta. El primer dumenge de juny se celebra una romeria a la Vall de la Murta, per a visitar el [[Monasteri de La Murta]]. Molts romers acompanyen a Nostra Senyora de la Murta a peu en el seu trasllat des de l'Ajuntament fins al Vall.

* Festes patronals de Sant [[Bernart d'Alzira (màrtir)]]. Tenen lloc en el més de juliol,(el dia 23). Commemoren el martiri dels sants patrons de la ciutat [[Sant Bernart]] i les seues germanes Maria i Gràcia.

−

*En setembre, Alzira honra a la seua patrona, Nostra Senyora del Lluch. Les festes, en actes culturals i religiosos, alcancen el màxim esplendor el tercer dumenge de setembre, on se representa la trobada de l'image en balls tradicionals.

+

* En setembre, Alzira honra a la seua patrona, Nostra Senyora del Lluch. Les festes, en actes culturals i religiosos, alcancen el màxim esplendor el tercer dumenge de setembre, on se representa la trobada de l'image en balls tradicionals.

−

*San Silvestre. Commemoració de la Conquista (30 de decembre). Des de l'[[Casa consistorial d'Alzira|Ajuntament]], les autoritats municipals presidixen una processió cívica que acompanya a la bandera de la ciutat.

+

* San Silvestre. Commemoració de la Conquista (30 de decembre). Des de l'[[Casa consistorial d'Alzira|Ajuntament]], les autoritats municipals presidixen una processió cívica que acompanya a la bandera de la ciutat.

−

*Festes de barris. En juny se celebren les festes de Sant Bernabeu i Crist de ''l'Alborgí''; en juliol les de Sant Cristòfol; en agost les de la Verge dels Àngels, carrers Pau i Olivera, ''Montanyeta del Salvador'', ''Vilella'', ''Chavegó'', ''La Graella'', ''Racó de les Vinyes'', ''urbanisació Sant Bernart'', ''Sant Roc'', ''Forn de Carrascosa'', ''Colónia Santa Marina'', ''pujades de Brú'', ''Risneres-Chicherà'' i ''Vallvert-La Coma''.

+

* Festes de barris. En juny se celebren les festes de Sant Bernabeu i Crist de ''l'Alborgí''; en juliol les de Sant Cristòfol; en agost les de la Verge dels Àngels, carrers Pau i Olivera, ''Montanyeta del Salvador'', ''Vilella'', ''Chavegó'', ''La Graella'', ''Racó de les Vinyes'', ''urbanisació Sant Bernart'', ''Sant Roc'', ''Forn de Carrascosa'', ''Colónia Santa Marina'', ''pujades de Brú'', ''Risneres-Chicherà'' i ''Vallvert-La Coma''.

== Mijos de comunicació ==

−

=== ~~Radio y Televisión~~ ===

+

=== Ràdio i Televisió ===

Alzira ya contava en una emissora de [[ràdio]] d'alcanç comarcal a mijan del [[sigle XX]], que podria considerar-se com un interessant precedent de l'emissora local coneguda com "Alzira Radio" fundada en [[1995]] per José Miguel Medes. Ademés, també conta en una delegació de l'emissora de ràdio [[Onda Cero]].

−

Des de [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d'àmbit comarcal: ''Canal 6 - Ribera Televisió''. El mig televisiu local se creà en l'objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.

+

Des de l'any [[1986]] conta en el seu propi canal de [[televisió]] d'àmbit comarcal: ''Canal 6 - Ribera Televisió''. El mig televisiu local se creà en l'objectiu de cobrir el forat que deixaven les televisions nacionals i autonòmiques, apostant per fer aplegar fins als fogars de la Ribera del Xúquer les imàgens de les actualitats comarcals i difondre la cultura i llengua pròpia, tradicions, festes, costums i història.

===Prensa escrita===

Llínea 240: Llínea 246:

===Prensa en Internet===

Per últim, també existix un diari digital, ''El Seis Doble'', en tota l'actualitat i personages de la ciutat.

−

*[http://www.elseisdoble.com/ El Seis Doble]

+

* [http://www.elseisdoble.com/ El Seis Doble]

==Educació==

Llínea 249: Llínea 255:

===Educación infantil y primaria===

−

*Escola Pública Alborchí. Av. Luís Suñer, 27.

+

* Escola Pública Alborchí. Av. Luís Suñer, 27.

−

*Escola Pública Àusias March. Av. Vicente Vidal, 16.

+

* Escola Pública Àusias March. Av. Vicente Vidal, 16.

−

*Escola Pública Federico García Sánchiz. Verge del Lluch, 2.

+

* Escola Pública Federico García Sánchiz. Verge del Lluch, 2.

−

*Escola Pública Federico García Lorca. José M. LLopico, 12.

+

* Escola Pública Federico García Lorca. José M. LLopico, 12.

−

*Escola Pública Lluís Vives. Canonge Bernart Blasco Carreres, s/n.

+

* Escola Pública Lluís Vives. Canonge Bernart Blasco Carreres, s/n.

−

*Escola Pública Pintor Teodoro Aandreu. Massalavés, s/n.

+

* Escola Pública Pintor Teodoro Aandreu. Massalavés, s/n.

−

*Escola Pública Santa Maria d'Aigües Vivas. Milagros Veres Marín, 4.

+

* Escola Pública Santa Maria d'Aigües Vivas. Milagros Veres Marín, 4.

−

*Escola Pública Tirant Lo Blanc. Creu Roja, s/n.

+

* Escola Pública Tirant Lo Blanc. Creu Roja, s/n.

−

*Escola Pública Vicente Blasco Ibáñez. Mestre Moscardó, 34.

+

* Escola Pública Vicente Blasco Ibáñez. Mestre Moscardó, 34.

−

*Escola La Puríssima. Partida Tulell, s/n.

+

* Escola La Puríssima. Partida Tulell, s/n.

−

*Acadèmia Xúquer. Blasco, 17.

+

* Acadèmia Xúquer. Blasco, 17.

−

*Escola Sagrada Família, Cases Granados, 38

+

* Escola Sagrada Família, Cases Granados, 38

−

*Escola Sants Patrons. Pérez Galdós, 52.

+

* Escola Sants Patrons. Pérez Galdós, 52.

−

*Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.

+

* Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.

===Educació Secundaria===

−

*Institut d'Educació Secundaria José María Parra. Dr.Francisco Bono, 3.

+

* Institut d'Educació Secundaria José María Parra. Dr.Francisco Bono, 3.

−

*Institut d'Educació Secundaria Lluís Suñer Sanchis. Av. dels Deports.

+

* Institut d'Educació Secundaria Lluís Suñer Sanchis. Av. dels Deports.

−

*Institut d'Educació Secundaria Rei Don Jaume. Carretera de Gandia, s/n.

+

* Institut d'Educació Secundaria Rei Don Jaume. Carretera de Gandia, s/n.

−

*Institut d'Educació Secundaria Tulell. Campus de la Ribera.

+

* Institut d'Educació Secundaria Tulell. Campus de la Ribera.

−

*Escola La Puríssima (Franciscanes). Partida Tulell, s/n.

+

* Escola La Puríssima (Franciscanes). Partida Tulell, s/n.

−

*Escola Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Cases Granados, 38

+

* Escola Sagrada Família - Institut Secular Obreres de la Creu. Cases Granados, 38

−

*Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.

+

* Escola Britànica d'Alzira. British School of Alcira. Vall d'Aigües Vives.

===Educació universitària===

−

*Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir. Campus de la Ribera

+

* Universitat Catòlica de Valéncia Sant Vicent Màrtir. Campus de la Ribera

−

*Universitat Nacional d'Educació a Distancia. Carretera de Gandia, s/n.

+

* Universitat Nacional d'Educació a Distancia. Carretera de Gandia, s/n.

===Atra ensenyança===

Llínea 350: Llínea 356:

+

* [https://www.alzira.es Web oficial de l'Ajuntament d'Alzira]

+

* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

+

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Alzira INE. Població d'Alzira]

+

* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

+

== Bibliografia ==

+

* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

+

* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

+

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]

+

* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

+

* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

== Enllaços externs ==

−

* [https://www.alzira.es Web oficial de l'Ajuntament d'Alzira]

Reval

Administradors

11 139

edicions