| | + | Des de ben menut destacà la seua afició i pràctica del deport nacional valencià: [[Pilota valenciana|la pilota]]. Seguia en entusiasme la vida deportiva dels seus germans majors: Pep i Joan que arribaren a ser parella de renom en la pràctica del [[raspall]]; el primer alt i corpulent, segur sempre en la pegada des del fondo i des del mig es complementava a la perfecció en el primer, manco fort per més àgil i de sorprenents reflexos, qualitats que el feen un bon punter tallant els atacs i ramatant els punts. |
| − | Des de ben menut destacà la seua afició i pràctica del deport nacional valencià: [[Pilota valenciana|la pilota]]. Seguia en entusiasme la vida deportiva dels seus germans majors: Pep i Joan que arribaren a ser parella de renom en la pràctica del [[raspall]]; el primer alt i corpulent, segur sempre en la pegada des del fondo i des del mig es complementava a la perfecció en el primer, manco fort per més àgil i de sorprenents reflexos, qualitats que el feen un bon punter tallant els atacs i ramatant els punts.
| + | Quan començà a despuntar l'atre germà, Vicent, que a la llarga arribaria a ser durants uns anys el més conegut i el més complet jugador de pilota de la comarca i de les comarques veïnes, Borja es mostraria sempre dispost a acompanyar-lo. Pero, sobretot, fon son tio Pep qui freqüentment se l'emportava al [[trinquet]], per a presenciar les partides de pilota des dels cinc anys. |
| | + | Contant sèt anys i fins als onze, començà a fer l'ofici de ''marchador'' o encarregat de cantar el resultat despuix de cada tant, joc i final de partida. L'ocupació li proporcionava cinc cèntims de l'época i despuix foren dèu. Pero lo que més el satisfea era el privilegi de poder presenciar debades qualsevol partida de pagament, lo que era un fet excepcional. |
| | + | Als cartorze anys es produí un [[esguinç]] d'esquena en el transcurs d'una partida del qual es resentiria durant molt de temps. No obstant, no deixà mai de practicar deport tant en el noviciat com d'adult, sobretot el [[frontó]] a mà i el [[tenis]] en els quals descollava. El seu entusiasme pel deport el duya a dir que "Tot home que no ama el deport no es absolutament varonil". Per ad ell el deport era prou més que un art; "era una noble lluita entre hòmens", segons comentava En Josep Puig Miret, gran amic seu i companyó en la Companyia de Jesús de la Comunitat de Gandia. |