32 632
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 11:
Llínea 11: + + Llínea 18:
Llínea 20: − + − +
→Biografia
}}
}}
'''José Castelló Tárrega''' ([[La Vall d'Uxó]], [[1 de novembre]] de [[1866]] - † [[Castelló de la Plana]], [[20 de febrer]] de [[1938]]), fon un periodiste i polític [[Valencians|valencià]].
'''José Castelló Tárrega''' ([[La Vall d'Uxó]], [[1 de novembre]] de [[1866]] - † [[Castelló de la Plana]], [[20 de febrer]] de [[1938]]), fon un periodiste i polític [[Valencians|valencià]].
Fundador i director del periòdic ''[[El Heraldo de Castellón]]'' (1895-1938). Fon governador civil de Toledo (1922-1923) i President de la [[Diputació de Castelló]] (1930-1931).
== Biografia ==
== Biografia ==
Fon molt bon estudiant i molt despert en el colege, conseguí fàcilment el títul de Mestre en l'Escola Normal de la ciutat de [[Valéncia]] pero pronte sentí la vocació periodística.
Fon molt bon estudiant i molt despert en el colege, conseguí fàcilment el títul de Mestre en l'Escola Normal de la ciutat de [[Valéncia]] pero pronte sentí la vocació periodística.
Inicià el seu camí periodístic en el seu poble natal, La Vall d'Uxó, en una publicació, primer semanal i despuix quinzenal, que ell mateix creà titulada ''Clar y Net'' en [[1885]] que estava escrita en [[llengua valenciana]]. També creà en l'any [[1890]] una publicació titulada ''El Anticosiero'', un semanari de caràcter polític i crític contra les forces polítiques i socials dominants, una lluita entre conservadors i lliberals. Tenia la seua sèu en carrer Sant Cristòfol número 50 de La Vall d'Uxó, durà a soles tretze números pero va armar molt de soroll en la seua grossa artilleria dialèctica.
Inicià el seu camí periodístic en el seu poble natal, [[La Vall d'Uxó]], en una publicació, primer semanal i despuix quinzenal, que ell mateix creà titulada ''Clar y Net'' en [[1885]] que estava escrita en [[llengua valenciana]]. També creà en l'any [[1890]] una publicació titulada ''El Anticosiero'', un semanari de caràcter polític i crític contra les forces polítiques i socials dominants, una lluita entre conservadors i lliberals. Tenia la seua sèu en carrer Sant Cristòfol número 50 de La Vall d'Uxó, durà a soles tretze números pero va armar molt de soroll en la seua grossa artilleria dialèctica.
El [[7 de setembre]] de l'any [[1890]] fundà en Castelló el periòdic titulat ''El Liberal'' que començà sent l'orgue del partit polític lliberal-dinàstic. Sería el germen del periòdic ''El Heraldo de Castellón'' que naixeria el 31 de decembre de [[1894]] i aixina fins a la seua desaparició en l'any [[1938]], despuix d'haver estat controlat en els últims temps pel [[Front Popular]] per haver segut expropiat el [[1 de setembre]] de [[1936]].
El [[7 de setembre]] de l'any [[1890]] fundà en Castelló el periòdic titulat ''El Liberal'' que començà sent l'orgue del partit polític lliberal-dinàstic. Sería el germen del periòdic ''[[El Heraldo de Castellón]]'' que naixeria el 31 de decembre de [[1894]] i aixina fins a la seua desaparició en l'any [[1938]], despuix d'haver estat controlat en els últims temps pel [[Front Popular]] per haver segut expropiat el [[1 de setembre]] de [[1936]].
''El Heraldo de Castellón'' fon un periòdic que alcançà les majors cotes entre els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], sent el seu director José Castelló Tárrega. En la ciutat de Castelló existien uns atres periòdics de més antiguitat, com: ''El Eco de Castellón'' ([[1856]]), ''El Eco del Mijares'' ([[1857]]) i ''El Maestrazgo'' ([[1858]]).
''El Heraldo de Castellón'' fon un periòdic que alcançà les majors cotes entre els [[Sigle XIX|sigles XIX]] i [[Sigle XX|XX]], sent el seu director José Castelló Tárrega. En la ciutat de Castelló existien uns atres periòdics de més antiguitat, com: ''El Eco de Castellón'' ([[1856]]), ''El Eco del Mijares'' ([[1857]]) i ''El Maestrazgo'' ([[1858]]).