Canvis

| peu = Joaquim Sorolla

| peu = Joaquim Sorolla

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]  

| ocupació = Pintor.

| ocupació = Pintor

| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]]   

| data_naix = [[27 de febrer]] de [[1863]]   

| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

'''Joaquim Sorolla i Bastida''', conegut popularment com a '''Sorolla''', ([[Valéncia, cap i casal|Valéncia]], [[27 de febrer]] de [[1863]] - † [[Cercedilla]], [[Madrit]], [[10 d'agost]] de [[1923]]), fon un [[pintor]] i artiste gràfic [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon un dels pintors valencians més prolífics, en més de 2.200 obres catalogades.

'''Joaquim Sorolla i Bastida''', conegut popularment com a '''Sorolla''', ([[Valéncia, cap i casal|Valéncia]], [[27 de febrer]] de [[1863]] - † [[Cercedilla]], [[Madrit]], [[10 d'agost]] de [[1923]]), fon un [[pintor]] i artiste gràfic [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Fon un dels pintors valencians més prolífics, en més de 2.200 obres catalogades.

==Vida==

== Vida ==

[[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|200px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]]

[[Image:Moro en taronges.jpg|thumb|left|250px|<center>''Moro en taronges'' (1885-86).</center>]]

Va nàixer en el número 4 de l'antic carrer Nou (hui en dia carrer de les Mantes). Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia de [[Còlera|còlera]]. Al quedar òrfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].

Va nàixer en el número 4 de l'antic carrer Nou (hui en dia carrer de les Mantes). Quan a penes contava en dos anys d'edat, moriren els seus pares a causa d'una epidèmia de [[Còlera|còlera]]. Al quedar òrfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els recolliren. Passats els anys intentaren ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, advertint pronte que la seua verdadera vocació era la [[pintura]].

En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.

En el seu amic, el pintor Pedro Gil, se desplaçà a [[Paris]] durant el primer semestre de [[1885]], vivint de prop la pintura [[Impressionisme|impressionista]] que produïx en ell, ya de tornada en [[Roma]], variacions en la seua temàtica i estil, arribant a pintar el quadro [[religió|religiós]] ''L'enterrament de Crist'', en el que no va tindre l'èxit esperat.

[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|200px|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]  

[[File:Joaquín Sorolla y Bastida - White Slave Trade - Google Art Project.jpg |thumb|left|250px|<center>[[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] ([[1894]])</center>]]  

En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any  [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).

En l'any [[1888]] contragué matrimoni en Clotilde Garcia en [[Valéncia]], pero viurien un any més en [[Itàlia]], esta vegada en la localitat d'[[Assís]]. En [[1889]] s'instalaren en [[Madrit]] i, en a penes cinc anys, Sorolla conseguix una certa fama i prestigi com a pintor. En l'any  [[1894]] viajà de nou a [[París]], a on desenrollà el [[lluminisme]], que seria característic de la seua obra a partir d'ara. Començà a pintar a l'aire lliure, dominant en mestrage la llum i combinant-la en escenes quotidianes i paisagístiques de la vida [[Mar Mediterràneu|mediterrànea]]. En obres com ''La volta de la peixca'', ''La plaja de Valéncia'' o ''Trista herència'', descrigué el sentiment que produïa la visió del [[mar Mediterràneu]], comunicant l'esplendor d'un matí de plaja en un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.[[File:Triste herencia, por Joaquín Sorolla.jpg|right|thumb|<center>''Trista herència'' ([[1899]])</center>]] En ''Trista herència'' rep, en [[1900]], el Grand Prix en el certamen internacional de [[Paris]]. Ademés seguix en la seua [[pintura]] de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els últims anys en obres com ''I encara diuen que el peix és car'' ([[1895]]).

En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.

En aquell moment, [[Valéncia]] li nomenà fill predilecte i meritori, i se li posà el seu nom a un carrer. Despuix de molts viages per [[Europa]], principalment [[Anglaterra]] i [[França]], celebrà una exposició en [[París]] en més de mig miler d'obres, que li donà un reconeiximent internacional inusitat, coneixent-se la seua obra pictòrica per tota [[Europa]] i [[Amèrica]]. Expongué la seua obra en [[Nova York]] en [[1909]] i collí un èxit sense cap precedent, en obres com ''Sol de vesprada'' o ''Nadadors'', entre moltes atres. També ho va fer, en [[1911]], en el City Art Museum de [[Saint Louis]] i en l'Art Institute de [[Chicago]]. En [[novembre]] d'eixe mateix any, firmà un encàrrec per a l'[[Hispanic Society of America]] per al que realisaria catorze murals que decorarien les sales de l'institució. En esta obra, realisada entre [[1913]] i [[1919]] i de tres metros i mig d'alt per setanta metros de llarc, alçà un imborrable monument a [[Espanya]], perque en ella se representaven escenes característiques de diverses províncies tant [[Espanya|espanyoles]] com [[Portugal|portugueses]]. Necessità quasi tot [[1912]] per a viajar per tot el territori, realisant esbossos i treballs de costums i païsages.

[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|200px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fòra d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.

[[Image:Peixcateres Valencianes.jpg|thumb|left|250px|<center>''Peixcateres Valencianes'' ([[1915]]).</center>]] D'esta obra destaquen els olis pintats en [[1916]] dedicats a chiquets i dones en [[plages de la Comunitat Valenciana#Valéncia, cap i casal|les plages de Valéncia]], a on predomina la llibertat de pinzellada i la llum de la seua terra. Alguns eixemples són ''Mare i filla'' o ''Peixcateres valencianes''. També destacava, fòra d'esta temàtica, el seu incommensurable llenç ''Visió d'Espanya''.

Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.

Una atra important faceta seua fon la de retratista, de figures importants com foren [[Juan Ramón Jiménez]], el rei [[Alfons XIII]], [[Blasco Ibànyez|Vicente Blasco Ibányez]], [[Ortega i Gasset]], etc. També, en [[1914]], havia segut nomenat acadèmic i, quan acabà els treballs per a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]], treballà com a professor de composició i color en l'Escola de Belles Arts de [[Madrit]]. La seua pintura representà l'aplicació directa del [[lluminisme]] en el païsage i la figura, acostant per tant esta tendència a la societat de l'época.

== Obra ==

== Obra ==

Entre les principals pintures de Joaquim Sorolla, podem destacar:

Entre les principals pintures de Joaquim Sorolla, podem destacar:

* [[La Font, Bunyol]] (1890-1895)

* [[La Font, Bunyol]] (1890-1895)

* [[El pillastre de plaja]] (1891)

* [[El pillastre de plaja]] (1891)

* [[El bes de la reliquia]] (1893)

* [[El bes de la reliquia]] (1893)

* [[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] (1894)

* [[Tràfic de blanques (Sorolla)|Tràfic de blanques]] (1894)

També d'esta etapa són de destacar els retrats de la primera década del [[sigle XX]], precisament la seua millor época en est genero, aixina com els retrats a l'aire lliure, destacant entre molts atres la pintura ''La meua dòna i les meues filles en el jardí'' de l'any [[1910]].

També d'esta etapa són de destacar els retrats de la primera década del [[sigle XX]], precisament la seua millor época en est genero, aixina com els retrats a l'aire lliure, destacant entre molts atres la pintura ''La meua dòna i les meues filles en el jardí'' de l'any [[1910]].

* [[Sénia, Xàbia]] (1900)

* [[Sénia, Xàbia]] (1900)

* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)

* [[La chiqueta Maria Figueroa vestida de menina]] (1901)

* [[Retrat de Beruete]] (1902)

* [[Retrat de Beruete]] (1902)

=== Etapa final (1911-1920) ===

=== Etapa final (1911-1920) ===

En els seus últims anys, va dedicar en gran part el seu temps, al magne proyecte de Visió d'Espanya, per a la Hispanic Society of America de Nova York, pero sense deixar en esta época, les seues habituals escenes de plaja i valencianes, aixina com retrats tant d'exterior com d'interior, com  ''Retrat de Raquel Meller'', ''Jardí de la casa Sorolla'' o ''Les Grupes'' (dins del proyecte Visió d'Espanya).

En els seus últims anys, va dedicar en gran part el seu temps, al magne proyecte de Visió d'Espanya, per a la Hispanic Society of America de Nova York, pero sense deixar en esta época, les seues habituals escenes de plaja i valencianes, aixina com retrats tant d'exterior com d'interior, com  ''Retrat de Raquel Meller'', ''Jardí de la casa Sorolla'' o ''Valéncia. Les Grupes'' (dins del proyecte Visió d'Espanya).

* [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911)

* [[Fifth Avenue, Nova York]] (1911)