| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | | nom = Arnau de Vilanova | | | nom = Arnau de Vilanova |
| − | | image = [[File:Arnaldus de Villanova.jpg|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]] | + | | image = [[Archiu:Arnaldus de Villanova.jpg|250px|<center> Gravat que representa ad '''Arnau de Vilanova'''</center>]] |
| | | peu = | | | peu = |
| | | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | | | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] |
| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]] | | | lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Arnau de Vilanova''' ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - † [[Gènova]], [[Itàlia]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de [[Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia. | + | '''Arnau de Vilanova''' (''Arnaldus Villanovanus'', ''Arnold de Villa Nova'', ''Arnaldo de Vilanova'') ([[Valéncia]]? entre [[1235]] i [[1240]] - † [[Gènova]], [[Itàlia]] (tal volta navegant prop d'esta ciutat) entre [[1311]] i [[1313]]) fon un [[alquímia|alquimiste]], [[Astrologia|astròlec]], [[teologia|teòlec]] i [[Medicina|mege]] [[Comunitat Valenciana|valencià]]. |
| | | | |
| − | Escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues.
| + | Arnau de Vilanova escrigué obres molt importants per a la medicina migeval europea, com per eixemple ''Medicinalium introductionum speculum'' i atres tractats, com un de patologia general. Se li coneixia com el "mege de Reis i Papes" i hui se li reconeix com un dels més grans alquimistes històrics, encara que se li atribuïxen algunes obres que podrien no ser seues. |
| | + | |
| | + | == Orige == |
| | + | |
| | + | Se li ha atribuït orige [[francés]], [[italià]], [[català]], i [[aragonés]]. Es sol dir que l'epítet ''de Vilanova'' prové de que provablement naixquera en el [[Grau de Valéncia]], que en aquell moment era un poblat separat de la [[ciutat de Valéncia]] conegut en el nom de [[Vilanova del Grau]], pero atra hipòtesis diu que naixqué en ''Vilanova del Jiloca'' i que sent un chiquet sa família s'instalà en Valéncia. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| Llínea 63: |
Llínea 67: |
| | | | |
| | Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carbono]] i l'[[alcohol]] pur. | | Se'l coneix com un autor de reputació en [[medicina]] en alguns treballs que inclouen el ''Breviarium Practicae''. No se'n té certea, pero se li assigna l'invenció del [[monòxit de carbono]] i l'[[alcohol]] pur. |
| | + | |
| | + | == Cites == |
| | + | |
| | + | {{Cita|Es Valencia la ciudad que calificamos de primigenia: |
| | + | |
| | + | 1.- Las primeras constituciones 'democráticas' de nuestra Península son las otorgadas por Jaime I, tras la conquista de la Ciudad y Reino de Valencia en 1238. |
| | + | |
| | + | 2.- El Tribunal de las aguas datado en 960 es la institución de justicia más antigua que existe en Europa. |
| | + | |
| | + | 3.- El orígen del parlamentarismo europeo fue promulgado en Valencia por Pedro I el Grande en 1283. |
| | + | |
| | + | 4.- El acta municipal más antigua de España que se conserva fue redactada por el Consell valenciano en 1306. |
| | + | |
| | + | 5.- La campana más antigua de todo el orbe cristiano fue fundida en Valencia en el siglo XIII. |
| | + | |
| | + | 6.- El primer reloj de torre se monta en Valencia en 1378 e iba a regir la vida sin trabajo organizado por los gremios de artesanos. |
| | + | |
| | + | 7.- La institución del primitivo Consulado de Mar fue establecido en Valencia en 1336, antes que en Mallorca, Barcelona o Perpiñán. |
| | + | |
| | + | 8.- La letra de cambio más antigua de España fue librada en Valencia en 1371. |
| | + | |
| | + | 9.- El primer manicomio del mundo fue creado en Valencia en 1410. |
| | + | |
| | + | 10.- En valenciano dióse a la imprenta en 1495 el primer Tratado de ajedrez que se conoce en Europa del segorbino Francesc Vicent. |
| | + | |
| | + | 11.- El primer Colegio Autónomo, con plenas competencias administrativas y legislativas de España, fue el Real Colegio de Boticarios de la Ciudad y Reino de Valencia, que se fundó en 1441. Y no es de extrañar que la primera obra de farmacia fue escrita por el valenciano [[Arnau de Vilanova|Arnaldo de Vilanova]] e impresa en Valencia en 1495 al tiempo que las primeras farmacopeas oficiales impresas en España lo fueran la Officina Medicamentorum de 1601. |
| | + | |
| | + | 12.- La primera obra impresa de albeitería [veterinaria] editada en España lo fue en Valencia, en 1495. |
| | + | |
| | + | 13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474.|''[[Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana]]'' ([[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), Valéncia, 2008), per [[Francisco A. Roca Traver]]}} |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | |
| | + | * ''Histoire littéraire de la France'', J. B. Haureau (1881), vol. 28 |
| | + | * ''Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres'', E. Lalande (Paris, 1896) |
| | + | * Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu '',Bibliotheca Chemica'' (1906) |
| | + | * ''Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie'',U. Chevalier (Paris, 1903) |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | |
| | + | * Batllori, Miquel; Carreras i Artau, Joaquim (1950). L'epistolari d'Arnau de Vilanova. Barcelona: IBC |
| | + | * Chevalier, U. (1903): Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie |
| | + | * Gascón Villaplana, P. (1975): Estudio sobre Arnau de Vilanova, Medicina e Historia |
| | + | * Lalande, E. (1896): Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres, París |
| | + | * Menéndez Pelayo, Marcelino (1967): Historia de los heterodoxos españoles, 2ª ed., Editorial Católica, Madrid. |
| | + | * Paniagua Arellano, Juan Antonio (1963). Estudios y notas sobre Arnau de Vilanova. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. ISBN 978-84-00-03387-3 |
| | + | * Vilanova, Arnau de. Opera médica omnia. Pagés Editors; Universidad de Barcelona. Publicaciones y Ediciones. ISBN 978-84-7935-157-1 |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| Llínea 71: |
Llínea 122: |
| | * [http://digital.slub-dresden.de/ppn278891675 Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein]. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden | | * [http://digital.slub-dresden.de/ppn278891675 Hermetischer Rosenkrantz, Das ist: Vier schöne, außerlesene Chymische Tractätlein]. [Hamburg] 1682, Online-Ausgabe der Sächsischen Landesbibliothek - Staats- und Universitätsbibliothek Dresden |
| | * [https://josueferrer.com/2016/07/14/arnau/ ¿Sabías que Arnau de Vilanova descubrió las propiedades medicinales del alcohol y que fue médico de reyes y papas? - Josué Ferrer] | | * [https://josueferrer.com/2016/07/14/arnau/ ¿Sabías que Arnau de Vilanova descubrió las propiedades medicinales del alcohol y que fue médico de reyes y papas? - Josué Ferrer] |
| − |
| |
| − | == Referències ==
| |
| − |
| |
| − | * ''Histoire littéraire de la France'', J. B. Haureau (1881), vol. 28;
| |
| − | * ''Arnaud de Villeneuve, sa vie et ses oeuvres'', E. Lalande (Paris, 1896).
| |
| − | * Una llista d'escrits per J. Ferguson en el seu '',Bibliotheca Chemica'' (1906).
| |
| − | * ''Repertoire des sources hist., &c., Bio-bibliographie'',U. Chevalier (Paris, 1903).
| |
| | | | |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |