Canvis

En ''La Magnifique, et sumptueuse pompe funèbre faite aus obsèques, et funerailles du très grand, et très victorieus empereur Charles Cinquième, celebrées en la Ville de Bruxelles li XXIX. jour du mois de décembre M.D.LVIII parell Philippes Roy Catholique d’Espaigne són fils'', Jérôme Cock (dibuix), Jean i Luc de Dovar, (gravadors), Amberes, Cristóbal *Plantino, 1559, *LÁM. 15.<ref>Alberto Montaner Fruts, ''El senyal del rei d'Aragó: Història i significat'', Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995, p. 185, LÁM. XVII. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]

En ''La Magnifique, et sumptueuse pompe funèbre faite aus obsèques, et funerailles du très grand, et très victorieus empereur Charles Cinquième, celebrées en la Ville de Bruxelles li XXIX. jour du mois de décembre M.D.LVIII parell Philippes Roy Catholique d’Espaigne són fils'', Jérôme Cock (dibuix), Jean i Luc de Dovar, (gravadors), Amberes, Cristóbal *Plantino, 1559, *LÁM. 15.<ref>Alberto Montaner Fruts, ''El senyal del rei d'Aragó: Història i significat'', Saragossa, Institució «Fernando el Catòlic», 1995, p. 185, LÁM. XVII. ISBN 84-7820-283-8.</ref>]]

Aixina mateix, el Regne de Valéncia finança econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]], per lo que alcançà el seu màxim esplendor durant el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'or]], gràcies al conseqüent comerç marítim en els nous territoris extra peninsulars de la Corona ([[Cerdenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'', la primera [[bossa de valors]] de l'història. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats en entrar en l'época de la Renaixença, en importants escritors, humanistes i filòsofs.

Aixina mateix, el Regne de Valéncia finança econòmicament l'expansió de la [[Corona d'Aragó]] durant els sigles [[sigle XV|XV]] i [[sigle XVI|XVI]], per lo que alcançà el seu màxim esplendor durant el [[Sigle d'Or Valencià|Sigle d'or]], gràcies al conseqüent comerç marítim en els nous territoris extra peninsulars de la Corona ([[Serdenya]], [[Sicília]], [[Nàpols]], etc.), i la creació de la ''[[Taula de Canvis]]'', la primera [[bossa de valors]] de l'història. Esta época coincidix, ademés, en una explosió lliterària notable en valencià, sent una de les primeres societats en entrar en l'época de la Renaixença, en importants escritors, humanistes i filòsofs.

En l'unió dinàstica efectiva de la [[Corona de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] en l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]], el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les [[Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents [[Edicte de Granada|expulsions de judeus]] i [[Expulsió dels moriscs|moriscs]] del Regne, lo qual fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats ''tagarins''), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.

En l'unió dinàstica efectiva de la [[Corona de Castella]] i de la [[Corona d'Aragó]] en l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]], el Regne de Valéncia seguix mantenint la seua independència política. No obstant, el regne comença a vore's somés a la pressió d'una política cada volta més centralista per part de l'hegemonia de la Corona castellana, donant lloc a importants conflictes socials com els Tumults de les [[Germanies]] dels gremis i agricultors valencians contra diversos virreis i lloctinents. Un atre problema important és la dràstica reducció demogràfica, fins a un terç de la població, com a conseqüència de les diferents [[Edicte de Granada|expulsions de judeus]] i [[Expulsió dels moriscs|moriscs]] del Regne, lo qual fa que la seua economia entre en una greu crisis degut, principalment a la falta de mà d'obra barata que hi havia en la població morisca valenciana (denominats ''tagarins''), i a la fuga de capitals i actius acumulats pels sefardites.