Canvis

El '''Permià''' és un [[periodo geològic]] que va començar fa {{Geoinici/Permià}} millons d'anys i va acabar fa 251,0 ± 0.4 milions d'anys.<ref>[http://www.stratigraphy.org/cheu.pdf International Stratigraphic Chart, 2004]</ref> És l'últim període del [[Paleozoic]]. Com en molts dels periodos geològics més antics, els [[estrats]] que definixen el Permià estan ben identificats, pero la data exacta del principi i el final del periodo és incerta per uns quants millons d'anys. El Permià seguix el [[Carbonífer]] i està seguit pel [[Triàsic]].  

El '''Permià''' és un [[periodo geològic]] que va començar fa {{Geoinici/Permià}} millons d'anys i va acabar fa 251,0 ± 0.4 milions d'anys.<ref>[http://www.stratigraphy.org/cheu.pdf International Stratigraphic Chart, 2004]</ref> És l'últim periodo del [[Paleozoic]]. Com en molts dels periodos geològics més antics, els [[estrats]] que definixen el Permià estan ben identificats, pero la data exacta del principi i el final del periodo és incerta per uns quants millons d'anys. El Permià seguix el [[Carbonífer]] i està seguit pel [[Triàsic]].  

El final del periodo està marcat per una [[extinció en massa]], nomenada [[extinció permiana]], que és l'extinció massiva més gran de l'història de la [[Terra]]. Fon el geòlec escocés [[Roderick Murchison]] qui li donà el nom en [[1841]] a partir del [[Territori de Perm]], en [[Rússia]], pels extensos jaciments existents en esta zona. Els jaciments permians consistixen majoritàriament de plataformes continentals i jaciments d'aigües marines someres.

El final del periodo està marcat per una [[extinció en massa]], nomenada [[extinció permiana]], que és l'extinció massiva més gran de l'història de la [[Terra]]. Fon el geòlec escocés [[Roderick Murchison]] qui li donà el nom en [[1841]] a partir del [[Territori de Perm]], en [[Rússia]], pels extensos jaciments existents en esta zona. Els jaciments permians consistixen majoritàriament de plataformes continentals i jaciments d'aigües marines someres.