| Llínea 19: |
Llínea 19: |
| | És interessant senyalar que l'electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de l'electronegativitat per a un àtom aïllat seria l'[[afinitat electrònica]] o electroafinitat. | | És interessant senyalar que l'electronegativitat no és estrictament una propietat atòmica, puix es referix a un àtom dins d'una molècula<ref name="NOTCB">{{cita libro|autor=Pauling, Linus|año=1960|título=Nature of they Chemical Bond|editorial=Cornell University Press|páginas=88–107|isbn=0801403332}}</ref> y, por tanto, puede variar ligeramente cuando varía el "entorno"<ref>{{cita libro|autor=Greenwood, N. N.; Earnshaw, A. |año=1984|título=Chemistry of the Elements|editorial=Pergamon|isbn=0-08-022057-6|página=30}}</ref>d'un mateix àtom en distints enllaços de distintes molècules. La propietat equivalent de l'electronegativitat per a un àtom aïllat seria l'[[afinitat electrònica]] o electroafinitat. |
| | | | |
| − | Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències menudes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat. | + | Dos àtoms en electronegativitats molt diferents formen un enllaç iònic. Parells d'àtoms en diferències chicotetes d'electronegativitat formen enllaços covalents polars en la càrrega negativa en l'àtom de major electronegativitat. |
| | | | |
| | == Escales d'electronegativitat == | | == Escales d'electronegativitat == |
| Llínea 39: |
Llínea 39: |
| | R. S. Mulliken va propondre que l'electronegativitat d'un element pot determinar-se promediant l'energia d'ionisació dels seus electrons de valència i l'afinitat electrònica. Esta aproximació concorda en la definició original de Pauling i dona electronegativitat d'orbitals i no electronegativitats atòmiques invariables. | | R. S. Mulliken va propondre que l'electronegativitat d'un element pot determinar-se promediant l'energia d'ionisació dels seus electrons de valència i l'afinitat electrònica. Esta aproximació concorda en la definició original de Pauling i dona electronegativitat d'orbitals i no electronegativitats atòmiques invariables. |
| | | | |
| − | L''''escala Mulliken''' (també cridada '''escala Mulliken-Jaffe''') és una escala per a l'electronegativitat dels [[element químic|elements químics]], desenrollada per [[Robert S. Mulliken]] en [[1934]]. Dita escala es basa en l'''electronegativitat Mulliken'' (<font style="font-family: symbol">c</font><sub>M</sub>) que promedia la [[afinitat electrònica]] A.I. (magnitut que pot relacionar-se en la tendència d'un [[àtom]] a adquirir càrrega negativa) i els [[Potencial d'ionisació|potencials d'ionisació]] dels seus electrons de valència P.I. o I.I. (magnitut associada en la facilitat, o tendència, d'un [[àtom]] a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el k[[Joule (unitat)|J]]/[[mol]]: | + | L''''escala Mulliken''' (també nomenada '''escala Mulliken-Jaffe''') és una escala per a l'electronegativitat dels [[element químic|elements químics]], desenrollada per [[Robert S. Mulliken]] en [[1934]]. Dita escala es basa en l'''electronegativitat Mulliken'' (<font style="font-family: symbol">c</font><sub>M</sub>) que promedia la [[afinitat electrònica]] A.I. (magnitut que pot relacionar-se en la tendència d'un [[àtom]] a adquirir càrrega negativa) i els [[Potencial d'ionisació|potencials d'ionisació]] dels seus electrons de valència P.I. o I.I. (magnitut associada en la facilitat, o tendència, d'un [[àtom]] a adquirir càrrega positiva). Les unitats amprades són el k[[Joule (unitat)|J]]/[[mol]]: |
| | | | |
| | ::<math>c_M = \frac {A.E + P.I.} 2</math> | | ::<math>c_M = \frac {A.E + P.I.} 2</math> |
| Llínea 284: |
Llínea 284: |
| | * [http://es.classora.com/reports/i44867/ranking-de-los-elementos-quimicos-con-mayor-electronegatividad Ránking de elementos químicos con mayor electronegatividad.] | | * [http://es.classora.com/reports/i44867/ranking-de-los-elementos-quimicos-con-mayor-electronegatividad Ránking de elementos químicos con mayor electronegatividad.] |
| | * [http://www.quimitube.com/videos/variacion-electronegatividad-tabla-periodica/ Vídeo: Explicación detallada de cómo varía la electronegatividad en la Tabla Periódica.] | | * [http://www.quimitube.com/videos/variacion-electronegatividad-tabla-periodica/ Vídeo: Explicación detallada de cómo varía la electronegatividad en la Tabla Periódica.] |
| − | | + | |
| | [[Categoria:Enllaç químic]] | | [[Categoria:Enllaç químic]] |
| | [[Categoria:Propietats periòdiques]] | | [[Categoria:Propietats periòdiques]] |
| | [[Categoria:Ciència dels anys 1930]] | | [[Categoria:Ciència dels anys 1930]] |
| | [[Categoria:1932]] | | [[Categoria:1932]] |
| − |
| |
| − | {{Traduït de|es|Electronegatividad}}
| |