83 706
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
L'àrea de Jibuti ha segut ocupada per diverses ètnies i influïda principalment per dos cultures: la [[Etiopia|etíop]] i l'[[Poble àrap|àrap]]. Actualment els ''[[Afar]] '' o ''danaquiles'' en els dos terços septentrionals del territori i la parcialitat [[Somàlia|somalí]] dels ''issa'' en el terç meridional coexistixen conflictivament en este chicotet estat. Estes ètnies tenien contactes comercials regulars en els àraps des de temps remots i varen adoptar l'[[islam]] com a religió.
L'àrea de Jibuti ha segut ocupada per diverses ètnies i influïda principalment per dos cultures: la [[Etiopia|etíop]] i l'[[Poble àrap|àrap]]. Actualment els ''[[Afar]] '' o ''danaquiles'' en els dos terços septentrionals del territori i la parcialitat [[Somàlia|somalí]] dels ''issa'' en el terç meridional coexistixen conflictivament en este chicotet estat. Estes ètnies tenien contactes comercials regulars en els àraps des de temps remots i varen adoptar l'[[islam]] com a religió.
En el [[sigle XIX]], [[França]] establí un protectorat en esta àrea, cridat ''Somàlia Francesa'' governada per Léonce Lagarde. En [[1967]], el nom fon canviat al de ''Territori francés dels Afar i dels issa''. El [[27 de juny]] de [[1977]], se li va concedir la independència com Jibuti.
En el [[sigle XIX]], [[França]] establí un protectorat en esta àrea, nomenat ''Somàlia Francesa'' governada per Léonce Lagarde. En [[1967]], el nom fon canviat al de ''Territori francés dels Afar i dels issa''. El [[27 de juny]] de [[1977]], se li va concedir la independència com Jibuti.
Una guerra civil liderada per rebels Afar en els primers [[anys 1990]] fon detinguda per un acort de pau en [[1994]].
Una guerra civil liderada per rebels Afar en els primers [[anys 1990]] fon detinguda per un acort de pau en [[1994]].