| Llínea 18: |
Llínea 18: |
| | |pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh | | |pares = [[Niccolò Polo]]<br />Nicole Anna Defuseh |
| | }} | | }} |
| − | '''Marco Polo''' ([[Venècia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]]-''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[República de Venècia|venecià]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Àsia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija|Europa migeval]] les terres d'[[Àsia central]] i [[China]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref> | + | '''Marco Polo''' ([[Venècia]], [[circa|c.]] [[15 de setembre]] de [[1254]] - † ''[[ibídem|Íbid.]]'', [[8 de giner|8]]/[[9 de giner]] de [[1324]])<ref name=Bergreen/>{{Harvnp|Larner|2001|pp=66, 78}} fon un [[mercader]] i viager [[República de Venècia|venecià]], celebre pels seus viages a [[extrem orient|Orient d'Àsia]] narrats en ''[[Els viages de Marc Polo]]'', relat que donà a conéixer en la [[Edat Mija|Europa migeval]] les terres d'[[Àsia central]] i [[China]].<ref>http://www.heritage-history.com/?c=academy&s=char-dir&f=polo</ref> |
| | | | |
| | Marco Polo naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per [[Àsia]] i, al paréixer, conegueren a [[Kublai Kan]]. En [[1269]] abdós retornaren a [[Venècia]] i veren per primera volta a Marco. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Àsia, en el que visitaren [[Armènia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a China, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venècia en [[1295]] despuix d'un viage de 24 anys en el que havien recorregut més de 24 000 km i del que tornaven carregats de riquees. | | Marco Polo naixqué i deprengué a comerciar mentres son pare i el seu tio, Niccolò i Maffeo, viajaven per [[Àsia]] i, al paréixer, conegueren a [[Kublai Kan]]. En [[1269]] abdós retornaren a [[Venècia]] i veren per primera volta a Marco. Els tres s'embarcaren en un èpic viage a Àsia, en el que visitaren [[Armènia]], [[Persia]] i [[Afganistan]] fins aplegar a China, recorrent tota la [[Ruta de la Seda]]. En el viage de tornada travessaren el [[estret d'Ormuz]], des de que aplegaren a Venècia en [[1295]] despuix d'un viage de 24 anys en el que havien recorregut més de 24 000 km i del que tornaven carregats de riquees. |
| Llínea 93: |
Llínea 93: |
| | == ''Il milione'' == | | == ''Il milione'' == |
| | [[Archiu:Chiesa di San Lorenzo.jpg|thumb|La [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], en el ''[[Sestiere (Venecia)|sestiere]]'' [[venecia]]no de [[Castello (Venecia)|Castello]], a on fon soterrat Marc Polo en 1324.]] | | [[Archiu:Chiesa di San Lorenzo.jpg|thumb|La [[Iglesia de Sant Llorenç (Venecia)|iglesia de Sant Llorenç]], en el ''[[Sestiere (Venecia)|sestiere]]'' [[venecia]]no de [[Castello (Venecia)|Castello]], a on fon soterrat Marc Polo en 1324.]] |
| − | A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca cridada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca. | + | A la seua tornada de China en [[1295]] (escoltant a una princesa chinenca nomenada Kokacín), la familia de Marc Polo s'establí en [[Venecia]] a on se convertí en una sensació i atragué a multitut d'oyents, que a dures penes creïen les seues històries sobre la lluntana Chinenca. |
| | | | |
| | No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Gènova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Gènova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Gènova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}} | | No està clar com aplegà Marc a la presó [[Republica de Gènova|genovesa]] a on se relata que en [[1298]] coneixque a «[[Rustichello de Chafa|Rusticiaus]]» de [[Republica de Chafa|Chafa]]. En la primera mitat del {{SEGLE|XIV|d|s|1}} en la seua obra ''Imago Mundi seu Chronica'', el flare [[Orde de Predicadors|dominic]] [[Jacopo d'Acqui]] afirmà que Marc fon fet presoner en [[1296]] despuix d'una batalla maritima entre mercaderes genovesos i venecians en les rodalies de [[Ayas|Fanzelles]], encara que la data real de la batalla correspon a [[1294]], l'any anterior a l'aplegada de Marc a Venecia. De [[Giovanni Battista Ramusio|Giambattista Ramusio]], en el {{SEGLE|XVI|d|s|1}}, procedix la versió que situa l'orige de l'empresonament en la [[Batalla de Curzola|batalla naval de Curzola]], la gran derrota veneciana que tingue lloc en [[setembre]] de [[1298]], encara que la data deixa escaso marge per a que fora traslladat a Gènova, coneixquera a Rustichello i abdós escomençaren a redactar el seu llibre. Potser resultà capturat en algun atre enfrontament de menor importancia en torn a eixes dates, pero en qualsevol cas degue ser deslliurat despuix de la ratificacio del tractat de pau entre Gènova i Venecia en [[juliol]] de [[1299]].{{refn|group=lower-alpha|El tractat se firmà en maig de 1299.{{Harvnp|Norwich|2003|p=229}}}}{{Harvnp|Larner|2001|pp=76-77}} |