| Llínea 20: |
Llínea 20: |
| | La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi francés]]. [[Napoleón]], el [[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet de terminar en la dominació estrangera no els va reportar als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en l'any [[1815]]. | | La qüestió es va plantejar de manera concreta despuix de la caiguda del [[Primer Imperi francés]]. [[Napoleón]], el [[Emperador (Títul)|emperador]] dels francesos, va ser derrotat, pero el fet de terminar en la dominació estrangera no els va reportar als alemans una Alemanya unida dins de la Confederació Germànica, implantada en l'any [[1815]]. |
| | | | |
| − | En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Francfort|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prússia]]. | + | En [[març]] de [[1848]], la [[Revolucions de 1848|revolució va esclatar en Alemanya]]. Convertir a Alemanya en un Estat nacional i institucional suponia tindre que definir qué pertanyia a Alemanya. El [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament lliurement elegit]] en [[Frankfurt]] va descobrir que no era possible forçar l'establiment d'un Estat nacional [[Pangermanisme|pargermànic]], en inclusió d'Àustria. Este fet va plantejar la solució de la «menuda Alemanya», en la forma d'un imperi baix l'hegemonia del [[Regne de Prússia]]. |
| | | | |
| | El [[parlament]] va exigir que, com a emperador alemà, el [[rei de Prússia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateixa com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en l'any [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana. | | El [[parlament]] va exigir que, com a emperador alemà, el [[rei de Prússia]] tindria que renunciar al seu caràcter diví i concebre's a sí mateixa com a eixecutor de la voluntat del poble, exigència esta que el monarca va rebujar en l'any [[1849]], impedint d'esta forma que es realisara l'unificació alemana. |
| Llínea 36: |
Llínea 36: |
| | Els Estats alemans participen activament contra els eixèrcits de [[Napoleón I]], qui despuix d'acumular importants victòries instaura la [[Confederació del Rin]] en [[1806]]. Poc despuix l'emperador del [[Sacre Imperi]] abdica i dissol aixina efectivament l'imperi. | | Els Estats alemans participen activament contra els eixèrcits de [[Napoleón I]], qui despuix d'acumular importants victòries instaura la [[Confederació del Rin]] en [[1806]]. Poc despuix l'emperador del [[Sacre Imperi]] abdica i dissol aixina efectivament l'imperi. |
| | | | |
| − | En el [[Congrés de Viena]], despuix de la derrota definitiva de l'eixèrcit francés, es dissol la Confederació del Rin i es crea la [[Confederació Germànica]]. L'1 de giner de l'any [[1834]] entra en vigor l'associació d'aduanes, per mig de la qual es abolixen els aranzels entre alguns membres del nort de la confederació, baix hegemonia prussiana, la cridada [[Unió Aduanera del Nort d'Alemanya|Zollverein]]. | + | En el [[Congrés de Viena]], despuix de la derrota definitiva de l'eixèrcit francés, es dissol la Confederació del Rin i es crea la [[Confederació Germànica]]. L'1 de giner de l'any [[1834]] entra en vigor l'associació d'aduanes, per mig de la qual es abolixen els aranzels entre alguns membres del nort de la confederació, baix hegemonia prussiana, la nomenada [[Unió Aduanera del Nort d'Alemanya|Zollverein]]. |
| | | | |
| | La [[Revolucions de 1848|Revolució de 1848]] conduïx a la creació del [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament alemà]] en [[Frankfurt]], que elabora una primera constitució pero fracassa en l'unificació nacional, perque els monarques recuperen el control. | | La [[Revolucions de 1848|Revolució de 1848]] conduïx a la creació del [[Parlament de Frankfurt|primer Parlament alemà]] en [[Frankfurt]], que elabora una primera constitució pero fracassa en l'unificació nacional, perque els monarques recuperen el control. |
| Llínea 50: |
Llínea 50: |
| | A partir d'este punt i durant les següents dos décades s'establixen els nomenats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea. En el [[Congrés de Berlín de 1878]] es reunixen els representants de varis Estats europeus baix la presidència de *Bismarck en el propòsit de reorganisar els [[Balcans]] despuix de la [[Guerra Rus-Turca de 1877–1878]], aixina com per a equilibrar els interessos de [[Anglaterra]], [[Rússia]] i [[Àustria-Hongria]] en la zona. Despuix, Bismarck convoca entre [[1884]] i [[1885]] la [[conferència de Berlín]] en la que les potències fixen les pautes per al repartiment colonial d'[[Àfrica]]. | | A partir d'este punt i durant les següents dos décades s'establixen els nomenats "sistemes bismarckians", que dominen la política europea. En el [[Congrés de Berlín de 1878]] es reunixen els representants de varis Estats europeus baix la presidència de *Bismarck en el propòsit de reorganisar els [[Balcans]] despuix de la [[Guerra Rus-Turca de 1877–1878]], aixina com per a equilibrar els interessos de [[Anglaterra]], [[Rússia]] i [[Àustria-Hongria]] en la zona. Despuix, Bismarck convoca entre [[1884]] i [[1885]] la [[conferència de Berlín]] en la que les potències fixen les pautes per al repartiment colonial d'[[Àfrica]]. |
| | | | |
| − | En la coronació de [[Guillermo II d'Alemanya|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en l'any ``1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemanya es veu a poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial. | + | En la coronació de [[Guillermo II d'Alemanya|Guillermo II]] com [[Kàiser]], s'inicia un enfrontament entre ell i Bismarck, el qual provoca la caiguda del canceller en l'any ``1890. L'emperador serà incapaç de continuar en les polítiques implantades per Bismarck, i Alemanya es veu poc a poc en l'incapacitat de mantindre l'equilibri europeu, que para llavors era més que mai la base de l'equilibri mundial. |
| | | | |
| | En l'any [[1914]] esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemanya en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]]. | | En l'any [[1914]] esclata la [[Primera Guerra Mundial]] que, en provocar la derrota d'Alemanya en 1918, marca el fi de la [[dinastia Hohenzollern]]. Les nacions vencedores imponen el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]]. |
| Llínea 113: |
Llínea 113: |
| | | | |
| | Els membres varen pactar ademés celebrar una reunió el [[25 de març]] de l'any 2007 en Alemanya per a commemorar el quinquagèsim aniversari dels [[Tractats de Roma]]. En este cim, varen firmar una declaració política que va arreplegar els “valors i ambicions” de l'Unió. | | Els membres varen pactar ademés celebrar una reunió el [[25 de març]] de l'any 2007 en Alemanya per a commemorar el quinquagèsim aniversari dels [[Tractats de Roma]]. En este cim, varen firmar una declaració política que va arreplegar els “valors i ambicions” de l'Unió. |
| − | | + | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| | * The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8. | | * The Cambridge Ancient History, vol. 12, p. 442. ISBN 0-521-30199-8. |